Obre el menú principal

Canvis

143 bytes afegits, fa 3 anys
cap resum d'edició
[[Fitxer:View of Herat in 2009.jpg|thumb|300px|Herat (2009)]]
'''Herat''' (farsi: هرات, clàssica ''Aria'') és una ciutat del nord-oest de l'[[Afganistan]], capital de la [[província d'Herat]], situada a la vall del riu [[Hari]] (que passa a 5 km al sud de la ciutat). Fou l'antiga capital de la [[satrapia]] [[persa]] d'[[Ària (Pèrsia)|d'Ària]] i va formar part de la [[Rutaruta de la Seda]]; sentfou coneguda a l'edat mitjana com la «''Perla del Khorasan»''. Té una població de 349.000 habitants (estimació [[2006]]), elcosa que la fa la segona ciutat del país. La ciutat encara està dominada per les restes de la ciutadella construïda per [[Alexandre el Gran]]. La ciutat disposa d'aeroport.
 
== Història ==
[[Fitxer:Median Empire.jpg|thumb|[[Ària (Pèrsia)|Ària]]]]
És una ciutat molt antiga, però la data de fundació és desconeguda. Ja és esmentada a l'[[Avesta]] en la forma persa antiga ''Haraiva''. Fou una de les satrapies [[aquemènides]]. A les fonts gregues apareix com [[Ària (Pèrsia)|''Ària'']] o ''Areia''. El nom sembla derivar del riu ''Hari'' (antic persa ''Harayu'', "'el que corre"'). Diverses fonts perses l'esmenten incloent la [[inscripció de Behistun]]. [[Heròdot]] la qualifica de graner d'Àsia central. Quan Alexandre el Gran va arribar a la zona era sàtrapa Satibarzanes o [[Barzanes]], que era un dels alts oficials orientals junt amb [[Bessos de Bactriana]] i [[Barsentes]] d'[[Aracòsia]]. Al final del [[330 aC]], Alexandre va conquerir la capital d'Ària, que era anomenada ''Artacoana''. Es va reconstruir la ciutat i construir la ciutadella i se li va donar el nom d'[[Alexandria d'Ària|''Alexandria d'Ària'']].
[[Fitxer:Citadel in Herat in 2011-cropped.jpg|thumb|esquerra|200px|Ciutadella d'Herat]]
 
Després d'Alexandre, va estar sota domini de sàtrapes lleials a [[Antígon el Borni]] i després del 301 aC va passar als [[selèucides]]. Va formar part del [[regneRegne grec de Bactriana]]. El [[167 aC]], va passar suposadament a mans dels parts, dels quals va passar als escites o sakes (vers [[130 aC]]) i kushans (vers [[30 aC]]), i en algun moment del segle III va passar als [[sassànides]]. El nom pera va evolucionar a ''Harev'' i després ''Hare''. Ciutat a la frontera amb els dominis [[heftalites]], va estar sota dominiel d'aquestosseu domini al segle V i VI, a vegades com a vassalls sassànides. En aquest temps, hi ha notícies d'una comunitat cristiana nestoriana amb un bisbe. El [[565]] va passar al khanat dels [[Turcs Occidentals|turcs occidentals]] que hi exercien el poder, segurament aper través d'un cap vassall, quan van arribar els àrabs.
 
Quan [[Al-Àhnaf ibn Qays]] va conquerir el [[Khorasan (província del Califat)|Khorasan]] va evitar Herat ([[652]]), que es devia sotmetre voluntàriament.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bosworth |nom=Clifford Edmund |títol=Historic Cities of the Islamic World |url=http://books.google.cat/books?id=UB4uSVt3ulUC&dq=652+herat+conquest&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |llengua=anglès |editorial=Brill |data=2007 |pàgines=p.153 |isbn=9004153888 }}</ref> Un governador musulmà apareix esmentat poc després. Es va revoltar vers el [[660]], però fou recuperada el [[661]]. Formà part del govern de [[Khorasan (província del Califat)|Khorasan]]. Un grup favorable a Ibn al-Ashath va dominar Herat el [[702]], però foren derrotats per Yazid ibn al-Muhallab. Hi va haver agitació en els anys precedents a la presa del poder pels abbàssides ([[750]]). Fou centre dels partidaris d'[[Ustadhsis]].
 
