Tigranes II d'Armènia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - seva estància Api + seva estada Api |
m Corregit: - àrabs s'havien fet amb el poder a alguns + àrabs havien assolit el poder en alguns |
||
Línia 20:
Aprofitant aquests fets Tigranes va envair el país Adiabé (o [[Adiabene]], abans [[Assíria]]), i va avançar cap a [[Arbela]] i [[Ninive]]. Els armenis van arribar a les portes d'[[Echbatana]] ([[Hamadan]]), la capital dels parts, i el palau del sàtrapa de [[Mèdia]] fou cremat. Per obtenir la pau el rei part Artaban II va haver de retornar els setanta districtes cedits per Armènia el [[95 aC]] i a més la Mesopotàmia del nord, bàsicament [[Gordiene]], Adiabene, [[Arzanene]] (país d'[[Ardzen]], l'alt [[Tigris]]), [[Migdònia de Mesopotàmia|Migdònia]] (regió de [[Nisibe]]) i [[Osroene]] (Osrhoene o país d'[[Edessa]]), regides per dinastes o sàtrapes que van conservar el poder sota un nou sobirà. El dinasta d'[[Atropatene]] (Mèdia) va considerar prudent fer homenatge al rei armeni i va emparentar-s'hi casant amb una filla de Tigranes. Sembla que tanmateix els georgians i els albans van acceptar alguna mena de dependència de Tigranes vers el [[84 aC]].
[[Commagena]] (país de [[Samòsata]]) també va reconèixer la sobirania de Tigranes segurament el mateix 84 aC. Síria, on el poder selèucida, estava en descomposició després de la mort d'Antíoc XII, i els caps àrabs
Síria fou constituïda en un dels quatre virregnats (''Bdeachkh'') en què es va dividir administrativament Armènia i es coneix el nom d'un virrei: Megadates. La república d'Antioquia es van sotmetre a Tigranes el mateix any, pacíficament, però Selèucia va resistir. La princesa selèucida, [[Cleòpatra V Selene]], vídua d'Antíoc X, va resistir per un temps a [[Akko|Ptolemais]] ([[Ciutat d'Acre|Acre]]), però finalment el [[71 aC]] la ciutat va ser ocupada per Tigranes i Selene feta presonera. Pel mateix temps va obligar a rendir-se les ciutats [[Fenícia|fenícies]] que no ho havien fet. En canvi no va intentar res conta els nabateus de Damasc ni contra els [[asmoneus]] del país dels jueus.
| |||