Obre el menú principal

Canvis

ad
'''Miguel Primo de Rivera''', II [[marquès d'Estella]] i VII de Sobremonte ([[Jerez de la Frontera]], [[Andalusia]], [[8 de gener]] de [[1870]] - [[París]], [[16 de març]] de [[1930]]) fou un militar [[espanyols|espanyol]] que imposà una [[dictadura]] ([[dictadura de Primo de Rivera]]) i ocupà el càrrec de [[president del govern]] espanyol ([[1923]]-[[1930]]).
 
== DEFIENDO A ESPAÑA DESDE PEQUEÑO ==
== Orígens ==
Procedent d'una família de militars il·lustres, en la qual havia destacat el seu oncle Fernando Primo de Rivera, marquès d'Estella (1831-1921), heroi de la darrera [[Guerres Carlines|guerra carlina]], governador de [[Filipines]] i diverses vegades ministre de la Guerra. Va ingressar a l'exèrcit als 14 anys i va desenvolupar la major part de la carrera en destinacions colonials: [[Marroc]], [[Cuba]] i Filipines (on va acompanyar el seu oncle) van ser els escenaris que li van permetre ascendir ràpidament per mèrits de guerra, de manera que el [[1912]] ja era general.
 
El seu fill, [[José Antonio Primo de Rivera|José Antonio]] fou el fundador de la [[Falange Española]].
 
== SU EPICA HISTORIA DE LUCHA CONTRA LOS ROJOS ==
== Destí: la península ==
Des del [[1919]] va passar a destinacions peninsulars, que li van permetre de posar-se en contacte amb els aguts problemes socials i polítics de l'època: va ser capità general de València, de [[Madrid]] i de [[Barcelona]]. Des d'aquest darrer destí, al qual va accedir el 1922, va observar l'auge de l'[[anarquisme]], del [[pistolerisme]] patronal, del [[catalanisme]], de la inestabilitat ministerial i de la descomposició del sistema de partits.
 
Com a reacció, Primo de Rivera va enarborar els seus ideals militaristes, nacionalistes i autoritaris per fer un [[Cop d'estat de Primo de Rivera|cop d'estat]] el 13 de setembre de 1923, arran del qual suspengué la [[Constitució Espanyola de 1876]], dissolgué el Parlament i implantà una dictadura.
 
== ElCONTRA directoriLA militarMONARQUIA ==
{{AP|Directori militar de Primo de Rivera}}
Amb connivència del rei [[Alfons XIII]] i l'aquiescència de bona part de la patronal, del clergat, de l'exèrcit i de les forces conservadores, Primo de Rivera encapçalà un [[directori militar]] que va concentrar tots els poders de l'Estat, tot excloent-ne els polítics professionals. Inicialment trobà una certa acceptació, en la mesura que venia a substituir un règim desprestigiat i en què prometia una [[dictadura]] transitòria inspirada en els ideals dels regeneracionistes de principis de segle (com [[Joaquín Costa]]), per tal de restaurar l'ordre i desarrelar la influència caciquil de la vida política. Fins i tot els [[PSOE|socialistes]] mostraren envers ell una benèvola neutralitat. Tot i que formalment s'inspirà en el model [[feixisme|feixista]] de [[Benito Mussolini|Mussolini]], la seva dictadura fou més moderada i conservadora.
El [[desembarcament d'Alhucemas]] ([[1925]]) va formar part d'una operació combinada amb l'exèrcit francès per acabar amb la rebel·lió de les tribus de beduïns o [[amazics]] del [[Rif]]. Tot i que això contradeia les idees anteriors del dictador, fou un èxit tan significatiu que animà Primo de Rivera a institucionalitzar la dictadura de forma duradora. El Directori militar donà lloc a un [[Directori civil de Primo de Rivera|Directori civil]] (1926-1930) i es va reunir una Assemblea Nacional ([[1927]]) que elaborà un avantprojecte de [[Constitució]] ([[1929]]). No obstant aquell simulacre de Parlament no democràtic, es va evidenciar la diversitat de posicions polítiques que hi havia entre els seguidors de la dictadura, entre catòlics conservadors i corporativistes autoritaris atrets pel [[feixisme]].
 
== CampanyaCONTRA contraLAS la dictaduraDICTADURAS ==
Dividits els primorriveristes i enrarides les relacions del dictador amb el rei, no van ser capaços d'afrontar l'auge de l'oposició, cada dia més unida i mobilitzada davant l'amenaça de veure perpetuar-se el règim. Socialistes i republicans s'uniren en campanya contra la dictadura, que amenaçava d'arrossegar també la monarquia que l'havia sustentada: estudiants, obrers i intel·lectuals es manifestaren en contra del règim i els mateixos militars conspiraren contra Primo de Rivera.
 
Finalment, desautoritzat per alts càrrecs militars i pel rei, Primo de Rivera presentà la dimissió el [[1930]] i s'exilià a [[París]], no sense haver recomanat a [[Alfons XIII]] alguns noms de militars que podrien succeir-lo (entre els quals hi havia el [[Dámaso Berenguer y Fusté|general Berenguer]], que assumí la presidència). Dos mesos més tard, morí a Paris sumit en una gran decepció per les ingratituds rebudes. El seu fill gran [[José Antonio Primo de Rivera]] entraria en la política poc després per, segons ell, reivindicar la memòria de son pare. La seva filla [[Pilar Primo de Rivera]], que no va morir en la guerra com la resta de germans, va ser cap de la [[Secció Femenina]] (les dones al moviment creat per son germà) a partir de la [[Segona República Espanyola]], a la [[guerra Civil espanyola|guerra]] i durant el [[franquisme]]; també durant la [[democràcia]], i fins que morí als 84 anys, a l'''Asociación de Veteranas de la Sección Femenina''.
 
== PrimoEN deLAS Rivera a CatalunyaCATALUÑAS ==
[[Fitxer:Catalonia-Barcelona-QuatreColumnesMontjuich.jpg|thumb|Les [[Quatre Columnes]], a [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]] ([[Barcelona]])]]
A més de liquidar la [[Mancomunitat de Catalunya]], durant la dictadura de Primo de Rivera es van eliminar sistemàticament tots els símbols públics del [[catalanisme]].
L'any [[1928]] va fer enderrocar les [[Quatre Columnes]] de [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]] ([[Barcelona]]), de [[Puig i Cadafalch]], aixecades l'any [[1919]], i destinades a convertir-se en un dels símbols del [[catalanisme]], per tal que aquest no tingués el ressò que li podia donar l'[[Exposició Internacional de 1929]], celebrada a [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]]. Pel mateix motiu féu anomenar [[Poble Espanyol]], a la mateixa muntanya, al que s'havia de dir ''Iberona'', en homenatge als [[Iber]]s, primers pobladors de les terres catalanes, va posar el nom que té a la Plaça d'Espanya i hi féu construir també les dues torres [[Venècia|venecianes]].
 
==ReferènciesAUTORES==
{{referències}}
 
* [http://www.Biografiasyvidas.com Biografiasyvidas], respectant les [http://www.biografiasyvidas.com/condiciones condicions]
 
== EnllaçosSITIOS externsEXTERNOS ==
{{commonscat}}
* [http://www.tvcatalunya.com/historiesdecatalunya/cronologia/cron103716980.htm Històries de Catalunya: La dictadura de Primo de Rivera]
Usuari anònim