Galaic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 48:
* [[Comparació (sintaxis)|Comparatiu]]s en ''-iso'': topònims: <small>BERISO</small> < ''*Berg-iso-'' 'més alt' (Birizo).
* [[Superlatiu]]s en ''-is(s)amo'':<ref name="Wodtko 2010: 356">Wodtko 2010: 356</ref> topònims: <small>BERISAMO</small> < ''*Berg-isamo-'' 'El més alt',<ref>Prósper 2005: 266, 278</ref> <small>SESMACA</small> < *Seg-isamā-kā 'El més fort, el més victoriós'.<ref>Prósper 2002: 423</ref> S'ha proposat la mateixa etimologia per als actuals noms ''Sésamo'' ([[Culleredo]]) i ''Sísamo'' ([[Carballo]]), de *Segisamo-.<ref>Prósper 2005: 282.</ref>
Algunes característiques del cèltic galaico no compartides pel celtíbero són:
* En contacte amb ''*e'' o ''*i'' la ''-*g-'' intervocàlica cau (''*-g-'' > 0), exemples: el teònim <small>DEVORI</small> derivat de ''*dēworīgē'' 'al rei dels déus', el topònim <small>SESMACAE</small> derivat de ''*Seg-isamā-kā'' 'El més fort, el més victoriós'; els antropònims <small>MEIDUENUS</small> < ''*Medu-genos'' 'nascut de la carn', <small>CATUENUS</small> < ''*Katu-genos'' 'nascut de la lluita';<ref>Prósper 2005: 266</ref> l'expressió <small>NIMIDI FIDUENEARUM HIC</small> < ''*widu-gen-yā''.<ref name="Wodtko 2010: 356"/> Comparem el canvi amb el celtibèric <small>SEGISAMA</small> i l'antropònim ''mezukenos'' que mostren conservació de /g/ intervocàlica.<ref>Jordán Cólera 2007: 763-764.</ref>
* Evolució de ''*-lw-, *-rw-'' > ''-lβ-, -rβ-'' (com en [[llengües goidèliques|goidèlic]]):<ref name="Prósper 2005: 336"/> <small>MARTI TARBUCELI</small> < ''*tarwo-okel-'' 'A Mart del turó del brau', davant dal celtibèric <small>TARVODURESCA</small>.
* Preservació de ''*(-)φl-'' > ''(-)βl-'', que només més tard evolucionà > ''(-)l-'':<ref>Prósper 2002: 422, 427</ref><ref name="Prósper 2005: 345">Prósper 2005: 345</ref> topònims <small>BLETISAM(AM), BLETIS(AMA)</small> moderna [[Ledesma]] ([[Boqueixón]]) < ''*φlet-isamā'' 'la més ampla'; <small>BLANIOBRENSI</small><ref>A vegades es pot llegir ELANIOBRENSI</ref> medieval Laniobre < ''*φlān-yo-brigs'' 'oppidum del pla'.<ref>Luján 2006: 727</ref> Davant del celtibèric ''Letaisama''.<ref>Jordán Cólera 2007: 757.</ref>
* ''*wl-'' es conserva:<ref>Prósper 2002: 426</ref> <small>VLANA</small> < pIE ''*wl̥Hn-eh₂'' 'llana', mentre que en celtibèric es te ''l-'': ''launi'' < pIE ''*wl̥H-mn-ih₂'' 'llanut' (?).
* Datiu plural acabat en ''-bo'' < pIE ''*bʰo'', davant del celtibèric que té ''-bos'':<ref name="Prósper 2005: 345"/> <small>LUGOUBU/LUCUBO</small> 'A (els tres déus) Lug'.
El celta galaic sembla ser una [[llengües cèltiques#Classificació lingüística|llengua Q-cèltica]], com suggereixen les següents grafies en inscripcions locals: <small>ARQVI, ARCVIVS, ARQVIENOBO, ARQVIENI[S], ARQVIVS</small>, totes probablement de l'IE paleohispànic ''*arkʷios'' 'arquer', mostrant retenció del [[protocelta]] ''*kʷ''.<ref name=koch2011>{{Cita libro|apellido=Koch|nombre=John T|año=2011|título=Tartessian 2: The Inscription of Mesas do Castelinho ro and the Verbal Complex. Preliminaries to Historical Phonology|url=http://www.oxbowbooks.com/bookinfo.cfm/ID/91450//Location/Oxbow|páginas=53–54,144–145|editorial=Oxbow Books, Oxford, UK|isbn=978-1-907029-07-3}}</ref> Cal esmentar també els etnònims ''Equaesi'' ( < pIE ''*ek̂wos'' 'caballo'), un poble del sud de Gallaecia,<ref>Cf. Vallejo 2005: 321, que s'assigna erròniament als [[Astures]].</ref> i els ''Querquerni'' ( < ''*perkʷ-'' 'roure'). No obstant això, dos topònims modenros han estat interpretats com a evidència que ''kw'' / ''kʷ'' > ''p'':<ref>Prósper 2002: 422, 378-379</ref> ''Pantiñobre'' ([[Arzúa]], compost de ''*kʷantin-yo-'' '(de la) vall' i ''*brix-s'' 'oppidum') i ''Pezobre'' ([[Santiso]], de ''*kweityo-bris'').
== Referències ==
| |||