Miquel IX Paleòleg: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Vivim avui |
→Activitat en l'exèrcit: Quien sera, quien sera? (musica) |
||
Línia 51:
El [[1300]], fou enviat a formar un exèrcit de mercenaris, sorgit d'un grup d'[[alans]] que viatjaven en família, contra els [[otomans]] que havien traspassat la frontera del riu [[Sakarya]] amb intenció d'establir-s'hi.{{sfn|Bréhier|2006|p=340}} El [[1302]], mentre Miquel preparava l'ofensiva, va restar a [[Magnèsia del Meandre|Magnèsia]], on els seus oficials, temorosos de la seva manca d'experiència militar, li havien aconsellat prudència.{{sfn|Nicol|1993|p=149}} Davant d'aquest immobilisme, els otomans van avançar fent pillatge per la rodalia. Els alans, que no els arribava la paga que se'ls havia promès i no entenien aquesta estratègia d'espera, estaven disgustats. Quan va ser la [[Batalla de Bafeus]], Miquel es va trobar que la majoria dels seus soldats havien abandonat; els va fer perseguir i obligar a demanar perdó a l'emperador.{{sfn|Jordi Paquimeres|1855|p=345-347, volum II}}
Entre els anys [[1304]] i [[1305]] va estar encarregat de la defensa de [[Pèrgam]], mentre que l'atac als otomans era confiada als [[almogàvers]] de la [[Gran Companyia Catalana]].{{sfn|Failler|1990|p=52}}{{sfn|Treadgold|1997|p=750}} Els almogàvers es van instal·lar el [[1303]] a [[Gelibolu|Gal·lípoli]] després de fer una reeixida campanya. Pel Nadal, Miquel va oferir un banquet en honor a [[Roger de Flor]], capità dels almogàvers i recentment nomenat ''[[cèsar (títol)|cèsar]]'' per [[Andrònic II Paleòleg|Andrònic II]]. En aquesta trobada, Miquel va conèixer la duplicitat de Roger, que pensava fer una nova campanya en benefici propi i va provar de dissuadir-lo sense que li fes cas. Quan Roger va marxar cap a Adrianàpolis, Gircon, el cap dels alans, el va assassinar junt a 130 almogàvers (5 d'abril del [[1305]]), sembla que amb l'aprovació de Miquel.{{sfn|Treadgold|1997|p=751}} Aquest havia enviat prèviament una avançada formada per ''[[turcople|turcopulis]]''{{efn|Durant el regnat de [[Miquel VIII Paleòleg]] un dels [[Llista de sultans otomans|soldans otomans]], [[Kaykaus II]], va ser atacat pels [[mongols]] i va cercar refugi en l'Imperi Bizantí; Miquel VIII el va acollir a ell i als seus homes, als quals va incorporar al seu exèrcit i van ser coneguts com "''els turcopuli''", fins i tot alguns d'aquests es van fer cristians.{{sfn|Treadgold|1997|p=738}}}} i alans, amb l'ordre de massacrar els almogàvers; l'atac va durar quinze dies i els almogàvers van preferir cremar els seus vaixells per no tenir la temptació de fugir en lloc de resistir.{{sfn|Jordi Paquimeres|1855|p=445, volum II}} L'enfrontament va culminar en la [[Batalla d'Apros]], on Miquel fou derrotat.{{sfn|Nicol|1993|p=132}}
El [[1307]] fou enviat a guerrejar contra [[Todor Svetoslav I Terter de Bulgària|Todor Svetoslav]] de [[Segon Imperi Búlgar|Bulgària]], que havia envaït l'imperi. Després d'una primera victòria, l'amenaça búlgara continuava; Andrònic II va cridar, llavors, als mercenaris catalans per lluitar en aquest front. Les tropes de Miquel rebutjaven lluitar al costat dels catalans, ja que aquests exigien el repartiment del botí abans de tornar cap a Àsia Menor a lluitar contra els otomans. Miquel va haver de signar la pau amb els búlgars i casar una filla amb Todor.{{sfn|Jordi Paquimeres|1855|p=18-18, volum V}} Els almogàvers, com que no rebien la paga, es van venjar deixant passar 2.000 otomans cap a Europa, davant la impotència de Miquel.{{sfn|Ramon Muntaner|1880|p=220}}
| |||