Viquipèdia

Damasc: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Corregit: -"comptava amb" habitants
m Canvis menors, neteja, replaced: segle XVI → {{segle|XVI}} , segle XVII → {{segle|XVII}} (2), segle XI → {{segle|XI}} , segle IX → {{segle|IX}}, segle VII → {{segle|VII}} , segle VI → {{segle|VI} AWB
Línia 52:
'''Damasc''' (en [[àrab]] '''دمشق''',&nbsp;''Dimaixq''; en [[llatí]] '''Damascus'''; en [[Grec antic|grec]] '''Damaskos'''; en [[català|català medieval]] '''Domàs''') és la capital de [[Síria]] i una de les ciutats més antigues del món. Amb els seus 1.394.322 habitants (cens de 2007<ref name="Syrian Population">Syrian News Agency: [http://www.sana.sy/ara/134/2008/01/14/156322.htm Syrian Population Estimated at 19,405 Million]</ref>) és una de les ciutats més poblades de l'[[Orient Mitjà]]. És capital de la [[governació de Damasc]], formada per la mateixa ciutat) i de la [[governació de Damasc Rural]].
 
El primer assentament de la ciutat es van establir en el [[Mil·lenni II aC|segon mil·lenni abans de Crist]], elcosa que fa que sigui el lloc habitat de manera continuada més antic del món. Va ser la capital del [[Omeia (llinatge)|Califat omeia]] entre el [[661]] i el [[750]], després de la victòria de la [[Califat abbàssida|dinastia abbàssida]], la seu del poder es va traslladar a [[Bagdad]]. Damasc va declinar durant el Califat abbàssida i va recuperar una importància significativa durant els períodes [[Dinastia aiúbida|aiúbida]] i [[mameluc]]. Durant l'[[Imperi Otomà]] la ciutat va decaure totalment tot i mantenir un cert prestigi cultural.
 
== Etimologia ==
Línia 58:
El nom de Damasc primer apareixia en la llista geogràfica de [[Tuthmosis III]] com a '''T-m--q''' al [[segle XV aC]].<ref>List I, 13 in J. Simons, ''Handbook for the Study of Egyptian Topographical Lists relating to Western Asia'', Leiden 1937. See also Y. AHARONI, ''The Land of the Bible: A Historical Geography'', London 1967, p147, No. 13.</ref>
 
En [[àrab]], la ciutat s'anomena دمشق الشام (''Dimaixq aix-Xam''), encara que això, pels ciutadans de Damasc, de Síria i altres veïns àrabs, s'escurça sovint a ''Dimaixq'' o ''aix-Xam''. ''Aix-Xam'' és un terme àrab pel nord i per Síria (a Síria -particularment per la històrica [[Síria Cele]]-anomenat ''Bilad aix-Xam''- s'anomena "terra del nord" -in àrab.) L'[[etimologia]] de l'antic nom "T-m-ś-q" és incerta, però se sospita que és pre-[[semítica]].
 
Apareix com a بلاد الشام&nbsp;''{{transl|sem|Dimašqa}}'' en [[accadi]], ''{{transl|sem|T-ms-ḳw}}'' en [[egipci]], ({{transl|sem|Dammaśq}}) ({{lang|arc|דמשק}}) en [[arameu]] i ''Dammeeq'' ({{lang|he|דמשק}}) en [[hebreu bíblic]]. L'ortografia accadiana és la primera atestació, trobada a les [[Cartes d'Amarna]], al [[segle XIV aC]]. Posteriors mostres del nom en arameu sovint inclouen una intrusiva ''[[Resh]]'' (lletra ''r''), potser influïda per l'arrel ''dr'', que significa "vivint". Així, el [[Qumran|qumranicqumran]]ic ''Darmeeq'' ({{lang|arc|דרמשק}}), i ''Darmsûq'' (({{lang|syr|ܕܪܡܣܘܩ}}) en [[siriac]].<ref>[http://links.jstor.org/sici?sici=0003-097X%28198805%290%3A270%3C97%3AADAHSO%3E2.0.CO%3B2-S (in Book Reviews) ''Ancient Damascus: A Historical Study of the Syrian City-State from Earliest Times Until Its Fall to the Assyrians in 732 BCE.'', Wayne T. Pitard. Review author: Paul E. Dion, ''Bulletin of the American Schools of Oriental Research'', No. 270, Ancient Syria. (May, 1988), p. 98]</ref><ref>[http://links.jstor.org/sici?sici=0003-097X%28197202%290%3A205%3C36%3ATSDTMB%3E2.0.CO%3B2-9 ''The Stele Dedicated to Melcarth by Ben-Hadad of Damascus'', Frank Moore Cross. ''Bulletin of the American Schools of Oriental Research'', No. 205. (Feb., 1972), p. 40.]</ref> El nom en [[anglès]] i en [[llatí]] de la ciutat és "Damascus", que va ser importat del [[grec]]: Δαμασκός, que es va originar en l'[[arameu]]: דרמשק; "un lloc ben regat".<ref>{{ref-web|url= http://www.etymonline.com/index.php?term=Damascus|títol=Online Etymology Dictionary<!--Títol generat per bot-->}}</ref><ref>{{ref-web|url= http://en.wiktionary.org/wiki/Damascus|títol=Damascus - Wiktionary<!--Títol generat per bot-->}}</ref>
 
== Història ==
Línia 67:
 
=== Arameus i israelites ===
Al {{segle |XI}} aC era capital d'[[Aram]] i fou sotmesa pel rei [[David d'Israel|David]] d'Israel al començament del {{segle |IX}} aC, després de la victòria del rei sobre el bíblic Hadarezer, rei de Zobah, aliat de Damasc. Vers la meitat del segle, durant el regnat de [[Salomó d'Israel|Salomó]], el sobirà local es va revoltar i va lluitar contra Israel i contra Assíria com a aliada del rei Rezon, antic vassall d'Hadarezer.
 
En temps del rei [[Ahab]] (abans del 900 aC) els jueus tenien un barri a la ciutat cedit pel rei local Ben Hadad. [[Jeroboam II]] la va recuperar vers el [[780 aC]]. L'aliança d'Israel i Damasc contra Ahaz de Juda (vers 735-[[715 aC]]) va incitar aquest a demanar ajut al rei assiri Teglatfalassar.
Línia 73:
 
=== Domini assiri, neobabiloni i persa ===
El [[732 aC]] el regne de Damasc fou sotmès per [[Teglatfalassar III]] i fou abolit. La ciutat fou ocupada, i el palau i el temple saquejats; la població fou portada captiva a Kir. Va romandre en poder d'Assíria fins a l'establiment de l'imperi babiloni al {{segle |VII}} aC i al {{segle |VI}} va passar als aquemènides de Pèrsia.
 
=== Període hel·lènic ===
El [[333 aC]] fou ocupada pels macedonis d'[[Alexandre el gran]]. Al {{segle |III}} aC s'hi va instal·lar una colònia grega enviada pels Ptolomeus. El [[111 aC]] el selèucida [[Antíoc IX Cyzicenos]] ([[114 aC]]-[[94 aC]]) la va fer capital del regne. Vers el [[90 aC]] una nova colònia grega fou enviada al lloc per [[Demetri III Eucàros]] (o Filopator) ([[95 aC]]-[[87 aC]]). La vila fou presa pels [[nabateus]] del rei Aretes III Filohel·len el [[85 aC]].
 
