Constanci II: diferència entre les revisions

'''Flavi Juli Constanci''', (en [[llatí]]: ''{{polytonic|Flavius Iulius Constantius}}'', [[7 d'agost]] del [[317]] – [[3 de novembre]] del [[361]]) fou un [[emperador romà]] ([[337]] - [[361]]), anomenat '''Constanci II''' per distingir-lo del seu avi.{{efn|També és esmentat com ''Flavius Claudius Constantius'', ''Flavius Valerius Constantius'' i ''Constantinus Constantius''.}}A la mort del seu pare, [[Constantí el Gran]], se li va confiar el govern de les províncies d'orient, mentre la resta del territori havia de ser governat pels seus dos germans i dos cosins. A la mort dels seu germà menor no va heretar cap territori, ja que se'ls va quedar el germà gran i a la mort d'aquest germà un usurpador anomenat Magnenti, va prendre el poder. Constanci II va aconseguir enderrocar-lo però llavors va haver d'enderrocar un altre anomenat Vetanió. Les seves derrotes amb els perses el van fer impopular i l'exèrcit li va demanar que abdiqués a favor del seu cosí [[Julià l'Apòstata|Julià]], cosa que no va arribar a fer perquè va morir d'una malaltia.