|
JOSEP ANTONI FE pepo ÉS EL CREADOR DE LA PÀGINA I DE DRAGÓN BALL
{{Infotaula legislatura
| background_color = #DC143C
| text_color = #D8CD71
| nom = Senat d'Espanya
| nom_oficial = Senado de España<br />Espainiako Senatua
| legislatura = [[Desena legislatura d'Espanya|X Legislatura]]
| coa_pic = Coat of Arms of the Senate of Spain.svg
| coa_res = 75px
| cambra_sessio = Pleno del Senado de España en la nueva sede.jpg
| tipus_cambra = Cambra alta
| lider1_tipus = President
| lider1 = [[Pío García-Escudero]]
| partit1 = [[Partit Popular (Espanya)|PP]]
| eleccio1 = [[13 de gener]] de [[2015]]
| lider2_tipus = Vicepresident primer
| lider2 = [[Pedro María Sanz Alonso]]
| partit2 = [[Partit Popular (Espanya)|PP]]
| eleccio2 = [[13 de gener]] de [[2015]]
| lider3_tipus = Vicepresident segon
| lider3 = [[Joan Lerma Blasco]]
| partit3 = [[Partit Socialista Obrer Espanyol|PSOE]]
| eleccio3 = [[13 de gener]] de [[2015]]
| lider4_tipus =
| lider4 =
| partit4 =
| eleccio4 =
| membres = 265
| estructura1 = Senat_Espanyol_XI_Legislatura.svg
| estructura1_res = 250px
| grups_politics1 = '''7'''<br>
{{Colorbox|#1874CD}} [[Partit Popular (Espanya)|PP]] (142)<br />
{{Llista desplegable
|title =
|1 = [[PP]] (140)
|2 = [[Partit Aragonès|PAR]] (2)
}}
{{Colorbox|#EE2C2C}} [[Partit Socialista Obrer Espanyol|PSOE]] (67)<br />
{{Colorbox|#6B1F5F}} [[Podemos]], [[En Comú Podem]], [[En Marea]] (23) <br />
{{Llista desplegable
|title =
|1 = [[Podemos]] (17)
|2 = [[Compromís]] (2)
|3 = [[ICV]] (2)
|4 = [[CSQP]] (1)
|5 = [[Esquerra Unida]] (1)
}}
{{Colorbox|#FFB232}} [[Esquerra Republicana|ERC]] (8)<br />
{{Colorbox|#212765}} [[Democràcia i Llibertat|DiL]] (8)<br />
{{Colorbox|#008000}} [[Partit Nacionalista Basc|PNB]] (7)<br />
{{Colorbox|black}} Grup Mixt (10)<br />
{{Llista desplegable
|title =
|1 = [[Ciutadans-Partit de la Ciutadania]] (3)
|2 = [[Coalició Canària|CC]] [[Partido Nacionalista Canario|PNC]](2)
|3 = [[Unió del Poble Navarrés|UPN]] (1)
|4 = [[Fòrum Astúries|FAC]] (1)
|5 = [[Bildu]] (1)
|5 = [[Cambio-Aldaketa]] (1)
|6 = [[ASG]] (1)
}}
| sistema_votacio1 = [[Escrutini majoritari plurinominal|Representació proporcional]] i designació per les [[Parlament Autonòmic|cambres autonòmiques]]
| ultima_eleccio1 = [[Eleccions generals espanyoles de 2015|20 de desembre de 2015]]
| lloc_reunio = [[Palau del Senat]] ([[Madrid]])
| lloc_web = [http://www.senado.es/ www.senado.es]
}}
El '''Senat d'Espanya''' és la [[cambra alta]] de les [[Corts Generals]] espanyoles, així com el [[parlament]] i òrgan constitucional que representa al poble [[Espanyols|espanyol]]. Les [[Corts Generals]], amb les seves dues cambres, exerceixen la [[poder legislatiu|potestat legislativa]] de l'[[estat]], aproven els seus pressupostos, controlen l'acció del Govern i tenen les altres competències que li atorga la [[Constitució Espanyola de 1978|Constitució Espanyola]].
