Suïssa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m https://ca.wikipedia.org/wiki/Tema:T25fw6j4bf87vm4g |
mCap resum de modificació |
||
Línia 167:
[[Fitxer:Grosse Scheidegg, polygonum.JPG|thumb|left|El congost de Große Scheidegg a Suïssa]]
=== Abans de la Confederació ===
Les tribus
Des del [[segle IV]], les seccions occidentals de l'actual Suïssa formaren part del territori dels reis dels [[Borgonya|borgonyons]]. Els [[alamans]] s'assentaren a Suïssa des del [[segle V]] dC, formant l'[[Alamània]], i hi imposaren llur llengua. La Suïssa moderna estava, per tant, dividia entre els regnes d'Alamània i Borgonya. La regió sencera passà a formar part de l'[[imperi Franc]] durant el [[segle VI]], després de la victòria de [[Clodoveu I]] sobre els [[alamans]], en la [[batalla de Tolbiac]] el 496.
Línia 183:
L'Antiga Confederació suïssa adquirí una reputació d'invencibilitat durant aquest primers anys, però la seva expansió s'aturà el 1515, després de la derrota en la [[Batalla de Marignano]]. L'èxit de la [[Reforma Protestant|Reforma]] de [[Huldrych Zwingli|Zwingli]] en alguns cantons dugué a guerres internes entre el 1529 i el 1521 (''Kappeler Kriege''). No seria sinó fins a 1648, quan les guerres internes hagueren acabat que, sota el [[Tractat de Westfàlia]] que els Estats europeus reconegueren la independència suïssa de l'Imperi Romanogermànic així com la seva neutralitat.
Durant el començament de la [[Modernitat]], l'autoritarisme creixent de les famílies patrícies, i la crisi financera dugueren a la guerra dels pagesos suïssos el 1653. El conflicte entre els catòlics i protestants
=== L'era napoleònica ===
|