=== Domini romà ===
Línia 86:
 
=== Conquesta àrab ===
Fou breu perquè ja els àrabs estaven a punt d'entrar a la zona. El juliol del [[634]] [[Khàlid ibn al-Walid]] i els seus homes van creuar Palestina en direcció nord; els [[ghassànides]] van oferir [[Batalla de Marj ar-Ràhit (634)|alguna resistència]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bowersock |nom=Glen Warren |cognom2=Brown |nom2=Peter Robert Lamont |cognom3=Grabar |nom3=Oleg |títol=Late Antiquity: A Guide to the Postclassical World |url= http://books.google.cat/books?id=c788wWR_bLwC&pg=PA469&lpg=PA469&dq=Ghassanids+634&source=bl&ots=ofQAmWDfnV&sig=vjbfPeGuzfO4JRal7XVcIaKtWEI&hl=ca&sa=X&ei=t29qUMDLJIyQhQea0YHwDA&ved=0CDAQ6AEwAA#v=onepage&q=Ghassanids%20634&f=false |llengua=anglès | editorial=Harvard University Press |data=1999 |pàgines=p.469 |isbn=0674511735}}</ref> al nord d'Al-Sanamayn a la regió de [[Marj ar-Ràhit]], i uns dies més tard els àrabs van aparèixer davant les portes de la ciutat que [[Setge de Damasc (634)|Khàlid va assetjar]];<ref>[[#Yarmuk|Nicolle (1994)]]:p.56</ref> els notables de la ciutat, en general oposats als bizantins, van negociar encapçalats pel bisbe i pel controlador general de finances Mansur ibn Sarjun (pare de sant [[Joan Damascè]]). El setembre del 635 una porta fou oberta als musulmans i els bizantins van fugir vers el nord. Els ciutadans van poder conservar les terres i esglésies però haurien de pagar un tribut general i un impost personal. A la primavera del [[636]] un exèrcit dirigit per [[Teodor (germà d'Heracli)|Teodor]], germà de l'emperador Heracli, es va dirigir cap a Damasc des del nord i Khàlid la va evacuar i es va reorganitzar a Al-Jabiya per passar després al darrere del riu [[Yarmuk]], a l'est de [[Tiberíades]]. Allí es va lliurar la batalla decisiva (coneguda com a [[batalla de Yarmuk]]) en què Teodor i els bizantins foren derrotats el [[20 d'agost]] del [[636]]. Khàlid no va tornar a Damasc i va marxar a [[Medina]] i la [[conquesta musulmana de Síria]] fou encarregada a [[Abu-Ubayda ibn al-Jarrah]]. El desembre del [[636]] Damasc va capitular per segona vegada.
 
=== Domini dels primers califes ===
El califa [[Úmar ibn al-Khattab]] va nomenar governador a [[Yazid ibn Abi Sufian]]. La seva diferència amb els llocs dels nòmades li va donar un aire sagrat. Es va convertir en lloccomptes de peregrinació, especialment a la cova d'Adan, la cova de Gabriel, i la cova de la sang (lloc suposat de la mort d'Abel) i a un lloc proper, Berzé, es va considerar el lloc de naixement d'Abraham. El barri de Kadam fou considerat lloc d'enterrament de Moisès (Musa ibn Imran en àrab). Jesús (àrab Isa ibn Maryam) fou considerat un dels profetes que havien estat a la vila (a Rabwa, al turó Tranquil).
 
=== Dinastia omeia ===
Línia 95:
Yazid ibn Abi Sufian va morir de pesta el [[639]] i el va succeir el seu germà [[Muawiya I|Muawiya ibn Abi Sufian]]. Damasc era llavors un djund (districte) i la seu del govern era a Al-Djabiya, no lluny de Damasc. Muawiya fou elegit califa a la mort d'[[Alí ibn Abi-Tàlib|Ali]] ([[656]]), i va deixar Al-Djabiya i es va traslladar a Damasc, que va esdevenir la capital del califat omeia. Quan van començar els conflictes que van acabar amb la dinastia, el califa [[Marwan II]] va traslladar la capital a [[Harran]] ([[744]]). Els abbàssides des del [[750]] es van establir a [[Bagdad]].
Durant el califat es van construir el palau califal obra de Muawiya (arranjant el palau del governador bizantí) conegut com al-Khadra (la Verda), i la mesquita entre altres. El palau es va convertir enesdevenir presó després del [[750]]. Es van construir també canalitzacions al Djabal Kasiyun, sota Nahr Tawra, i a Nahr Yazid (antiga canalització dels nabateus), en temps de [[Yazid I]]. Al-Hadjdjadj, fill del califa Abd al-Malik ibn Marwan, va construir el palau que encara existeix amb el nom de Kars al-Hadjdjadj. La gran mesquita fou construïda per [[Walid I]] i inicialment estava al costat de l'església de Sant Joan Baptista (Yahya ibn Zakariya) però després aquesta fou expropiada per eixamplar la mesquita ([[705]]). Es van construir dos cementiris: el de Bab Tuma (el primer musulmà) i el de Bab Saghir, que es van afegir al ja existent de Bab al-Faradis.
 
=== Califat abbàssida ===
L'abril del [[750]] [[Abd Allah ben Alí]], oncle del nou califa [[Abu-l-Abbàs as-Saffah]], va entrar a Damasc i va assolir el seu govern.<ref>{{Ref-llibre |cognom=at-Tabarí |nom=Muhàmmad ibn Jarir |enllaçautor=Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí |cognom2=Williams |nom2=John Alden |títol=The 'Abbasid Revolution A.D. 743-750/A.H. 126-132 |url= http://books.google.cat/books?id=gtMSxL9DJrkC&pg=PA169&lpg=PA169&dq=750+zab+b.+ali&source=bl&ots=pg-_E7pDVF&sig=N4k9SYsULtN8BjUEwbEOY2S6Cno&hl=ca&sa=X&ei=zKXkUNDKJcOKhQe66oGYBg&ved=0CDIQ6AEwAA#v=onepage&q=750%20zab%20b.%20ali&f=false |llengua=anglès | editorial=John Alden Williams |data=SUNY Press |pàgines=p.169 |isbn=0791406253}}</ref> Els edificis omeies foren saquejats i les fortificacions desmantellades; les tombes omeies foren profanades. Durant el regnat del Califa [[al-Mahdí (abbàssida)|Al-Mahdi]], un conflicte entre qaisites i iemenites va derivar en revolta, dirigida pel pretendent omeia anomenat Al-Sufyani, que tenia el suport dels qaisites, i que no va triomfar.
 
Sota [[Harun ar-Raixid]], el moviment contra Bagdad es va enfortir i Harun va haver d'enviar una expedició el [[796]] dirigida per Djafar al-Barmaki que va restablir l'ordre.
 
El [[830]] la ciutat fou visitada pel califa [[Al-Mamun (abbàssida)|Al-Mamun]], però l'agitació va continuar. El Califa va fer una segona visita el [[833]] i va morir aquell mateix any.
 
El [[854]] una revolta va enderrocar al governador que fou executat però les tropes del califa van restablir l'ordre. El [[858]] el califa [[Al-Mutawàkkil (abbàssida)]] es va traslladar a la ciutat per establir-hi la capital però la va abandonar al cap de 38 dies i va tornar a Samarra.
 
=== Emirat tulúnida ===
Afeblit el califat per les revoltes dels [[Zandj]], [[Àhmad ibn Tulun]], governador d'Egipte des del [[868]] (de fet independent) va ocupar Damasc el [[878]], i el [[884]] el seu fill [[Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun]] el va succeir i va morir assassinat a Damasc el [[febrer]] del [[896]].
 