Herat va tenir governadors locals supeditats al govern del [[Khorasan (província del Califat)|Khorasan]]. Els [[Tahírida del Khurasan|tahírides]] (governadors del Khorasan) van dominar la regió del [[821]] al [[8673|867]], en què va passar a Abu Yusuf [[Yakub I ibn al-Layth]] al-Saffar<ref>{{Ref-llibre |cognom=Frye |nom=Richard Nelson |títol=The Cambridge History of Iran |volum=vol.4 |url=http://books.google.cat/books?id=hvx9jq_2L3EC&pg=PA114&dq=tahirid+khurasan+873&hl=ca&sa=X&ei=DWzEUv39M63H7AbKqoC4DQ&ved=0CEIQ6AEwAg#v=onepage&q=tahirid%20khurasan%20873&f=false |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=1975 |pàgines=114 |isbn=0521200938}}</ref> (867-879). Aquesta època fou agitada i el poder al Khorasan va canviar diverses vegades de mans, però Herat va restar en mans dels [[saffàrides]]. Després del [[900]], en data incerta, va passar als [[samànides]] de [[Bukhara]] (el seu domini està testimoniat sota [[Nuh II ben Mansur]], 976-997) que la van governar per mitjà d'un "faik", un noble local vassall; el faik es va revoltar alguna vegada i un dels faiks va obtenir el suport del [[karakhànida]] Bughra Khan, que va anar a la regió i va dominar Herat (finals del segle X, vers [[892]]). Va estar sota sobirania dels [[karakhànides]] fins almenys vers el [[994]], quan els samànides van demanar el suport de [[Subuktegin]] (fundador de la dinastia dels [[gaznèvides]], llavors vassalla dels samànides), que va derrotar al faik local i va ocupar la ciutat.<ref>Francis Henry Skrine i Edward Denison Ross, The heart of Asia: a history of Russian Turkestan and the Central Asian Khanates from the earliest times, Routledge, 2004, ISBN 978-0-7007-1017-1</ref> Enfonsada la dinastia samànida ([[1009]]), Mahmud va fer un tractat amb els karakhànides per elpel qual es va fixar el riu [[Amudarià|Oxus]] com a frontera (vers [[1002]]) i Khorasan va quedar dins els seus dominis. Hi ha nombroses referències a la ciutat del [[segle X]].
[[Fitxer:Herat Masjidi Jami courtyard.jpg|thumb|200px|Mesquita a Herat]]
Sota els gaznèvides, s'hi va establir la secta herètica dels [[Karramiyya]] o Karamiyya. El Khorasan va passar als [[seljúcides]] després de la victòria de [[Toghril Beg I|Toghrul Beg]] a l'estepa de [[Dandankan]] (o Dandanakan) el [[23 de maig]] de [[1040]], quan els gaznèvides van perdre les seves possessions a [[Pèrsia]]. No abans del [[1161]] (segurament vers [[1175]]) els gúrides, que s'havien independitzat de [[Gazni]] i havien deixat de pagar tribut al seljúcida [[Sandjar]] el [[1152]], van dominar el Khorasan incloent Herat, que fou especialment important durant aquesta dinastia dels gúrides; Ghiyath al-Din el [[1201]] hi va construir una mesquita; el sultà, després de donar inicialment suport als karamiyya, es va passar finalment al ritu xafita.
 
Vers el [[1214]] va passar a domini directe dels khwarizmshahs; el [[1221]] fou atacada pel mongol [[Tului]]; la guarnició romania lleial al [[khwarizmshah]], però la població civil va obrir les portes als mongols; els soldats foren massacrats, però es va respectar la vida dels civils. Després de la batallaBatalla de [[Parwan]] la ciutat es va revoltar (novembre del [[1221]]), i va ser assetjada pel general mongol Aldjigidai, que la va ocupar després de sis mesos ([[14 de juny]] de [[1222]]); tota la població fou degollada i aquesta "feina" va ocupar als mongols una setmana.
 
