|
[[Fitxer:Nizwa (2).jpg|thumb|El mercat de Nizwa]]
'''Nizwa''' és una ciutat i oasi del centre d'[[Oman]], antiga capital de l'[[imamat d'Oman]]. Està dividida en la vila baixa fortificada (Nizwat al-Sufala) i una vila alta també fortificada /(Nizwat al-Alaya o Samad al-Kindi), situada una a cada costat del riu uadi Kalbi. La gran mesquita local a Nizwat al-Sufala era el lloc de proclamació tradicional dels imams; allí prop hi havia el mercat i el castell, rectangular amb una torre circular (anomenada ''Kala'') de 43 metres de diàmetre, que és la torre antiga més alta d'Oman i que s'atribueix al sultàsoldà [[yarúbida]] Sayf ibn Sultan (+ 1649); la torre es va construir en 12 anys i defensava l'accés a l'interior del país pel uadi Samail (que portava a la [[Batina]], a la costa). L'oasi té almenys 25.000 palmeres.
[[Fitxer:Nizwa (7).jpg|thumb|Nizwa, vista general]]
Abans de l'[[islam]], la ciutat fou la seu dels prínceps locals [[al-Djulanda]]. Va mantenir importància durant segles, senti fou progressivament suplantada per [[Rustak]] i per [[Masqat]], però va conservar encara el seu caràcter de centre de cultura [[ibadita]]. El segon imam ibadita al-Warith, va morir a Nizwa, ofegat en una crescuda del uadi Kalbu, i en endavant fou el lloc on generalment foren enterrats els imams. [[Al-Mukadasi]] l'esmenta al segle X com una de les principals fortaleses del país, junt amb [[Masqat]], [[Sawhar]] i [[Djulfar]]. [[Al-Idrisi]] l'esmenta sense donar-ne detalls;. Sota els [[nabhànides]], la capital va passar a Rustak i s'hi va mantenir fins a l'inici del segle XVII, quan la capital va passar a Masqat a la costa i Nizwa va perdre importància política. Fou habitada principalment per la tribu dels Banu Riyam, però també per d'altres com els Banu Hina i fins i tot els [[Al Bu Said]].
[[Fitxer:Nizwa8.jpg|thumb||El castell de Nizwa]]
El primer occidental que la va visitar fou Wellsted el 1835. El 1913 les tribus, malcontentes amb el [[sultanat de Masqat|sultà de Masqat]], van proclamar imam a Salim ibn Rashid al-Kharusi, que va tenir el suport de les confederacions tribals dels [[Ghafiris|al-Ghafiri]] i els [[hinawis|hinawi]]; Nizwa va quedar sota el seu control; els imams la van conservar fins al 1955, quan les forces britàniques, en nom del sultàsoldà [[Said ibn Taymur]], la van ocupar. L'expedició va arribar fins a [[Buraimi]]. Entre 1957 i 1959, els seguidors de l'imam es van revoltar amb suport saudita i dels nacionalistes àrabs d'Egipte i Nizwa va estar en poder dels rebels fins al 1959, quan fou ocupada altre cop pels britànics.
La descripció de Wellsted es podia aplicar encara a la ciutat abans del 1975; després va començar a canviar ràpidament mercès al petroli i a les inversions, com una autopista de dos carrils que la connecta amb Masqat, un hospital, un col·legi tècnic, col·legi de ciències aplicades, universitat, i acadèmia d'entrenament militar de la Policiapolicia. S'han construït alguns hotels i s'ha desenvolupat el turisme. Prop de la població hi ha el Falaj Daris ([[patrimoniPatrimoni de la Humanitat]]), el falaj més gran d'Oman, que aporta l'aigua a la ciutat i rodalia; altres falajs destacats a la zona són al-Ghantuq i Dhoot.
==Bibliografia==
*J. Wellsted, '''''Travels in Oman''''', Londres, 1835.
{{commonscat}}
|