=== Càrmates, hamdànides, ikhxídides ===
Línia 117:
El [[968]] els [[càrmates]] de [[Bahrayn]] van ocupar Damasc al [[ikxídides]]. El [[969]] la dinastia ikhxídida fou substituïda a Egipte i Síria pels fatimites. El [[970]] amb el suport del [[buwàyhida]] [[Izz al-Dawla Bakhtiyar]] i de l'[[hamdànida]] Abu Taghlib, el càrmata [[al-Hasan II al-Asam ibn Ahmad]] va derrotar completament al general fatimita Djafar ibn Falah a les portes de Damasc; el general enemic va morir i Hasan va fer maleir al califa fatimita. Després d'això es va apoderar de [[Ramla]], va entrar a [[Egipte]] i va assetjar el [[Caire]] però es va haver de retirar per una sortida del general [[Djawhar al-Sikilli]] per la part nord ([[22 de desembre]] del [[970]]) i la defecció dels seus aliats els [[Ukayl|Banu Uqayl]] i els [[Banu Tayyi]]. Va retornar llavors a [[al-Hasa]] ([[971]]) però va conservar Damasc. El [[974]] el cap càrmata va organitzar un nou atac a Egipte i va assetjar altre cop el Caire però fou traït pel seu aliat al-Hasan ibn al-Djarrah (vegeu [[Banu l-Jarrah]]) i fou derrotat per les tropes fatimites dirigides pel fill del califa (el futur [[al-Aziz Nizar Abu Mansur Billah]]) i va tornar a al-Hasa. Damasc va passar als fatimites però per poc temps.
El turc Alptekin, un oficial buwàyhida que havia fugit de l'Iraq, es va apoderar de Damasc, i els càrmates de [[Síria]] es van posar al seu costat. Un exèrcit dirigit per [[Djawhar al-Silliki]] va arribar davant Damasc (juliol del [[976]]) i Alptekin i els seus aliats càrmates van cridar en ajut a Hasan que va venir d'al-Hasa; degut a causa de la seva arribada Djawhar es va retirar (desembre del [[976]]) i fou perseguit cap a Ramla que va haver d'evacuar, i finalment [[Ascaló]], d'on es va haver de retirar en condicions humiliants. El califa [[al-Aziz Nizar Abu Mansur Billah]] (que havia pujat al poder l'any anterior) va decidir iniciar personalment la campanya, i va atacar a Hasan i a Alptekin a [[Ramla]], i els va causar greus pèrdues. Alptegin fou capturat i Hasan va poder arribar a [[Tiberíades]] on va rebre un emissari del califa amb el qual va signar la pau, per la qual el califa pagaria un tribut anual de 30.000 dinars als càrmates (per endavant) i Hasan va retornar a al-Hasa. El seu germà o cosí Djafar ibn Ahmad el va succeir Al capdavant de l'exèrcit càrmata a Síria i Palestina, però ja sense dominar Damasc que havia quedat en mans dels fatimites. La ciutat va patir certes destruccions. Els soldats berbers del califa del Caire tenien l'hostilitat de la població (en bona part pel comportament inadequat d'aquests soldats), i els aldarulls o incendis provocaren algunes vegades seriosos danys. L'incendi més greu fou el de [[1069]] que va damnar la ciutat i fins i tot la gran mesquita.
 
=== Atsiz ibn Uvak i els seljúcides ===
Línia 127:
Damasc va experimentar un creixement econòmic i social en els següents anys. Els [[Batiniyya]] van causar alguna agitació i el [[1113]] van matar a la ciutat l'emir Mawdud. Van tenir el suport del visir Abu Ali Tahir al-Mazdakani. El [[1120]] els shafites van construir la seva primera madrassa anomenada Aminiyya, i el [[1142]] es va construir la primera madrassa dels hanbalites, la Sharafiyya.
 
Tughtakin va morir el febrer de [[1128]] i el va succeir el seu fill [[Tadj al-Muluk Buri]] que l'any següent va fer matar el visir al-Mazdakani que fou el senyal per una terrible massacra en què el poble va matar milers de Batiniyya. Aquests es van revenjar aviat: el [[1131]] Tadj al-Muluk fou ferit en un atemptat i va morir de les ferides el maig de [[1132]]. Els dos emirs següents (Shams al-Muluk Ismail i Shihab al-Din Mahmud) també van morir assassinats, el primer el [[1135]] per sa mare i el segon el [[1139]] pels seus adversaris polítics. Djamal al-Din Muhammad només va governar uns mesos i fou enderrocat pels caps militars el [[1140]] que van proclamar al jove [[Abu Said Abak Mudjir al-Din]], qui va deixar la direcció dels afers al seu atabeg Muin al-Din Umar ([[1140]]-[[1150]]) a la mort del qual Abu Said Abak va agafar les regnes del poder, però va haver d'acceptar la sobirania del zengita [[Nur al-Din Mahmud ibn Zengi]] que el [[1154]] va ocupar la ciutat i va deposar al darrer emir burida.
 
Hi havia llavors set madrasses a la ciutat. Durant tot el seu govern els burides van patir la pressió dels croats que amenaçaven les regions productores de blat (la [[Bekaa]] i l'[[Hauran]]) amb els que van haver de fer pactes que sovint van haver d'explicar al sultà seljúcida de Bagdad; també tenien la pressió dels fatimites, i des el [[1130]] la dels [[zengites]] que es van apoderar d'Alep. El [[1148]] els croats van atacar Damasc i encara que foren rebutjats, des de llavors ja van ser impossibles nous tractats entre els burides i els croats.
Línia 138:
 
=== Període aiúbida ===
[[Nur al-Din Mahmud ibn Zengi]] va morir el [[1174]] i el va succeir el seu fill Al-Malik al-Salih Ismail, que va tenir com atabeg a l'emir Shams al-Dawla ibn al-Mukaddam. A Damasc, que havia estat governada per Ayyub, pare de Saladí, un potent partit favorable als [[aiúbides]] va aconseguir que Ismail fos portat a Alep i Ibn al-Mukaddam va restar amo de Damasc. El nou senyor de Damasc va fer un pacte amb els francs, el que li va provocar l'hostilitat d'una part de la població, que, agitada per partidaris de [[Saladí]] que van presentar aquest com a campió dels musulmans, i que va fer entrada a Damasc el [[1176]].
 
Durant els següents anys la guerra amb els croats va seguir i el [[1187]] la batalla d'[[Hittin]] va retornar [[Jerusalem]] als musulmans. Poc després d'un acord de pau amb els croats, Saladí va morir el [[4 de març]] de [[1193]] a Damasc i fou enterrat a la ciutadella i més tard a la madrassa d'Al-Aziziyya, al nord de la gran mesquita. La ciutat havia estat donada al fill de Saladí, Al-Afdal Ali Abul Hasan, el [[1186]], mentre l'altre fill Al-Dahir governava a Alep. Al-Afdal fou expulsat de Damasc pel seu oncle (germà de Saladí) Al-Adil el [[1196]], que es va reconèixer vassall d'Al-Aziz, fill i successor de Saladí a Egipte. El [[1199]] Al-Aziz va morir i Al-Adil fou reconegut el [[1200]], després de llargues discussions, com a cap de la família aiúbida i sobirà d'Egipte.
Línia 147:
 
=== Període mameluc barita i borgita ===
Durant el seu regnat [[Bàybars I]] ([[1260]]-[[1277]]) va residir sovint a Damasc i va residir a la ciutadella que es va reformar. A l'oest de la ciutat va construir el famós palau de ''Kasr al-Ablak'' del que després el sultà [[Qalàwun]] en va fer un similar al Caire. Baybars va morir a Damasc el [[1277]] i per ordre del seu fill [[Al-Malik al-Said]] fou enterrat a la madrassa d'Al-Zahiriyya (actualment la Biblioteca nacional de Síria). Durant el seu regnat només quatre governadors van regir la ciutat, però després els canvis de governador foren freqüents. Generalment el càrrec de governador anava a les mans de mamelucs destacats de la ''niyaba'' d{{'}}''Halab'', i el seu poder era contrarestat pel del governador de la ciutadella (''naib'') que residia a Dar al-Saada, al sud de la ciutadella.
 
