Diferència entre revisions de la pàgina «Moviment propi»

cap resum d'edició
En [[astronomia]], s'anomena '''''moviment propi''''' el moviment aparent de les [[estrella|estrelles]] sobre l'[[esfera celest|esfera celeste]]. Va ser descobert en el [[1718]] per [[Edmund Halley]], quan es va fixar que les posicions de [[Sírius]], [[Arcturus]] i [[Aldebaran]] s'apartaven més de mig grau de les que mesurà [[Hiparc de Nicea|Hiparc]] aproximadament 1.850 anys abans.
 
A primera vista, les estrelles semblen ocupar una posició fixa sobre l'esfera celeste. Això significa que formarien sempre els mateixos [[asterisme]]s i que, per exemple, l'[[Óssa major(constel·lació)|Óssa Major]] tindria exactament la mateixa aparença d'aquí a un segle. Això no és exacte: observacions precises i extenses en el temps mostren que les [[contel·lació|constel·lacions]] canvien lentament de forma i que les estrelles es desplacen les unes respecte a les altres. És per això que aquest moviment és qualificat de ''propi'', ja que representa realment el moviment de cadascuna de les estrelles i s'oposa al moviment ''impropi'' que afecta les coordenades de totes les estrelles en la mateixa mesura, i és causat pels moviments de [[precessió dels equinoccis]] i de [[nutació]] de l'eix de rotació de la [[Terra]], així com per l'[[aberració de la llum]]. Només el moviment ''propi'' correspon a un moviment real de les estrelles.
 
L'[[estrella de Barnard]] té el moviment propi més elevat de totes les estrelles: 10,3 [[segon d'arc|segons d'arc]] anualment;, és a dir, que recorre el cel un angle igual al [[diàmetre aparent]] de la [[Lluna]] (1/2°) en 180 anys. Un moviment propi elevat és, generalment, una forta indicació de la proximitat de l'estrella en qüestió; per exemple, l'estrella de Barnard és la segona estrella més a prop de nosaltres, si es considera el sistema [[Alfa Centauri]] com un conjunt.
 
Els moviments propis de milions d'estrelles han estat consignats en el [[catàleg Tycho]].