Diferència entre revisions de la pàgina «Saló dels Artistes Rossellonesos»

m
Corregit: - post-rodinià ja + post-rodinià, ja
(enllaç redundant)
m (Corregit: - post-rodinià ja + post-rodinià, ja)
Les pintures i les aquarel·les de Terrús, Monfreid i Bausil testimonien la voluntat de traduir de manera personal i lliure la llum del Mediterrani, mentre que les escultures de Violet i de Maillol, portades per un fort panteisme, revelen de manera evident un substrat hel·lènic sempre viu a Catalunya. Un corrent artístic mediterranista que anticipa amb pocs anys el Noucentisme sud-català.<ref name="culturcat"/>
 
Aquesta lliçó nord-catalana triomfa el 1905 al [[Saló de Tardor]] de [[París]] a través d'Aristides Maillol, que, segons [[Maurice Denis]], sap ''unir la virtut del classicisme a la ingenuïtat del primitivisme''. La serenitat així com la força arcaïtzant de la seva obra ''Mediterrània'', lloada per [[André Gide]], permet reafirmar en la [[història de l'escultura]] i mitjançant el llegat grec la primacia de la forma per sobre del tema. Amb aquesta obra, Maillol obre per l'escultura un nou camp d'experimentació. El català ha sabut regenerar aquest gènere per oferir-li un gran període post-rodinià, ja que si l'obra del mestre de Meudon requereix la sensació incontrolada, d'un realisme galvanitzat per una forma flamígera al límit de l'esbós, característic d'un expressionisme nòrdic, la del mestre de [[Banyuls de la Marenda]] respon a la d'un retorn a la forma pura i a la síntesi absoluta portada per la llum del Mediterrani.<ref name="culturcat"/>
 
== Referències ==
1.127.526

modificacions