En morir el sultà Al-Malik al-Said fou proclamat al Caire el seu fill Al-Màlik al-Mansur Qalàwun i el governador de Damasc Sunkur al-Ashkar es va revoltar i amb l'ajut dels seus emirs i una ''fàtua'' (orde religiós) emesa per l'historiador Hadil Kudat, es va apoderar de la ciutadella, on el ''naib'' Ladjin era fidel del sultà. Sunkur va agafar el títol de sultà l'octubre o novembre de [[1278]] i va fer llegir la [[khutba]] en el seu propi nom en lloccomptes de fer-ho en nom del sultà d'Egipte. El juny de [[1280]] les forces de Qalàwun van entrar a la ciutat i van acabar amb el govern de Sunkur que, abandonat per alguns caps militars, va fugir a Al-[[Rahba]], a l'[[Eufrates]]. Ladjin fou alliberat i nomenat governador. El governador [[Izz al-Din Aybak]] fou destituït quan va arribar al govern d'Egipte [[al-Àdil Kitbughà]], que el va substituir per [[Shudja al-Din Adjirlu]].
 
Kitbugha va construir un mausoleu doble, el primer d'aquest tipus a Damasc, i quan fou destituït com a sultà, fou empresonat a la ciutadella de Damasc, i el nou sultà, l'antic governador Ladjin, va nomenar governador de Damasc ([[1297]]) a Sayf al-Din Kipčak. Aquest es va posar al servei del príncep mongol [[Ghazan]] i el va acompanyar durant la seva incursió a Síria. Els mongols van ocupar Damasc el [[1300]], però no van poder ocupar la ciutadella on els mamelucs s'havien fet forts. Les lluites van provocar seriosos danys a la ciutat. Els mongols van evacuar aviat la ciutat i Kipčak va anar a Egipte i es va posar al servei del nou sultà [[Al-Malik al-Nasir Muhammad]] (fill de Qalàwun). El [[1303]] un nou atac mongol a la ciutat fou rebutjat. Durant el tercer regnat d'Al-Malik al-Nasir Muhammad fou governador de Damasc (a partir del [[1312]]) [[Tankiz]], que va fer reconèixer la seva autoritat als ''emirs'' (caps) i va governar amb encert, però fou gairebé un virrei sobirà de Síria. Durant la seva època va actuar a la ciutat el reformador musulmà Ibn Taymiyya, i va viure l'historiador Al-Safadi; Tankiz va edificar el [[1317]] la mesquita en la qual va construir el seu mausoleu, va reformar la gran mesquita i va construir un ''Dir al-Hadith''. Va caure en desgràcia per una suposada conspiració contra al-Malik [[an-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwunva]] i fou arrestat el juny de [[1340]] i empresonat a [[Alexandria]] on va morir executat (1340), poc abans de pujar al tron el nou sultà [[Al-Malik Abu Bakr]] (1341).
Línia 155:
De [[1340]] a [[1383]] dotze sultans [[mamelucs barites]] van regnar al Caire, i hi va haver un nombre igual de governadors (naib) a la ciutadella de Damasc, algun exercint més d'una vegada. Durant aquest període van actuar les milícies ''su'ar'' que van terroritzar a la població. El [[1346]] el governador Yilbugha va fer construir una nova mesquita similar a la gran mesquita, sobre una petita mesquita ja existent (aquesta nova mesquita és avui dia a la plaça Mardja). El [[1382]] va pujar al poder la nova línia de sultans mamelucs [[circassians]] anomenats [[mamelucs burgites|burgites]].
 
El [[1389]] el governador d'Alep, [[Yilbugha al-Nasiri]], que estava revoltat, es va apoderar breument de Damasc. Va rebutjar un exèrcit enviat pel sultà [[Barquq]] i va avançar cap Egipte però fou derrotat. No se sap com però l'estiu del [[1390]] era governador de Damasc. Barkuk va morir el [[1399]] sense poder reforçar les defenses de Damasc contra un possible atac de [[Tamerlà]]. El governador de la ciutat, Sayf al-Din Tanibak (nomenat el [[1393]]) es va revoltar contra el nou sultà [[Fàraj]], i va avançar cap Egipte, però fou derrotat prop de Gaza i executat a Damasc on fou nomenat governador l'emir mameluc Sudun (nebot de Barkuk).
 
Tamerlà va avançar contra Damasc, i prop de la vila va rebre la visita famosa de [[Ibn Khaldun]]. Sudun va rebre ajut de Faradj, però una part de l'exèrcit el va abandonar i es va haver de retirar, i Damasc es va rendir a Tamerlà i fou saquejada i incendiada, fins i tot la gran mesquita i el Dar al Saasa. El [[1401]] Tamerlà va abandonar la ciutat emportant-se cap a [[Samarcanda]] molts objectes i els artesans i obrers especialitzats. Els egipcis van recuperar la ciutat, que estava devastada, i en fou nomenat governador Taghribiridi al-Zahiri. Dos regnats llargs, el del sultà [[Barsbay]] ([[1422]]-[[1438]]) i el de [[Qàït-bay]] ([[1468]]-[[1495]]) van permetre a la ciutat de recuperar-se. Sota Barsbay es va construir el primer minaret de la ciutat, el de Djami Hisham ([[1427]]). Entremig d'ambdós es va construir la mesquita Al-Sabuniyya, acabada el [[1464]]. El segon va visitar Damasc del [[23 de novembre]] al [[16 de desembre]] de [[1477]], en un moment en què era governador Kidjmas, conegut per la seva rapacitat.
 
En aquesta darrera època van créixer extraordinàriament els impostos i les taxes, primer per part dels governadors, i després pel mateix sultà; la manca de diners era gran i alguns governadors foren destituïts pel sultà per confiscar les seves fortunes. Als darrers sultans mamelucs la corrupció va arribar als ''kadis'' (jutges) que a canvi de diners justificaven mesures contràries a la llei. A començaments del {{segle |XVI}} es va construir la madrassa funerària de Sibay o Djami al-Kharratin. El [[1502]] va visitar la ciutat Ludovico de Varthema. Vers el nord-oest va sorgir un nou barri anomenat Taht Kala. El comerç encara era actiu i s'havien creats nous mercats, però en general es percebia un aire decadent, accentuat pel règim d'exaccions tant dels governadors com dels sultans, règim que es va acabar després de [[Qànsawh al-Ghawrí]], el darrer sultà mameluc ([[1500]]-[[1516]]) mort en combat (meitat d'octubre de [[1516]]) contra els otomans que havien envaït Síria poc abans. Les tropes del sultà otomà [[Selim I]] van entrar a Damasc tot seguit.
 
