Extremeny: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
correcció (cas-cat)
m Corregit: - punt de què només + punt que només
Línia 41:
El [[segle XIX]] va veure el primer intent seriós d'escriure en extremeny, pel famós poeta José María [[Gabriel y Galán]]. Nascut a Salamanca, va viure la major part de la seva vida en el nord de Càceres. Escrigué en una variant local de l'extremeny, ple de restes dialectals, però sempre amb la forma castellana d'escriure, i escrivint la majoria de les seves obres en castellà.
 
Després d'això, els localismes han estat la norma en els intents de defensar l'extremeny, fins al punt de quèque només alguns tracten avui de reviure la llengua i fer del nord-oest d'Extremadura una regió [[bilingüe]], mentre que la Junta d'Extremadura i la de Castella i Lleó i la resta d'institucions oficials estatals consideren que la millor solució és defensar l'extensió i ensenyament del castellà normatiu a la zona. Això, juntament als continus intents per denominar al mitjà extremeny i al baix extremeny com 'llengua' -el ''castúo'', terme cunyat pel poeta de [[Guareña]] [[Luis Chamizo]]- (fenomen repetit a [[Múrcia]] amb el ''[[murcià]]'' i a Andalusia amb l'''andalú'') fan encara més difícil defensar la veritable llengua històrica i més fàcil el rebuig de l'administració a la normalització i l'ensenyament de l'extremeny. Malgrat les xifres que parlen de centenars de milers de parlants (200.000 "parlants actius" segons l'ethnologue) probablement uns milers de majors encara conserven trets dialectals astur-lleonesos i propis extremenys.
 
Encara que la majoria de les institucions internacionals i algunes espanyoles reconeixen a l'extremeny com a llengua d'Espanya (junt amb l'asturlleonès i l'aragonès) malgrat no ser co-oficial, el cert és que sense normalització i sense esforços educatius per part de l'administració la 'llengua' extremenya està ben a prop de desaparèixer i convertir-se en una altra varietat 'castúa' més.