El jurament dels Horacis: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - d'un del Horacis i + d'un de l'Horacis i |
→Recepció: Substitució de "en una mal lloc" per "en un mal lloc". Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 100:
== Recepció ==
El quadre va ser un encàrrec del rei [[Lluís XVI de França]] fet el [[1784]]. L'any [[1785]], el va exposar per primera vegada al seu estudi de [[Roma]];<ref>Milicua, José (1988), pàg. 50</ref> sacerdots, cardenals, prínceps i princeses van acudir a veure l'increïble treball de David, elaborant-se poemes laudatoris sobre l'obra; fins i tot el papa desitjava veure ''El Jurament''. David va voler exposar la pintura al Saló de Paris, però va arribar tard i els acadèmics oposats a David la van col·locar en
A causa de la lectura que se'n desprenia, l'obra va ser considerada una declaració política i, fins i tot per alguns, una invitació a aixecar-se en armes, tot i que és una opinió més discutible.<ref>Erika Bornay, ''Historia Universal del Arte'', El siglo XIX, 1987, Barcelona, Editorial Planeta, pàg. 50-52. ISBN 84-320-6688-5</ref> Anys més tard, a partir del [[1790]], David es va integrar més activament en l'activitat revolucionària, i actuà com a artista al servei de la propaganda de la Revolució; aquest mateix any se li va encarregar que pintés el ''[[Jurament del jeu de paume]]'', obra que va deixar incompleta. El [[1794]], després d'haver estat elegit membre de la Convenció, va ser detingut i empresonat.<ref>Milicua, José (1988), pàg. 52-53 </ref> Més tard es va fer adepte de [[Napoleó]], i visqué un gran període en què va gaudir de fama artística i política, període que acabà amb la caiguda de l'emperador.<ref>González-Palacios, Alvar (1969), pàg. 1</ref>
| |||