=== Període otomà ===
L'entrada otomana es va produir el [[24 d'agost]] de [[1516]] després de derrotar els mamelucs a [[Mardj Dabik]], prop d'Alep. La majoria dels ''naibs'' de Síria es van passar als otomans, i a Damasc no hi va haver resistència. Selim I feu entrada a la ciutat el [[28 de setembre]] del [[1516]]. Tres mesos després les forces mameluques a [[Gaza]] foren derrotades i el comandant del contingent siri, Djanbirdi al-Ghazali es va unir als otomans i fou ratificat com a governador de Damasc, lloc pel qual havia estat nomenat per Kansuh al-Ghawri, el darrer sultà borgita. En morir Selim I el [[1521]] el governador Djanbirdi, amb el suport dels emirs locals, va desconèixer al seu successor Sulaiman i es va proclamar independent a la gran mesquita, apoderant-se de la ciutadella. Seguidament es va apoderar de [[Trípoli (Líban)|Trípoli]], [[Homs]], i [[Hamat]] i va marxar contra Alep que va assetjar sense resultats positius, retornant a Damasc. Sulaiman va enviar un exèrcit que va derrotar a Djanbirdi a Kabun, al nord de Damasc el [[27 de gener]] de [[1521]], batalla en la qual el governador rebel va morir. Els turcs van entrar a Damasc que fou saquejada, i un terç de la ciutat va quedar destruïda. Damasc va esdevenir la capital d'un '''pashalik'''. El pasha local tenia al seu costat un ''kadi'' hanefita i un director de finances, però no tenia autoritat sobre la guarnició. Entre [[1517]] i [[1697]] hi va haver 123 governadors de Damasc.
 
El [[1526]] els otomans van fer els primers censos de terres i població. El [[1535]] Turquia va signar amb França un tractat que obria els ports turcs al comerç francès. Aviat es va fer evident que tornava la corrupció dels governadors, que carregaven d'impostos al poble. El [[1572]], en el govern de Darwish Pasha, es va construir el Khan al-harir per acollir als comerciants estrangers. El [[1574]] el governador Darwish Pasha va construir una gran mesquita. El [[1586]] el governador Sinan Pasha va començar la construcció del barri d'Al-Sinaniyya, acabat el [[1591]]. Al {{segle |XVII}} van desaparèixer les muralles engolides per la ciutat, que degut a causa de la pau regnant no eren necessàries. La ciutat va esdevenir en el {{segle |XVII}} el principal centre per les caravanes que feien la peregrinació a [[La Meca]]. El [[1732]] es va construir el Khan Sulayman Pasha, i abans se n'havien construït altres menors. El [[1754]] el governador Asad Pasha al-Azm va construir un palau que és avui dia el Museu nacional d'etnografia i art popular. El khan més gran, Khan Asad Pasha, es va construir el [[1752]].
 
Vers [[1830]] es van produir aldarulls i revoltes contra els otomans. Els rebels van derrotar a les forces otomanes prop de Homs el [[1832]]. Damasc fou otomana fins al [[1832]] quan el domini (sota sobirania otomana) va passar a Egipte, entrant a la ciutat [[Ibrahim Paixà d'Egipte]], fill de [[Muhàmmad Alí Paixà|Muhammad Ali]]. Aquest fou reconegut virrei de Síria pel sultà el [[1833]] i Ibrahim va governar en nom del seu pare. Es va construir una nova residencia pel governador, el Serrall, que va portar el sorgiment del barri d'Al-Kanawat al llarg de l'aqüeducte romà. Els edificis de Dar a-Saada i Istabl, que des el [[1526]] eren un jardí zoològic, van ser convertits en Serrall militar (que va existir fins al [[1917]]), i al costat el barri de Suk al-Arwam va passar a tenir les millors botigues. Ibrahim va establir la [[conscripció|conscripció obligatòria]] pels soldats i les potències (sobretot Gran Bretanya) van provocar el malestar contra aquesta mesura per provocar una revolta que va obligar als egipcis a sortir de Damasc que va tornar a domini directe del sultà ([[1840]]).
 
El [[1860]] els [[drusos]] i [[maronites]], enfrontats des de feia temps sobretot al Líban, van xocar violentament. Partida fanàtiques de druses van assaltar els barris maronites de Damasc i van fer una matança el [[12 de juliol]] de [[1860]]. L'emir algerià [[Abd al-Kader]], exiliat a Damasc, va salvar aquest dia moltes vides. L'agost de [[1860]] França, governada per [[Napoleó III]], va enviar una flota.
 
El [[1878]] fou nomenat governador el que fou gran visir de tendència reformista [[Midhat Pasha]]. Es diu que va afavorir el nacionalisme àrab. El [[1897]] va aparèixer a Damasc el primer diari en llengua àrab i la ciutat va esdevenir un focus d'agitació nacionalista àrab. El [[1894]] s'havia obert la primera línia de ferrocarril de [[Beirut]] a Damasc i fins l'[[Hauran]] o Hawran, que després es va prolongar al nord cap a Homs i Alep. El [[1898]] la ciutat fou visitada per l'emperador [[Guillem II d'Alemanya]] i de resultes d'aquest viatge es va encarregar a una companyia alemanya la construcció d'una via fèrria fins a La Meca per facilitar el pelegrinatge (inaugurada el [[1908]]). El mateix any el sultà [[Abd al Hamid II]], després del restabliment de la constitució otomana suspesa durant 31 anys, fou enderrocat, elcosa que va provocar mostres d'alegria a la ciutat. El diari nacionalista Al-Muktabas, fundat el [[1905]] al Caire per Kurd Ali, es va començar a publicar però fou suspès al cap de pocs mesos ([[1909]]) i els nacionalistes es van agrupar en societats secretes.
 
El [[1914]], ja esclatada la [[Primera Guerra Mundial]], fou nomenat governador de Síria, [[Líban]] i [[Palestina]] Djamal Pasha, comandant del quart exèrcit otomà, amb seu a Damasc. El governador no fou bon militar però si governador i administrador enèrgic, però no va aconseguir el suport de la població. El [[1915]] l'emir Faisal, fill del [[sharif]] de la Meca, Husain, que era a Damasc, fou convençut per la família Al-Bakri d'unir-se a la revolta àrab (abril de [[1915]]) i es va recolzar en les societats secretes Al-Adh i Al-Fatat. El '''protocol de Damasc''' entre Faisal i Gran Bretanya establia el futur reconeixement de la independència àrab. Faisal fou a Damasc del gener al maig de [[1916]]; el [[6 de maig]] foren detinguts per ordre de Djamal Pasha 21 membres dels moviments nacionalistes, el que es commemora cada any el [[10 de juny]] com dia dels màrtirs. El [[10 de juny]] va esclatar la revolta a [[Hedjaz]] i Husain es va proclamar rei dels àrabs.
Línia 180:
 
=== Mandat francès ===
Després de l'arribada dels francesos es van produir vagues, i alguns atemptats amb bomba. La revolta més important va esclatar el [[1925]] al [[Djebel Drus]], dirigida per l'emir [[Sultan al-Atrash]], que es va estendre a Damasc l'agost del mateix any, però foren rebutjats pels francesos. Els drusos van tornar el [[15 d'octubre]] i el [[18 d'octubre]] de [[1925]] el general Sarrail va bombardejar Damasc virtualment en mans dels rebels. La revolta va seguir fins que un bombardeig a la Ghuta i a Damasc l'abril de [[1926]] la va gairebé liquidar. A la tardor la calma va quedar restablerta.
 