Una branca de l'antiga família dels [[gúrides]], els shansabànides, es van poder mantenir al castell de Khaysar (o Kaysar) al sud-est d'Herat. Els primers membres importants d'aquesta branca foren dos germans Tadj al-Din Uthman al-Marghini i Izz al-Din Umar al-Marghini, que havien servit a les ordesordres del sultà Muhammad de Ghor i el primer va rebre el govern del castell de Khaysar (del governador mogol d Pèrsia oriental) mentre el segon fou wazir del sultà. Rukn al-Din Abu Bakr, fill de Tadj al-Din Uthman, es va casar amb una filla del sultàsoldà Muhammad i així el seu fill comú, Shams al-Din I Muhammad es va presentar un temps després com l'hereu dels gúrides. El [[1238]], el gran khan [[Ogodei]] va autoritzar la reconstrucció i repoblació de les ciutats, encara, però, amb limitacions. Llavors era cap dels [[dinastia Kart|xansabànides]] [[Rukn al-Din Abu Bakr]].
[[Fitxer:Musalla Complex in 2009.jpg|thumb|200px|Musalla o Musallah]]
 
El [[1245]] Shams al-Din I, que acabava de succeir al seu pare a Khaysar, va fer una sortida afortunada de Khaysar i es va apoderar de la ciutat d'Herat, però es va cuidar d'oferir humilment la seva submissió als mongols, que el van acceptar com a governant local al mateix nivell que molts d'altres, iniciant la [[dinastia Kart]]. El gran khan [[Mongke]] li va cedir o confirmar Herat, Djam, Bushandj, [[Ghor]], Khaysar, [[Firuzkuh (gúrides)|Firuzkuh]], [[Ghardjistan]], Farah, [[Sistan]], [[Kabul]], Tirah, i les muntanyes Sulayman ([[Afganistan]]). Fou confirmat per [[Hulegu]] el [[1255]].
 
El [[1335]], amb la mort d'[[Abu Said Bahadhur Shah]], la dinastia es va trobar de fet independent; va reconèixer alel príncep ilkhànida [[Togha Temur (Ilkhànida)|Togha Timur]] fins al [[1349]] i poc després van caure sota vassallatge de [[Tamerlà]]. El [[1381]], Tamerlà va ocupar la ciutat i el [[1389]] va deposar definitivament a la dinastia.
 
Va pertànyer a la dinastia [[timúrida]], que hi vanva edificar el complex de ''Musallah'' amb diversos minarets, i la tomba de la reina Gawharshad, considerada un dels grans monuments de l'arquitectura gravada timúrida. Altres monuments foren l'Ali Shir Mahal, diversos jardins i altres edificis. Una informació no contrastada assegura que durant el segle XV va estar dominada un temps pels [[Kara Koyunlu]] (28 de juny de 1458 a 1459);<ref>Patrick Clawson, Eternal Iran, Palgrave Macmillan 2005 ISBN 1-4039-6276-6 </ref> el timúrida Husayn Baykara va governar del [[1469]] al [[1506]], quan després de durs combats va passar als uzbeks shibànides ([[1507]]) i el [[1510]] fou conquerida pels safàvides de Pèrsia, que donantdonaren el govern als turcmans shamlus. A la mort del xa [[Ismail I]] de Pèrsia el [[1524]], els uzbeks la van recuperar, però [[Thamasp I]] la va reconquerir el [[1528]]. Els [[uzbeks]] van tornar a ocupar la ciutat diverses vegades, però sempre breument, durant les seves guerres amb els [[safàvides]].
[[Fitxer:Section of Herat in 2009.jpg|thumb|300px|esquerra|Vista de la ciutadella]]
 
