Natura morta: diferència entre les revisions

Molts artistes italians destacats en altres gèneres també van produir alguns quadres de natures mortes. En particular, [[Caravaggio]] (1573-1610) va ser un dels primers artistes que va representar natures mortes amb consciència d'obra pictòrica. Va aplicar la seva influent forma de naturalisme a la natura morta. El seu ''Cistell amb fruites'' (c. 1595-1600) és un dels primers exemples de natura morta pura, presentada amb precisió i situat a l'alçadaaltura de l'ull de l'espectador.<ref>[[#Ebert|Ebert-Schifferer 1998]]: p.82</ref> Encara que no obertament simbòlica, aquesta pintura era propietat del cardenal Federico Borromeo i va poder haver estat apreciada tant per raons estètiques com religioses. Quan [[Jan Brueghel el Vell]] va pintar el seu ''Gran buquet milanès'' (1606), també per al mateix cardenal, va assenyalar que la pintura era «''fatta tutti del natturel''» –feta sencera del natural– i va augmentar el seu preu per l'esforç extra.<ref>[[#Ebert|Ebert-Schifferer 1998]]: p.84</ref> Eren aquestes pintures unes més a la [[col·lecció]] del cardenal, juntament amb la seva també àmplia col·lecció de curiositats. Entre altres pintures, ''La cuinera'', de [[Bernardo Strozzi]], és una «escena de cuina» a la manera holandesa, que és d'un costat un detallat [[retrat]] d'una cuinera, i d'altra banda, la representació dels ocells de caça que està preparant.<ref>[[#Zuffi|Zuffi 1999]]: p.96</ref> En una manera semblant, una de les escasses natures mortes de [[Rembrandt]], ''Noia amb paons morts'' combina d'igual manera un simpàtic retrat femení amb imatges d'ocells de caça.<ref>[[#Zuffi|Zuffi 1999]]: p.175</ref>