El [[1929]] es va establir un pla urbanístic per la ciutat per part de l'[[urbanista]] Danger, la direcció del qual fou confiada a l'arquitecte Michel Ecochard. Van sorgir un grapat de barris nous i es van fer voreres i zones arbrades. L'aigua va quedar assegurada per un conducte des Ayn Fidja a la vall del Barada el [[1932]].
 
=== Segona guerra mundial ===
El [[1941]] els britànics i les forces franceses lliures van entrar a Damasc sense oposició. El [[16 de setembre]] de [[1941]] el general Catroux va proclamar la independència de Síria, però això fou un acta nominal i sense conseqüències politiques directes fins que el [[1943]] es va elegir un president de la República ([[Sukhri al-Kuwwatli]]). El [[12 d'abril]] de [[1945]] Síria fou admesa a l'ONU, el que va posar fi jurídicament al mandat. Però els franceses conservaven el poder real sota una suposada comunitat francesa, fins que el [[29 de maig]] de [[1945]] l'agitació nacionalista fou contestada amb un bombardeig de la ciutat pels francesos, i van intervenir els britànics per restablir l'ordre. Uns mesos després les tropes franceses van haver de sortir de Síria.
 
== Darrers anys ==
Del [[1945]] al [[1954]] una sèrie de cops d'estat militars es van produir i van tenir com a teatre principal Damasc. El [[1955]] Sukhri al-Kuwwatli va tornar a la presidència i va iniciar converses amb Egipte que van portar el 1958 a la formació de la [[República Àrab Unida]] (RAU), de la que Damasc fou la capital de la província del nord. La unió es va dissoldre després del cop d'estat del [[28 de setembre]] de [[1961]] i va tornar a ser la capitla de la República Àrab de Síria.
La ciutat fou regida durant aquests anys per un consell municipal. Tenia més de 400.000 habitants el [[1955]]. La universitat de Síria amb seu a Damasc s'havia fundat el [[15 de juny]] de [[1923]], el [[1960]] tenia uns deu mil estudiants. El museu nacional, fundat el [[1921]] i traslladat d'emplaçament el [[1938]], es va anar dotant de nous elements de [[Palmira]], [[Dura Europos]], [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]] i altres. L'aeroport de [[Mizza]], prop de Damasc fou declarat internacional de classe B. Va viure de prop les guerres amb Israel de [[1967]] i [[1973]], i resta la seu del govern sirià dominat per la família Asad, del grup religiós dels |[[alauites]].
 
En el context [[Primavera Àrab]], el govern de [[Baixar al-Assad]] s'enfronta des de [[2011]] a la [[Revolta a Síria de 2011]], que afecta també la seva capital.<ref>{{ref-web|url= http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/560634-els-combats-sintensifiquen-prop-del-centre-de-damasc.html |títol=Els combats s'intensifiquen prop del centre de Damasc | consulta=17/7/2012 |obra= | editor=El Punt Avui |data=17/07/2012 |llengua= }}</ref>
 
=== Llista de governants de Damasc ===
Línia 235:
* Desconegut 864-871
* Amadjur 871-872
* Abu Ahmad Talha al-Muwaffak ibn Mutawakkil 872-878
 
;Governadors abbàsides autònoms :
Línia 245:
* Abu al-Abbas Ahmad ibn Kaigaliq 933-935
* Abu Bakr Muhammad ibn Tughdj al-Ikhshidí (d'Egipte 935- 946) 935-943
* Muhammad ibn Yazdad al-Shahrzurí 943-945
 
;Emirs :
Línia 358:
Tot i que la ciutat encara conserva vestigis [[Arquitectura de Roma Antiga|romans]] i [[Arquitectura bizantina|bizantins]], la major part dels 125 edificis i monuments inclosos dins la declaració de la UNESCO corresponen a l'[[art islàmic]].
 
En primer lloc, destaca la [[Mesquita dels Omeies]], construïda al [[segle VIII]] (cap a l'any [[705]]), un dels llocs sants de l'[[Islam]]. L'immens pati de 122 metres de llarg, entapissat de lloses que van pertànyer a un monument romà, ofereix diverses exquisides decoracions. Entre elles, la del tresor, una construcció que reposa sobre columnes i que s'utilitzavaes feia servir per emmagatzemar l'or de l'estat.
 
La sala d'oració de la mesquita conté una tomba, la de [[Joan Baptista]], cas excepcional a l'Islam i vestigi de l'antiga [[basílica de Sant Joan Baptista]].
Línia 375:
Fitxer:Damascus-Ananias chapel.jpg|Capella d'Ananïes a la Ciutat Antiga.
</gallery>
[[Fitxer: Thedecapolis.png|rightdreta|thumb|200px|Mapa de la [[Decàpolis]].]]
 
== Subdivisions ==
Línia 454:
 
== Clima ==
Damasc té una [[clima]] [[Semidesert|semiàrid]], degut a causa de l'[[ombra orogràfica]] de les muntanyes del Líban.<ref>{{citar ref|url= http://www.climates.com/ASIA/PDF/SYR02ASA.pdf
|títol=SUNSHINE GUIDE TO THE DAMASCUS AREA, SYRIA
|cognom=Tyson
|nom=Patrick J.
|any=2003
| editorial=www.climates.com
| consulta= 26 novembre 2009}}</ref> Els [[estiu]]s són secs i càlids amb poca [[humitat]]. Els [[hivern]]s són humits i compartivament, [[Pluja|plujosos]], amb algunes [[Neu|nevades]]. Les [[Temperatura|temperatures]] màximes i mínims del mes de [[gener]] són de 12,6&nbsp;°C i 0,4&nbsp;°C; la mínima mai enregistrada és de -13,5&nbsp;°C. Les temperatues màximes i mínimes del mes de [[juliol]] són de 36,5&nbsp;°C i de 16.9&nbsp;°C; i la màxima temperatura mai enregistrada és de 45,5&nbsp;°C. Les [[Precipitació atmosfèrica|precipitacions]] anuals es troben als voltants dels 134 &nbsp;mm, donant-se entre els mesos de [[novembre]] i [[març]].
 
{{Diagrama climàtic
Línia 594:
| Nov sun = 207
| Dec sun = 164.3
| source 1 = ''BBC Weather''<ref name="weather1">{{ref-web|url =http://www.bbc.co.uk/weather/world/city_guides/results.shtml?tt=TT002850 |títol=Average Conditions Damascus, Syria | consulta= 3 novembre 2010 | editor=BBC Weather |data= juliol 2011 |urlarxiu=https://web.archive.org/web/20060212201522/http://www.bbc.co.uk/weather/world/city_guides/results.shtml?tt=TT002850 |dataarxiu=2006-02-12}}</ref>
| source 2 = ''[[World Meteorological Organization]]''<ref name="WMO"/> ''[[Hong Kong Observatory]]'' (sunshine: 1961–1990)<ref name = HKO>{{ref-web| url= http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/europe/gr_tu/damascus_e.htm
|títol= Climatological Information for Damascus, Syria
| editor= Hong Kong Observatory}}</ref><br/>Source #3: ''Meoweather'' (snowy days)<ref name=meoweather>{{ref-web|títol=Weather history for Damascus, Dimashq, Syrian Arab Republic|url= http://www.meoweather.com/history/Syrian%20Arab%20Republic/na/33.5/36.3/Damascus.html|website=Meoweather| consulta= 7 gener 2015}}</ref>
| date = febrer 2014}}
 
