Edmund II Ironside: diferència entre les revisions

El [[1014]] va morir Etelstan i Edmund prengué el lideratge de la resistència. En aquesta època va trobar un bon company en [[Eadric Streona]] i junts van aplegar un exèrcit; més tard aquest home demostraria ser un fals, ja que es va passar al bàndol enemic.{{sfn|Jones|1984|p=370}} Alguns súbdits no es trobaven segurs amb un rei com el pare d'Edmund, i havien jurat fidelitat a Svend Barbaforcada i al seu successor Canut. Quan Svend va morir i el seu fill va marxar a Dinamarca per ser reconegut oficialment com a el seu successor, Edmund va atacar els territoris dels que havien jurat fidelitat als víkings, especialment al [[Regne de Lindsey]] i els va castigar durament, d'on li va venir el sobrenom d{{'}}''Ironside''.{{sfn|Stenton|1971|p=384-386}} Els càstigs van consistir en pena de mort d'alguns caps i confiscació de llurs hisendes.{{sfn|Williams|2003|p=120}} El pare va tornar a Anglaterra en saber que Svend havia mort. Al començament Edmund va desafiar el seu pare en la intenció de recuperar el tron, es va casar amb Ealdgyth, vídua d'un noble opositor, i va reunir un exèrcit a les terres de l'est.{{sfn|Lavelle|2008|p=169-172}} Mentrestant, [[Canut II de Dinamarca]] llançà una nova invasió. Edmund es va unir al seu pare i es dirigí a la defensa de [[Londres]], que fou assetjada pels lleials a Canut.{{sfn|Venning|2013|p=137}}