Persèfone: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Deïtats en l'Odissea usant HotCat
Cap resum de modificació
Línia 22:
{{cita|I ell [Zeus] anà al llit de l'abundant Dèmeter, la qual va concebre Persèfone, la de blancs braços, robada per Hades del costat de la seva mare.}}
 
Tanmateix, Persèfone no tenia una posició estable a l'Olimp. Solia viure molt lluny dels altres déus, ja que era una deadeessa de la natura anterior a plantar llavors i conrear plantes. En la tradició olímpica, fou afalagada per [[Hermes]], [[Ares]], [[Apol·lo]] i [[Hefest]], però ella rebutjà tots llurs regals i Dèmeter allunyà la seva filla de la companyia dels déus. Així doncs, duia una vida pacífica fins que es convertí en la dea de l'[[inframón]] i això, segons els mitògrafs olímpics, no va succeir fins que [[Hades]] la segrestà i se l'endugué. Persèfone collia flors innocentment amb algunes [[nimfa|nimfes]] (i amb [[Atena]] i [[Àrtemis]], segons l'[[himne homèric]]) en un camp d'[[Enna]] quan Hades va aparèixer-hi, emergint d'una esquerda de la terra. La seva vida quedà paralitzada mentre la pobra Dèmeter (dea de la terra) cercava pertot la seva filla perduda. [[Hèlios]], que tot ho veia, va acabar explicant-li què havia passat.
Finalment, [[Zeus]] no pogué suportar més l'agonia de la terra i obligà Hades a tornar Persèfone, i envià [[Hermes]] perquè la rescatés. L'única condició que va posar per a alliberar Persèfone fou que no mengés res en tot el trajecte, però Hades l'enganyà perquè mengés sis llavors d'una magrana, que l'obligaven a tornar cada any un mes per cada llavor. En algunes versions, [[Ascàlaf (fill d'Ares)|Ascàlaf]] digué als altres déus que Persèfone havia menjat voluntàriament les llavors de la magrana. Quan Dèmeter i la seva filla eren juntes, la terra floria de vegetació. Fou durant el seu viatge per a rescatar Persèfone dels inferns quan Dèmeter va revelar els [[misteris d'Eleusis]]. Persèfone és feliç tant a l'infern com amb la seva mare: Demèter.
{{commonscat}}