Noucentisme: diferència entre les revisions

Va viure la seva plenitud durant els [[Dècada de 1910|anys 10]] i part dels 20, quan les institucions catalanes de l'època van fomentar-lo a través de les diverses inversions i polítiques culturals que es feien des de les Diputacions, la [[Mancomunitat de Catalunya]] i els ajuntaments. El [[1911]] [[Prat de la Riba]] va nomenar Eugeni d'Ors secretari general de l'[[IEC]], la principal institució de totes les que van practicar el noucentisme, d'esdes d'on va teixir una xarxa de científics, professionals i intel·lectuals. Una de les característiques del moviment era un gran afecte per l'actitud cívica vers la cultura, el [[catalanisme]], i a més tenia la voluntat de contemporitzar amb les actituds i moviments [[europeus]], sense oblidar que ells es trobaven en el context [[mediterrani]]. A més, el procés de conscienciació com a col·lectiu va afavorir que es deixés de pensar en Catalunya com una simple regió espanyola per passar a considerar-la com una nació per ella mateixa,<ref name="Cent3.2">[[#Cent3|La cultura, essència del noucentisme]], min. 2:40-4</ref> idea que fou argumentada pel mateix Prat de la Riba a ''[[La nacionalitat catalana]]''. El [[1924]], ja vigent la dictadura que va foragitar el catalanisme de les institucions públiques, [[Josep Pla]] va definir el noucentisme com un moviment d'idees que havia aconseguit una sèrie de realitzacions que havien donat vida i prestigi a la [[cultura catalana]].<ref name="Cent3.2"/>