Catedral de Sant Lambert: diferència entre les revisions

| estat = [[Bèlgica]]

| província = [[Província de Lieja]]

| intervencio1_any = [[28 d'abril]] de [[1185]]

| intervencio2_any = [[1185]]-±[[1360]]

| intervencio3_any = [[1795]]-[[1827]]

El bisbe [[Lambert de Lieja]] va ser assassinat el 705 a Lieja i sebollit a [[Maastricht]], aleshores seu del [[bisbat de Lieja]]. En esdevenir un lloc de [[pelegrinatge]], el bisbe [[Hubert de Lieja|Hubert]] va decidir transferir les [[relíquia|relíquies]] a Lieja i va construir una primera església, sobre les ruïnes de la [[vil·la]] [[Cultura gal·loromana|gal·loromana]]. Aquest edifici va ser eixamplat per a esdevenir a la fi de l'[[edat mitjana]] una de les catedrals gòtiques més grans d'Europa.

Quan la seu del [[bisbat de Lieja|bisbat de Maastricht]] es transfereix a Lieja i el santuari dedicat a Lambert obté l'estatut de [[catedral]]. A la invasió dels [[normands]] el 881, la ciutat i la catedral són incendiades. Es pot deduir que al {{segle |X}} està reconstruïda, com que s'esmenta que els bisbes [[Francó de Tongeren|Francó]] i [[Esteve de Tongeren|Esteve]] hi varen ser sebollits.<ref>A. Ranson, ''Op. cit.'', pàgina 18</ref>

[[Fitxer: Cathédrale Saint-Lambert 1770 dessin dans La Meuse années 1970.jpg|Dibuix que reconstrueix la catedral tal com era el 1770|thumb|esquerra]][[Raúl de Zähringen]] comença una primera campanya d'obres. El 7 de setembre de 1189, l'arquebisbe de [[Colònia (Alemanya)|Colònia]] va consagrar la nova església, no gaire acabada. Sobre el bisbat d'[[Albert II de Cuijk]] el cor occidental va acabar-se, el que li va valdre que hi obtingué el seu sepulcre, que va ser descobert durant una campanya d'excavacions [[arqueologia|arqueològiques]] el 1907.<ref>Jean Lejeune, ''Liège: le centre urbain,'' Antwerpen, Mercator, 1967, pàgines 131-151</ref> [[Hug de Pierrepont]] va ser acusat d'haver desviar de [[simonia]] per haver desviat la donació de Balduí V tot hi haver donat un terç de la venda del bosc de [[Glain]] a l'obra. El 1246 va començar la construcció del cor oriental i després la nau central, fet de sis [[revoltó|revoltons]]. Les voltes de la nau van acabar-se el 1279, un segle després de l'incendi de l'edifici romànic.

[[Fitxer:Liege-ruine-stlambert-Chevron-2.jpg|Aiguafort de Jean-Noël Chevron (inici del segle XIX)|thumb|esquerra]]El [[1794]], la [[revolució francesa]] va atènyer Lieja i el mateix any la destrucció de la catedral va decidir-se. L'odi contra l'edifici era l'expressió de l'odi contra els dos darrers prínceps-bisbes. Pel seu [[absolutisme]] sense compromís, els dos darreres prínceps-bisbes, [[Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck|Hoensbroeck]] i [[Francesc Antoni Maria de Méan|de Méan]] van ser molt impopulars, en anul·lar la política [[Il·lustració|il·lustrada]] i de reforma fiscal del predecessor [[Francesc Carles de Velbrück]]. El 1795 una ''Comissió destructiva de la Catedral'' va ser creada. La destrucció va començar amb el desmantellament del teulat de [[plom]] que va utilitzar-se per a fabricar munició. Les pedres van utilitzar-se per a reforçar els molls del [[Mosa]]. Per a accelerar l'evacuació, va autoritzar-se a la població de servir-se de franc de materials de construcció de la catedral derrocada.

El 1810 la ''Plaça Imperial'' està inaugurada i es pensa a erigir-hi un monument dedicat a [[Napoleó]]. El 1827, la resta de l'endret està finalment anivellada i es construeixen a l'entorn una plaça típica del {{segle |XIX}}: cafès, grand-hotel, teatre, grans magatzems.

Fitxer: Liège-palais-st-lambert.jpg|Catedral i palau al {{segle |XVIII}}