No obstant això, aquesta [[bicameralitat]] no suposa una equiparació completa entre el [[Congrés de Diputats]] i la cambra territorial. La [[Constitució Espanyola de 1978|Constitució]] reserva al Congrés una sèrie de funcions i facultats que posen de manifest la seua supremacia. D'aquesta forma la cambra baixa autoritza la formació del [[Govern d'Espanya]], pot provocar-ne el seu cessament, coneix en primer lloc la tramitació dels projectes legislatius i dels pressupostos, i ha de confirmar o rebutjar les esmenes o vetos que pot aprovar el Senat sobre aquests textos legislatius.
==Antecedents==
El Senat té el seu antecedent més remot en l'[[Estatut Reial de 1834|Estatut Reial]], atorgat per [[Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)|Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies]], [[regent]] l'any [[1834]] durant la minoria d'edat d'[[Isabel II d'Espanya|Isabel II]], i que va establir per primera vegada a Espanya la configuració [[bicameral]] de les Corts, al dividir-les en dos Estaments: el de Pròcers del Regne i el de Procuradors del Regne.
L'Estament dels Pròcers del Regne tenia una composició mixta, amb membres nats com els fills del [[Rei d'Espanya|rei]] i de la [[Grandesa d'Espanya]] i membres de nomenament reial, limitat a individus de classe, pel que quedava una cambra la naturalesa de la qual corresponia en essència a la representació dels [[noblesa|nobles]] i la [[clergat|jerarquia eclesiàstica]] a les Corts de l'[[Antic Règim]].
La [[constitució Espanyola de 1837|Constitució de 1837]], aprovada com a conseqüència [[Motí de La Granja de San Ildefonso]] que va forçar a la Reina Regent a sancionar-la, va recollir per primera vegada la denominació de "Senat" per a la [[cambra alta]] de les [[Corts Generals]]. El primer president fou [[José María Moscoso de Altamira]].
En les successives [[Constitució Espanyola|Constitucions de 1845, 1856, 1869 i 1876]] el Senat va figurar com a cambra colegisladora, en igualtat amb el [[Congrés de Diputats]], exceptuant en matèria de [[Forces Armades d'Espanya|forces armades]] i de contribucions i crèdit públic, i a més va tenir en determinades ocasions reservada la facultat de jutjar als membres del [[Govern d'Espanya|Govern]] acusats per la [[cambra baixa]].
Durant el període de la [[Segona República Espanyola|Segona República]] el senat quedà suprimit, decisió adoptada en la sessió del [[27 d'octubre]] de [[1931]] per 150 vots contra 100. Després de perdre la votació, el diputat [[Ángel Ossorio y Gallardo]] acusà als seus companys [[Confederació Espanyola de Dretes Autònomes|conservadors]] i [[Partit Agrari (Espanya)|agraris]], els quals es retiraren de l'hemicicle, de no haver donat suport per a impedir el triomf de la [[monocameralitat]] que defensaven els [[Partit Socialista Obrer Espanyol|socialistes]].<ref>Sergio Fernández Riquelme, «[http://www.seminariomartinezmarina.com/ojs/index.php/historiaconstitucional/article/viewFile/228/201 Ángel Ossorio y Gallardo ante la 'solución corporativa' (1913–1931). El impacto histórico de la representación política del trabajo]».</ref>
==Naturalesa de la cambra==
===Composició===
El Senat és compost per un nombre variable de [[senador]]s, elegits per un sistema mixt:
* Els senadors d'elecció directa són elegits per [[sufragi universal]], lliure, directe i secret a raó de quatre senadors per cada [[Províncies d'Espanya|província]], tres senadors per cadascuna de les illes o o agrupacions d'elles de [[Gran Canària]], [[Mallorca]], i [[Tenerife]], un senador per cadascuna de les illes o agrupacions d'elles d'[[Illa d'Eivissa|Eivissa]]-[[Formentera]], [[Menorca]], [[Fuerteventura]], [[La Gomera]], [[El Hierro]], [[Lanzarote]] i [[La Palma]], i dos senadors per cadascuna de les [[ciutat autònoma|ciutats autònomes]] de [[Ceuta]] i [[Melilla]]. El sistema electoral utilitzat per elegir aquest grup de senadors s'anomena [[escrutini majoritari plurinominal]] parcial o "vot en bloc".
