Colònia del Senegal: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - restaurar el antic fort. + restaurar l'antic fort.
m Corregit: - va protestar ja + va protestar, ja
Línia 149:
El 1891 l'administrador del Casamance, Martin, encarregat de fer un informe sobre el Casamance, va assegurar que les poblacions de la regió eren anàrquiques i va recomanar posar com a caps gent vinguda del Senegal. Un comitè franco-britànic va demarcar aquest any la frontera amb [[Gàmbia]]. El 4 d'agost de 1891, el governador Lamothe, davant els conflictes amb els emirats musulmans que interrompien el trànsit de la goma en detriment dels interessos de Saint Louis, va reconèixer a Ahmed Saloum II (fill d'Ely ibn Muhammad i nét de Muhammad al-Habib) com a únic titular de l'emirat de Trarza i el 8 d'octubre de 1891 va concloure un tractat amb aquest emir que establia el protectorat i se li pagava una subvenció de dos mil guinees.
 
El 17 de desembre de 1891 un decret va segregar els [[Establiments dels Rius del Sud]] (futura [[Guinea]] i dependències) del Senegal. Lamothe va enviar una expedició militar contra la regió del [[Futa Fulani]] situada a Guinea, acusant al governador Ballay de suavitat. El 1892 també es va segregar el [[Territori de l’Alt Senegal]] del Senegal. El Consell General del Senegal va protestar, ja que hi havia discrepàncies entre les autoritats franceses del Senegal, Guinea i Alt Senegal envers els africans.
 
El 2 de gener de 1892, els britànics van atacar les poblacions de Kiang i van intentar capturar a Fode Kaba. El governador Lamothe va informar el ministre i va dir que era molest que no respecten l{{'}}''statu quo'' en els territoris indígenes, a cavall de la frontera artificial elaborada per la Comissió franco-britànica. El ministre va dir que els britànics havien tractat d'intervenir en el territori francès, però que havien estat rebutjats. Va autoritzar al governador el 29 de gener a parlar directament amb el seu homòleg a Gàmbia. El 7 de març de 1892, el governador Lamothe va enviar un telegrama al ministre afirmant que després de la seva gira a Casamance, les queixes formulades pels britànics li semblaven exagerades. Fode Kaba havia acceptat l'establiment de posicions d'infanteria provisionals a la frontera amb Gàmbia. El 3 de maig de 1892 el governador britànic de Gàmbia, Llwelyn, va escriure a Lamothe, dient que l'existència de posicions de control no estava impedint les incursions dels guerrers de Fodé Kaba cap a Gàmbia. Llwelyn demanava als caps del [[Jarra]] occidental i del Kiang oriental de reconèixer l'autoritat britànica.