== Economia ==
[[Fitxer:Four Seasons Hotel in Damascus.JPG|thumb|Hotel Four Seasons]]
El paper històric que Damasc va jugar com un important centre comercial ha canviat en els darrers anys a causa del desenvolupament polític de la regió, així com a causa del desenvolupament del comerç modern.<ref name="Damascus">{{ref-web|url= http://www.britannica.com/EBchecked/topic/150420/Damascus|títol=Damascus| editor=Encyclopædia Britannica| consulta=2009-11-28}}</ref> La majoria dels béns produïts a Damasc, així com a [[Síria]], es distribueixen als països de la península aràbiga.<ref name="Damascus"/> Damasc compta també amb una exposició anual de comerç internacional a la tardor des de l'any 1955.<ref>{{ref-web|url= http://www.peife.gov.sy|títol=Damascus International Fair| editor=| consulta=2009-11-28}}</ref>
 
Damasc té el potencial per a desenvolupar una indústria turística de gran èxit. L'abundància de la riquesa cultural a Damasc ha estat modestament utilitzat des de finals de l'any 1980 amb el desenvolupament de molts allotjamentent, transports i altres inversions relacionades.<ref name="Damascus"/> Des de la dècada del 2000, nombrosos hotels, botigues i cafès s'han obert a la ciutat vella, atraïent a molts turistes europeus i habitants de la ciutat per igual.<ref name="The Wall Street Journal">{{ref-web|url= http://online.wsj.com/article/SB125841487085151317.html|títol=Damascus Revels in Its New Allure to Investors| editor=The Wall Street Journal| consulta=2009-11-28}}</ref>
 
El sector immobiliari està en auge a Damasc. L'assessoria immobiliària [[Cushman & Wakefield]] va incloure Damasc en la llista de les ciutats amb els espais per a oficinis més cars del món; el va incloure en la vuitena posició l'any 2009.<ref name="The Wall Street Journal"/> El mercat d'oficines a Damasc és bastant immadur i la demanda d'espai d'oficines d'alt nivell supera l'oferta. No obstant això, una nova oferta d'espai d'oficines s'espera que surti al mercat al llarg del 2009.<ref>{{ref-web|url= http://www.cushwake.com/cwglobal/jsp/kcReportDetail.jsp?Country=GLOBAL&Language=EN&catId=100003&pId=c21200007p|títol=Report: Office Space Across the World 2009| editor=Cushman & Wakefield| consulta=2009-11-28}}</ref>
 
Damasc és la llar d'una àmplia gamma d'activitats industrials, com ara la indústria [[tèxtil]], de [[processament d'aliments]], de [[ciment]] i diverses indústries químiques.<ref name="Damascus"/> La majoria de les fàbriques estant dirigides per l'¡estat, però, una limitada [[privatització]], a més de cedir algunes activitats econòmiques al [[sector privat]], es va permetre a partir de la dècada del 2000 amb la liberalització del comerç que va tenir lloc.<ref name="Damascus"/> Artesanies tradicionals i gravatss artesanals en coure se segueixen produint a la ciutat vella.<ref name="Damascus"/>
 
La [[Borsa de Damasc]] es va obrir formalment per al comerç el març de 2009, i és l'únic parquet d'intercanvi de valors que existeix actualment a Síria.<ref>{{ref-web|url= http://www.sebcsyria.com/web2008/art.php?art_id=1619|títol=Inauguration of Damascus Stock Exchange| editor=Syrian Enterprise and Business Center| consulta=2009-11-28}}</ref> Actualment es troba al districte Barzeh, dins dels mercats financers de Síria i de comissions de valors. La seva ubicació final ha de ser el districte de negocis de Yaafur.<ref name="AP">{{format ref}} http://web.archive.org/web/20120212075555/http://www.google.com/hostednews/afp/article/ALeqM5gPsB6CSsyXUgWdxEsC0B_O-jqV-w</ref>
 
=== Infraestructura ===
 
==== Transport aeri ====
[[Fitxer:Damascus-Hejaz station.jpg|thumb|leftesquerra|Estació al-Hejaz]]
L'aeroport principal és l'[[Aeroport Internacional de Damasc]], aproximadament a 20 &nbsp;km del centre de la ciutat, amb connexions a moltes ciutat [[Àsia|asiàtiques]], [[Europa|europees]], [[Àfrica|africanes]], i, recentment, [[Amèrica del Sud|sud-americanes]].
Els carrers de Damasc són sovint estrets, especialment a les parts més antigues de la ciutat, i les elevacions al ferm són àmpliament utilitzades per a limitar la velocitat dels vehicles.
 
Línia 623:
 
==== Trens ====
Gestionada per [[Chemins de Fer Syriens]], l'antiga estació principal de tren de Damasc va ser l'estació de tren d'al-Hijaz, aproximadament 1 &nbsp;km a l'oest de la ciutat vella. L'estació ara està inactiva i les vies s'han eliminat, però encara hi ha un taulell de butlletes i servei de trasllat a l'estació de Kadam al sud de la ciutat, que ara funciona com la principal estació de trens.
 
==== Metro ====
L'any 2008, el govern va anunciar un pla per a construir el [[Metro de Damasc]] amb obertura de la línia verda prevista per al 2015.<ref>{{citar ref|url= http://www.damascus-metro.com |títol=???? ?????? » ????? ??? ?? ???? ???? ?????? | editorial=Damascus-metro.com |data= | consulta=2009-05-29}}</ref> La línia verda serà un eix essencial oest-est per al futur de la xarxa de transport públic, servint Moadamiyeh, Sumariyeh, Mezzeh, la Universitat de Damasc, Hijaz, la Ciutat Vella, Abbassiyeen i l'estació d'autobusos Qaboun Pullman. Una xarxa de metro de quatre línies s'espera que estigui en funcionament el 2050.
 
== Geografia humana i societat ==
Línia 643:
 
=== Religió ===
La majoria dels habitants de Damasc, prop del 75% són [[sunnita|sunnites musulmans]]. Es creu que hi ha més de 2.000 mesquites a Damasc, sent-ne la més coneguda la [[Mesquita Omeia]].<ref>{{citar ref|cognom=Flood|nom=Finbarr Barry|títol=The Great Mosque of Damascus: studies on the makings of an Umayyad visual culture| editorial=BRILL|any=2001|volum=33|pàgines=12|isbn=9004116389, 9789004116382|url= http://books.google.cat/books?id=r5f8kxIyykQC&printsec=frontcover&source=gbs_navlinks_s#v=onepage&q=&f=false| consulta=2009-11-26}}</ref>{{Verify source|date= novembre 2009}}
 
Els [[Cristianisme|cristians]], especialment [[siris]]-[[assiris]] representen el 15% de la població, i hi ha un nombre de districtes cristians, com [[Bab Tuma]], [[Kassaa]], i Ghassani, i d'entre les diferents [[Església (arquitectura)|esglésies]] en destaca particularment l'antiga [[Capella de Sant Pau]].
Línia 665:
|coautors=Nicole Leclercq, International Theatre Institute
|títol=The World of Theatre: An Account of the World's Theatre Seasons 1999-2000, 2000-2001 and 2001-2002
| editorial=Routledge
|any=2003
|lloc=
Línia 672:
|isbn = 0415306213
|pàgina=225}}
</ref> sota el ''Programa de Capitals Culturals'' per a promocionar i celebrar la cultura àrab, i encoratjar la cooperació a les regions àrabs. La preparació per a la festivitat va començar el febrer de l'any 2007, amb l'establiment del Comitè Administratiu per la "Damasc, Capital de la Cultura Àrab" per mitjà d'un decret presidencial.<ref>{{ref-web|url = http://damascus.org.sy/?d=298|títol = Damasc, Capital de la Cultura Àrab 2008|llengua = àrab, anglès| consulta = 15 d'abril de 2010}}</ref>
 