* Els senadors d'elecció indirecta són elegits per l'Assemblea Legislativa de cada [[comunitat autònoma]] a raó d'un senador inicial i un d'altre per cada milió d'habitants del seu territori respectiu;
L'elecció dels senadors d'aquest últim grup es verifica per mitjà d'un arranjament sota un criteri de representació majoritària atenuada que beneficia els partits i coalicions més votades.
===Mandat===
El mandat dels senadors finalitza quatre anys després de la seva elecció o el dia de la dissolució de la cambra, que pot tenir lloc de manera conjunta o separada de la dissolució del [[Congrés de Diputats]]; el dret de dissolució correspon al [[rei d'Espanya]] que l'exerceix a petició del [[President del Govern d'Espanya|President del Govern]] i sota l'exclusiva responsabilitat d'aquest.
Així mateix, el mandat dels senadors escollits per les comunitats autònomes pot estar vinculat pels respectius [[Estatut d'autonomia|Estatuts d'Autonomia]] a la condició de [[diputat|Diputat autonòmic]] o ser renovat per a la resta del seu període natural després d'haver-se dissolt el Senat, la qual cosa es verifica mitjançant l'expedició d'una nova credencial per a aquest mateix senador.
===Caràcter===
El règim d'elecció dels Senadors fa del Senat una cambra de representació territorial, encara que en l'actualitat es debat la idea de reformar la [[Constitució Espanyola de 1978]] a fi de reafirmar aquest caràcter; possibles solucions serien l'eliminació de les circumscripcions provincials, l'atribució als òrgans de les Comunitats Autònomes de l'elecció de la totalitat dels Senadors o la unió de la condició de Senador a la de membre del Govern autonòmic respectiu.
La naturalesa territorial del Senat es reflecteix en el mètode d'elecció dels seus integrants, en l'organització interna de la cambra i en les funcions que té atribuïdes, especialment la iniciativa de la consideració de la necessitat que l'Estat harmonitzi lleis autonòmiques o la potestat exclusiva d'autoritzar al Govern a intervenir en les Comunitats Autònomes.
===Òrgans del Senat===
En exercici de l'autonomia que la Constitució reconeix al Senat, la cambra es regeix pel reglament establert per ella i refós per la seva Mesa l'any [[1994]] i que configura una sèrie d'òrgans de govern per a exercir les competències corresponents.
Aquests òrgans són, principalment:
*El '''[[President del Senat espanyol|President del Senat]]''', que ostenta la representació de la cambra i que és escollit pel ple per a la totalitat de la [[legislatura]]. Presideix tots els altres òrgans col·legiats del Senat.
*La '''Mesa del Senat''', integrada pel president, dos Vicepresidents i dos Secretaris triats pel ple en funció de la importància numèrica dels diversos grups parlamentaris, la funció primordial dels quals és regir i ordenar el treball de tot el Senat, sent l'òrgan de govern intern.
*La '''Junta de Portaveus''', integrada pel president i el Portaveu de cadascun dels Grups Parlamentaris, més un membre del Govern i altre de la Mesa del Senat, i el personal tècnic necessari. La seva funció primordial és fixar l'ordre del dia de les sessions del Ple.
*Les '''Comissions''', compostes per un nombre proporcional de senadors en funció de la importància numèrica dels diversos grups parlamentaris, i que poden ser de dos tipus: Permanents i No permanents. En el cas de les '''Comissions permanents''', el Ple del Senat pot conferir-los competència legislativa plena en relació a un assumpte, amb el que podran aprovar o rebutjar definitivament el projecte de Llei en qüestió; i en el cas de les '''Comissions no permanents''' són aquelles creades amb un propòsit específic i que la seva temàtica i durada estan fixades per endavant pel ple del Senat.
