Municipi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 85.192.81.105. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
llenguatge impersonal |
||
Línia 12:
En l'actualitat, la majoria dels països recullen el municipi com a entitat local bàsica d'organització. Per exemple, a [[Catalunya]], els municipis vénen regulats per la Llei Reguladora de les Bases del Règim local (LRBRL, llei 7/1985, de 2 d'abril) i la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya (LMRLC, decret legislatiu 2/2003, de 22 d'abril).
Els municipis actuals poden tenir el seu origen en fets molt diversos, però els més freqüents són els següents: es podia tractar del territori d'un senyoriu (a Catalunya, habitualment una [[Baró|baronia]]); o bé d'un terme parroquial, dins de l'anterior; podia ser una ''vila nova'', de vegades ''vila franca'', en territori de repoblament, a la qual d'entrada se li assignava un territori; finalment, podia tractar-se d'un territori sota jurisdicció d'un monestir, capítol de canonges, etcètera. En la base de la gran majoria de municipis catalans, hi
Els municipis actuals es constituïren, utilitzant el nom d'''ajuntament'', a partir del [[1812]], quan es desplegaren les disposicions emanades de la [[Constitució de Cadis]], de manera que amb anterioritat a aquesta data, no es pot parlar pròpiament de l'existència dels municipis, amb el concepte actual d'aquest ens administratiu. En un primer moment es crearen molts ajuntaments, fins a l'extrem de formar-se'n amb només dos caps de casa (dos electors i elegibles per al càrrec d'alcalde, per tant), que devien agrupar al voltant de 10 habitants. És el cas de l'ajuntament d'[[Enrens]] i Trepadús, a l'[[Alta Ribagorça]] (actualment terme de [[Tremp]], al [[Pallars Jussà]], però).
| |||