Obre el menú principal

Canvis

El pronunciament militar imaginat per Mola havia fracassat car l'exèrcit no va adoptar una actitud unànime a favor seu. Tanmateix els generals revoltats van desenvolupar un paper més decisiu que els partidaris del govern republicà i l'oficialitat jove va figurar al bàndol revoltat en la seva immensa majoria; fets que expliquen una major eficàcia bèl·lica a la fase inicial de la [[guerra civil]].{{sfn|Tusell Gómez|1998|p=659}} Allò que havia de ser un [[cop d'estat]] militar per enderrocar el govern es va convertir en una [[guerra]] oberta que va dividir l'Estat en dues meitats. S'iniciava una guerra de classe burgesa contra classe obrera, una guerra religiosa (en contra d'una Església que havia donat suport als sectors més benestants de la societat), una guerra militar (una part de l'exèrcit ha traït la voluntat popular expressada a les urnes) i una guerra civil i fratricida entre diverses faccions ideològiques.<ref>[http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=89516 90. La repressió del bàndol republicà] Josep M. Solé al Programa de Catalunya Ràdio ''En guàrdia!'' del 28/12/2003, dirigit per Enric Calpena.</ref>
 
Els primers passos del complot militar ja s'havien donat en temps del bienni dretà. No obstant això, el cop va estar mal planejat i, sobretot, no va comptar amb la resistència popular. Els partits d'esquerra i, principalment, els sindicats, amb l'ajut de la [[Guàrdia d'Assalt]] i alguns sectors de la [[Guàrdia Civil]] i de l'exèrcit que restaren fidels a la [[Segona República Espanyola]], van organitzar els seus homes en milícies populars que derrotaren l'alçament militar a Madrid i a Barcelona.{{sfn|Thomas|p=274}}
 
== Conseqüències ==
72.330

modificacions