*La '''[[Diputació Permanent (Espanya)|Diputació Permanent]]''', composta per un nombre proporcional de senadors en funció de la importància numèrica dels diversos Grups Parlamentaris i que és l'òrgan que vetlla pels poders de la cambra entre períodes de sessions o quan el seu mandat ha acabat per expiració o dissolució.
==Funcions de la Cambra==
El Senat té atribuït per la [[Constitució Espanyola de 1978]] l'exercici d'unes funcions determinades, que poden tenir un caràcter concorrent, subordinat o exclusiu:
*Exerceix en concurrència amb el [[Congrés de Diputats]] la representació del poble espanyol, la [[poder legislatiu|potestat legislativa]], la funció pressupostària i el control de l'acció del [[Govern d'Espanya]].
*Exerceix amb caràcter subordinat la potestat legislativa, podent prendre en consideració proposicions de Llei i remetre-les al [[Congrés de Diputats]], així com esmenar o vetar els projectes i proposicions procedents d'aquest, que sempre pot rebutjar les esmenes o vetos per [[majoria absoluta]] després de la seva reexpedició pel senat o per [[majoria simple]] dos mesos després d'aquesta reexpedició.
*Exerceix amb exclusivitat les funcions de proposta al Rei del nomenament de 4 Magistrats del [[Tribunal Constitucional d'Espanya|Tribunal Constitucional]] i de 6 Vocals del [[Consell General del Poder Judicial]], així com la potestat d'autoritzar al Govern a intervenir en les Comunitats Autònomes.
===Funció política===
El Senat controla l'acció del Govern mitjançant interpel·lacions i preguntes, que qualsevol dels seus membres pot plantejar al Govern i que poden donar origen a una moció en la qual la cambra manifesti la seva posició.
En qualsevol cas la seva funció de control polític està subordinada al Congrés de Diputats, únic davant el qual el Govern respon de la seva gestió.
===Funció legislativa===
El Senat té la [[poder legislatiu|iniciativa legislativa]], juntament amb el Congrés de Diputats i amb el Govern.
El Senat tramita [[projecte de Llei|projectes de Llei]], és a dir, iniciatives remeses pel govern al Congrés de Diputats i ja aprovades per aquest. També tramita proposicions de Llei, iniciatives remeses pel congrés de Diputats o originades en el mateix Senat. En tots els casos pot introduir esmenes en els respectius textos.
===Funció d'integració territorial===
La Constitució de 1978 reconeix al Senat un paper preeminent en la consideració de la necessitat que l'Estat harmonitzi disposicions generals de les [[comunitat autònoma|Comunitats Autònomes]] i en l'autorització dels Convenis de Cooperació entre Comunitats Autònomes, però en cas de desacord el [[Congrés de Diputats]] té l'última paraula, podent imposar el seu criteri pel vot de la majoria absoluta dels seus membres.
Únicament en un cas el Senat té una potestat plena i exclusiva, sense possibilitat d'intervenció alguna del Congrés de Diputats: quan una Comunitat Autònoma no complís les obligacions que la Constitució o altres Lleis li imposin o actuï de forma greument contrària a l'interès general d'Espanya, el Govern pot requerir al seu President perquè cessi en tal actitud i si aquest requeriment no fos atés, pot sol·licitar l'autorització del Senat per a imposar les mesures necessàries a fi d'assegurar el compliment de les esmentades obligacions o protegir l'interès general d'Espanya.
L'autorització del Senat ha de ser aprovada per majoria absoluta del mateix i pot incloure condicions i limitacions, i a més faculta automàticament al Govern per a impartir instruccions obligatòries a totes les autoritats de totes les Comunitats Autònomes. En la pràctica és una suspensió de l'autonomia per causes excepcionals i de la qual mai s'ha fet ús.
