Invasió musulmana de la Gàl·lia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
desambiguació |
editant |
||
Línia 25:
==La invasió==
Després de la conquesta d'[[al-Andalus]], iniciada el [[711]], el [[valí d'Hispània]], [[As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní]], va envair [[Septimània]]. Al-Khawlaní establí la seva capital a ''Arbuna'' ([[Narbona]]) el [[720]] i oferí un pacte als habitants del país basat en unes generoses condicions i en la promesa de pacificar ràpidament les altres ciutats. Amb l'afegit de les noves terres conquerides, [[al-Andalus]] va quedar dividit en cinc àrees administratives corresponents a [[Andalusia]], [[Galícia]]-[[Lusitània]], [[Castella i Lleó]], [[Catalunya]]-[[Aragó]] i [[Septimània]].<ref>{{ref-llibre|llengua=anglès|nom=Joseph F.|cognom= O'Callaghan|títol= A History of Medieval Spain| editorial=Cornell University Press|any=1983|pàgines=p. 142}}</ref> Amb [[Arbuna]] assegurada, i sobretot amb el seu port, els mariners àrabs es van fer els amos de la [[Mediterrània
El [[721]] van arribar reforços per preparar el setge de [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]], que era la clau per dominar [[Aquitània]] amb les mateixes condicions que [[Septimània]], però aquests seus plans van fallar per la derrota a la [[Batalla de Tolosa (721)|batalla de Tolosa]], amb pèrdues immenses, en el qual [[As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní|Al-Samh]] fou greument ferit i va morir poc després a Narbona. Les forces àrabs, assentades sòlidament a Narbona i proveïdes fàcilment per mar, van continuar atacant cap a l'est arribant fins a [[Ciutat d'Autun|Autun]] el [[725]].
| |||