Història de l'antic Israel: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - en el [[Acheulià|Acheulià + en l'[[Acheulià|Acheulià |
m Corregit: - "esclaus" ja + "esclaus", ja |
||
Línia 253:
* 586 aC: Babilònia conquista Judá i la seva capital, [[Jerusalem]]. Gran part de la població, sobretot la noblesa, va ser deportada a Babilònia. A això es refereix comunament l'expressió [[Captiveri Babiloni|Captivitat de Babilònia]].
Molts van aconseguir fugir a Egipte, Síria, Mesopotàmia, o Pèrsia.
El rei de Judá (cec i sotmès) conservava el seu títol nominal (Jer 52:31) i els hebreus “valuosos” eren situats en càrrecs importants de l'administració imperial (Dn 1:19; 2:49). No obstant això, els jueus se sentien "esclaus", ja que qui impartia els dictàmens en relació a la vida, el ritual i culte era el monarca babilònic (Daniel 3:10; 37).
Els jueus estaven captivats… (Jer 50:33). Ja no podrien regir les seves vides doncs les forces imperials els conduirien cap a la [[idolatria]], forma de vida en la qual es prioritzava el materialisme (Je 52:30).
En [[Babilim|Babilònia]], els jueus van romandre gairebé 50 anys.<ref>De hecho 49 años, ya que se vieron obligados a permanecer allí entre 586 y 537 a.</ref>
| |||