=== Museus ===
Línia 687:
 
=== Activitats de lleure ===
[[Fitxer:Syria.Damascus.CoffeeHouse.01.jpg|thumb|rightdreta|A Damascus coffeehouse]]
[[Fitxer:Damascus Ski Land Mall.JPG|thumb|rightdreta|Ski Land Mall]]
Les cafeteries, on a més dels [[Cafè àrab|cafès àrabs]] i dels [[Te|teste]]s se serveixen pipes d'aigual, proliferen Damasc. [[Joc de cartes|Jocs de cartes]], [[Joc de taula|jocs de taula]] (variants del [[backgammon]]), i [[escacs]] són les activitats principals als cafès freqüentats.<ref>Beatties and Pepper, 2001, p. 102.</ref>
 
Tishreen Park és, de molt, el major parc a Damasc. És la llar de l'anual Mostra de Flors que se celebra a Damasc. Altres parcs inclouen l'Aljahiz, l'Al sibbki, l'Altijara i Al'lwahda. Els [[Oasi|oasisoasi]]s [[Ghouta]] de Damasc també són una popular destinació per a la recreació. Hi ha diversos centres de recreació a Damasc incloent diversos estadis, piscines i camps de golf. A més, l'[[Associació Sirian de Cavalls Àrabs]] de Damasc, ofereix una àmplia gamma d'activitats i serveis per als criadors de cavalls i genets.<ref>{{format ref}} http://www.saha-sy.org/</ref>
 
== Monuments i turisme ==
Línia 700:
|- valign="top"
|
* {{bandera|EAU}} '''[[Dubai]]''', [[Emirats Àrabs Units]]<ref>{{ref-web|autor=UAEinteract.com |url= http://uaeinteract.com/docs/Sister_Cities_delegates_praise_Dubai_best_practices/12110.htm |títol=Sister Cities delegates praise Dubai 'best practices' UAE - The Official Web Site - News |autor=Uaeinteract.com |data= | consulta=2009-05-29|llengua=anglès}}</ref>
* {{bandera|Espanya}} '''[[Toledo]]''', [[Espanya]]
* {{bandera|Colòmbia}} '''[[Bogotà]]''', [[Colòmbia]]
Línia 713:
* {{bandera|Brasil}} '''[[Rio de Janeiro]]''', [[Brasil]]
* {{bandera|Veneçuela}} '''[[Caracas]]''', [[Veneçuela]]
* {{bandera|Armènia}} '''[[Erevan]]''', [[Armènia]] {{mida|85%|''(des de 1997)''<ref name="Yerevan Sister Cities">{{ref-web|url= http://yerevan.am/main.php?lang=3&page_id=194|títol=Yerevan Municipality - Sister Cities|autor= © 2005-2009 [http://yerevan.am/?lang=3 www.yerevan.am]| consulta=2009-06-22}}</ref>}}
* {{bandera|Líban}} '''[[Trípoli (Líban)|Trípoli]]''', [[Líban]] {{mida|85%|''(des de 1998)''}}
* {{bandera|Marroc}} '''[[Rabat]]''', [[Marroc]] {{mida|85%|''(des de 1987)''}}
Línia 720:
* {{bandera|Índia}} '''[[Navi Mumbai]]''', [[Índia]]
||
* {{bandera|Turquia}} '''[[Istanbul]]''', [[Turquia]]<ref>{{ref-web|url= http://www.greatistanbul.com/sister_cities.htm|títol=Sister Cities of Istanbul – Turkey| editor=Sister Cities of Istanbul – Turkey|data= | consulta=2009-11-24}}</ref><ref>{{ref-web|url= http://translate.google.ca/translate?hl=en&sl=ar&u=http://www.thenewalphabet.com/details1138.html&ei=l2gTS6W7Lon8sQPOjazCAQ&sa=X&oi=translate&ct=result&resnum=2&ved=0CAwQ7gEwAQ&prev=/search%3Fq%3D%25D8%25AA%25D9%2588%25D8%25A1%25D9%2585%25D8%25A9%2B%25D8%25AF%25D9%2585%25D8%25B4%25D9%2582%26hl%3Den%26sa%3DG|títol= اتفاقية توءمة بين دمشق واسطنبول Twining agreement between Damascus and Istanbul| editor=The New Alphabet/SANA|data= | consulta=2009-11-29}}</ref>
* {{bandera|Kazakhstan}} '''[[Astanà]]''', [[Kazakhstan]]<ref>{{ref-web|url= http://translate.google.ca/translate?hl=en&sl=ar&u=http://thawra.alwehda.gov.sy/_archive.asp%3FFileName%3D102673524820071106025223&ei=TG4TS5TgCIuotgPWjLXmAQ&sa=X&oi=translate&ct=result&resnum=9&ved=0CCsQ7gEwCDgU&prev=/search%3Fq%3Dsite:thawra.alwehda.gov.sy%2B%25D8%25AA%25D9%2588%25D8%25A1%25D9%2585%25D8%25A9%2B%25D8%25AF%25D9%2585%25D8%25B4%25D9%2582%26hl%3Den%26sa%3DN%26start%3D20|títol=A turning positive ... President Assad: Our conversations rich narratives and aspirations ... President Nazarbayev: We look forward to the partnership on the international arena ... Signed (4) agreements for bilateral cooperation| editor=Alwehda Publications/SANA|data= | consulta=2009-11-29}}</ref>
* {{bandera|Iran}} '''[[Província de Fars]]''', [[Iran]]<ref>{{ref-web|url= http://translate.google.com/translate?js=y&prev=_t&hl=en&ie=UTF-8&u=http%3A%2F%2Fthawra.alwehda.gov.sy%2F_print_veiw.asp%3FFileName%3D20193318520090307225758&sl=ar&tl=en|títol=The Syrian-Iranian Joint Supreme Committee meetings ...| editor=Alwehda Publications|data= | consulta=2009-11-30}}</ref>
<!-- Tot i la creença popular, Teheran i Damasc no són ciutats agermanades. (ref: http://en.tehran.ir/Default.aspx?tabid=17664) -->
* {{bandera|Indonèsia}} '''[[Surakarta]]''', [[Indonèsia]] {{mida|85%|''(des del 2 d'agost 2011)''}}
Línia 748:
* [[Enciclopèdia de l'Islam]], article Damasc
* [http://www.damascus-online.com/damascus.htm Història de Damasc] {{en}}
* {{Ref-llibre |cognom=Nicolle |nom=David |títol=Yarmuk AD 636: The Muslim conquest of Syria |url= http://books.google.cat/books?id=IR9rNAai2koC&pg=PA43&lpg=PA43&dq=Ajnadayn+20000&source=bl&ots=fVIloDSoLo&sig=odz0Q8Zp_OB-iehHHbsAqeP3jd4&hl=ca&sa=X&ei=y8xjUPDdM8iytAaI2ICoAg&ved=0CDQQ6AEwAQ#v=onepage&q=Ajnadayn%2020000&f=false |llengua=anglès | editorial=Osprey Publishing |data=1994 |pàgines= |isbn=1855324148 |ref=Yarmuk}}
 
== Enllaços externs ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Damasc»