Gerard de Lunèl: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Lunèl usant HotCat |
m Canvis menors, neteja AWB |
||
Línia 8:
|fets destacables=Senyor de Lunèl, comte de [[Ròcafòrt de Gardon]]
|títols=laic, eremita
|data de naixement= [[1270]]-[[1274]]
|data de mort= [[1295]]-[[1299]]
|lloc de naixement= [[Lunèl]] ([[Erau]], Llenguadoc, llavors [[Comtat de Tolosa]])
|lloc de mort=Montesanto, actual [[Potenza Picena]] (província de Macerata, Marques, Itàlia)
|enterrat a=San Girio (Potenza Picena)
|festivitat= [[25 de maig]]
|venerat en= [[Església Catòlica Romana]]
|iconografia=Com a laic, fent pelegrinatge
|lloc de pelegrinatge=
Línia 23:
|data de canonització=culte confirmat: 1 d'agost de [[1742]]
|lloc de canonització=Roma
|canonitzat per= [[Benet XIV]]
|supressió del culte=
|patronatge=}}
Línia 30:
==Biografia i llegenda==
Gerard era fill de Gerard d'Ami, senyor de [[Castelnau]] i de la casa dels Sabran, il·lustre família del [[Llenguadoc]], i de Teresa, filla de Raimon de Gaucelin. Va néixer entre el 1270 i el 1274, i era germà d'Efrem. En morir el seu avi Raimon de Guacelin, Gerard, conegut com a '''Geri''', rebé en herència la meitat de la baronia de [[Lunèl]], amb quinze viles que en depenien. En morir el seu oncle Guacelin en [[1294]], rebé una nova herència, administrada durant la seva minoria d'edat pel seu pare Gerard.
En [[1295]], el rei [[Felip I de França]], que volia disposar d'un port a la [[Mediterrània]], va manifestar el desig de tenir Lunèl sota el seu control, i proposà a Gerard de bescanviar-lo per altres terres: Geri es convertí així en comte de [[Ròcafòrt de Gardon]], també al Llenguadoc (a l'actual [[Gard]]).
No gaire després, Geri i el seu germà decidiren d'abandonar la vida mundana i retirar-se a fer [[vida eremítica]]. Deixaren Ròcafòrt i anaren a viure en dues coves properes al [[Pont del Gard]], l'antic aqüeducte romà. Unes pluges van fer créixer el cabal del riu i els germans quedaren atrapats a les coves sense poder-ne sortir, ni tan sols a cercar menjar; la tradició diu que salvaren la vida perquè dues serps els portaren pans a la cova. En deixar de ploure i baixar el nivell de l'aigua, Geri i el seu germà s'adreçaren a un castell proper per combregar-hi. En trobar-hi un sacerdot, li explicaren el miracle esdevingut, i la notícia se'n difongué ràpidament.
Aviat, molta gent anà a veure els eremites per implorar-los el seu ajut i les seves pregàries. Davant aquesta fama, Geri marxà, ja que volia continuar fent vida solitària i sense els honors d'altri, anant cap a [[Palestina]]. De camí, els dos germans volien passar per Roma i visitar les tombes dels apòstols Pere i Pau. A Roma tingueren notícia que a [[Ancona]] vivia un anacoreta anomenat Liberi, amb gran fama de santedat, que volia anar a [[Terra Santa]]. Pensaren d'anar amb ell i s'adreçaren a Ancona.
En arribar, però, a [[Tolentino]], Gerard fou atacat per un mal, que anà empitjorant i féu que morís quan era prop de Monte Santo, actual [[Potenza Picena]]. Tenia 25 anys, i morí entre 1295 i 1299.
Línia 42:
==Veneració==
Fou sebollit al mateix Monte Santo, on s'aixecà una capella i se li venerà com a sant. En les actes del consell del comú del gener de 1371 ja consta que se celebrava la festa de San Girio el 25 de maig.
L'1 d'agost de [[1742]], [[Benet XIV]] n'aprovà el culte.
== Bibliografia ==
* [http://www.nimausensis.com/rochefort/NotreDame/StGerardDeLunel.html ''Saint Gérard de Lunel baron de Rochefort.'']
* [http://www.santiebeati.it/dettaglio/90739 ''Santi, beati e testimoni''. "San Gerio (Girio)".]
<!--ORDENA generat per bot-->
{{ORDENA:Gerard De Lunel}}
[[Categoria:Sants anacoretes]]
[[Categoria:Sants de l'Erau]]
| |||