==Composició actual ([[Desena legislatura d'Espanya|X Legislatura]])==
{| class="wikitable"
|-
| colspan="4" style="text-align:center; height:2.5em" | ''Grups parlamentaris en el Senat espanyol durant la X Legislatura''
|- bgcolor="#F0F0F0"
| '''Grup'''
| Partits
| Portaveu
| Senadors totals
|-
| bgcolor=#00A3DF|'''Grup Popular al Senat'''
| [[Partit Popular]] (PP)
| [[José Manuel Barreiro Fernández|José Manuel Barreiro]]
| align="right" | '''142'''
|-
| bgcolor=#FF0000|'''Grup Socialista'''
| [[Partit Socialista Obrer Espanyol]] (PSOE)
| [[Óscar López Águeda|Óscar López]]
| align="right" | '''64'''
|-
| bgcolor=#742F68|'''Grup de Podemos-En Comú-Compromís-En Marea'''
| [[Podemos]] (PODEMOS)
| [[Raom Espinar Merino|Ramon Espinar]]
| align="right" | '''23'''
|-
| bgcolor=#FEB832|'''Grup d'Esquerra Republicana'''
| [[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC)
| [[Santi Vidal]]
| align="right" | '''8'''
|-
| bgcolor=#292A6B|'''Grup Català al Senat (DiLL)'''
| [[Democràcia i Llibertat]] (DiLL): 8
| [[Josep Lluís Cleries i Gonzàlez|Josep Lluís Cleries]]
| align="right" | '''8'''
|-
| bgcolor=#008140|'''Grup Vasc al Senat (PNV)'''
| [[Partit Nacionalista Basc]] (EAJ-PNV): 7
| [[Jokin Bildarratz Sorron|Jokin Bildarratz]]
| align="right" | '''8'''
|-
| bgcolor=#C2C2C2|'''Grup mixt'''<ref>Tècnicament no conformen un grup, sinó que aquesta és la denominació per a agrupar els senadors que no poden conformar un grup propi a la cambra degut al seu baix nombre</ref>
| [[Ciutadans-Partit de la Ciutadania]]: 3 <br/> [[Unió del Poble Navarrés]] (UPN): 1 <br/> [[Coalició Canària]] (CC): 1 <br/> [[Forum Astúries]] (FAC): 1 <br/> [[Geroa Bai]] (GBai): 1 <br/> [[Agrupación Socialista Gomera]] (ASG): 1 <br/> [[Bildu]] (Bildu): 1 <br/> [[Agrupació Herrera Independent]] (GBai): 1 <br/>
| [[Francisco Javier Alegra Buxeda|Francisco Javier Alegre]]
| align="right" | '''13'''
|-
|}
== Crítiques i peticions de reforma ==
Nombroses personalitats polítiques,<ref>[http://www.youtube.com/watch?v=VUrxrW1auGg Entrevista a l'antic senador gallec Xosé Manuel Pérez Bouza, qüestionant la utilitat del Senat]</ref> analístes polítics i acadèmics<ref>[http://www.centrodeestudiosandaluces.es/datos/actividades/Informe_Senado.pdf Ver Anexo II. Bibliografía sobre la reforma del Senado (pag. 97). Informe sobre la reforma del Senado. Instituto de Estudios Andaluces.]</ref> veuen el Senat com una cambra que no exerceix en la pràctica cap funció útil, ja que per a quasi totes les seues funcions el Congrés és qui acaba decidint.<ref>[http://www.centrodeestudiosandaluces.es/datos/actividades/Informe_Senado.pdf Informe sobre la reforma del Senado. Instituto de Estudios Andaluces.]</ref> A més les poques funcions exclusives no s'han utilitzat. Existeixen moltes crides per reformar el Senat perquè es transforme en un òrgan que done rellevància a les diferents [[Comunitat autònoma|autonomies]],<ref>[http://www.falternativas.org/estudios-de-progreso/documentos/documentos-de-trabajo/la-reforma-del-senado-en-espana La reforma del Senado en España. Fundación Alternativas. Alberto Penadés e Ignacio Urquizu-Sancho. 2007]</ref> altres demanen suprimir-lo. Tanmateix qualsevol reforma necessitaria un canvi en la [[Constitució espanyola de 1978|Constitució]].
==Referències==
{{referències|2}}
==Enllaços externs==
{{commonscat}}
* {{oficial |http://www.senado.es|es}}
{{cal coor}}
{{ORDENA:Senat Espanyol}}
[[Categoria:Senat espanyol| ]]
| 