Va quedar en mans dels [[abdalis]] afganesos el [[1716]], i les expedicions per recuperar-la van fracassar; el [[1729]] els abdalis es van sotmetre a Nadir Shah, que la va annexionar ([[1731]]) i hi va reprimir una revolta dels afganesos el [1732]; a la mort de Nadir el [[1747]], estava en mans del seu nebot rebel Ali Kuli Khan, però al cap de poc va quedar en mans d'Ahmad Shah Abdali (reanomenat [[Ahmad Shah Durrani|''Ahmad Shah Durrani'']]). Va estar en mans dels emirs de [[Kabul]] o Afganistan fins al [[1818]], quan Mahmud Shah, del clan sadozay, governador local durant anys i emir a Kabul del 1801 al 1803 i del 1809 al 1818, s'hi va establir; encara que en fou expulsat breument el [[1819]], va conservar el poder fins al [[1826]]. La dinastia d'emirs d'Herat va fer front als atacs perses (atac de [[1833]], setge de [[1837]]-[[1839]] i conquesta de [[1852]]) tot i l'oposició a aquestos atacs dels britànics. Herat estava governat pel clan sadozay, mentre Kabul i Kandahar eren governades pel clan barakzay o muhammadzay. El [[1842]] Kamran ibn Mahmud Sadozay d'Herat (fill i successor de Mahmud Shah) fou assassinat pel seu visir Yar Muhammad Khan Alikozay, que va governar de fet fins a la seva mort el [[1851]], i llavors el seu fill i successor Sayyid Muhammad Khan Alikozay va demanar ajut a Nasir al-Din [[Dinastia qajar|Qadjar]] de Pèrsia contra els barakzay de Kabul i de Kandahar; tropes perses van entrar a Herat el [[1852]]. En represàlia, els britànics, oposats a la seva presència, van ocupar l'illa de [[Kharg]] i els perses llavors es van retirar, i vavan acordar que no les tornarien a enviar a menys que Herat fou atacat des de l'est, comprometent-se a no interferir alsen els afers interns d'Herat.
[[Fitxer:Herat_street_2004.jpg|thumb|200px|Carrer]]
[[Fitxer:NATO and Afghan officials at Herat International Airport in 2012.jpg|thumb|200px|Aeroport de d'Herat]]
El [[1855]], Pèrsia i Gran Bretanya van trencar relacions diplomàtiques després d'una sèrie d'incidents. El [[15 de setembre]] de [[1855]] el príncep d'Herat, Sayid Muhammad Khan, fou deposat i mort i Muhammad Yusuf Khan Sadozay (o Muhammadzay), considerat proper a Pèrsia, va prendre el poder. Immediatament l'exèrcit persa va entrar a Herat. Yusuf, amenaçat per [[Dost Muhammat]], que l'agost havia entrat a [[Kandahar]], va tractar de temporitzar i procurar la retirada persa però aquestos van continuar a la ciutat i llavors Yusuf va hissar la bandera britànica a Herat. Fou empresonat i enviat al campament persa per Isa Khan Bardorani, que li feia de visir i que va agafar el poder (juny del 1856); els perses van agafar posicions a les fortaleses a Herat i rodalia. Però va esclatar una revolta xiïta que va expulsar alsels perses de la ciutat, i Isa Khan, va hissar altre cop la bandera britànica i va oferir el khanat als britànics a canvi d'ajut. Finalment, les tropes perses van conquerir la ciutat l'octubre de [[1856]].
 
Els britànics van preparar una expedició militar i van llençar un ultimàtum; l'[[1 de novembre]] de [[1856]] els britànics van declarar la guerra i van decidir que es lliuraria de manera naval al [[Golfgolf Pèrsic]]. Després de diverses victòries britàniques, el [[4 de març]] de [[1857]] Pèrsia va signar la pau a París ([[Tractattractat de París (1857)]]) ratificat a [[Bagdad]] el [[2 de maig]] de [[1857]]. Pèrsia renunciava a reclamar Herat i Afganistan i Gran Bretanya arbitraria qualsevol disputa entre ambdós estats. Herat fou evacuada el [[27 de juliol]] de [[1857]].
 
Altres emirs van governar Herat separadament ([[1857]] a [[1868]], excepte una ocupació per Kabul de dues setmanes el [[1863]], quan [[Dost Muhammad]] fou reconegut i va morir als pocs dies, ide [[1879]] a [[1881]]). El complex Musallah fou parcialment destruït pels britànics el [[1885]] perquè els obstaculitzava la visió per una possible invasió russa (que mai es va produir).
 
L'abril de [[1978]] es va establir el règim comunista de Taraki, i poc després el [[20 de març]] de [[1979]] l'exèrcit aquarterat a la ciutat dirigit per Ismail Khan es va revoltar, però l'intent de cop d'estat fou reprimit amb l'ajut de l'exèrcit roig soviètic; es va parlar de fins a 24.000 civils morts, xifra probablement exagerada. Ismail Khan va esdevenir el cap dels guerrillers anticomunistes i després de la caiguda del règim comunista va esdevenir el governador. El [[1995]] la ciutat fou ocupada pels [[talibans]] i Ismail Khan va fugir, però fou restaurat per les forces d'ocupació americanes el [[12 de novembre]] de [[2001]]. El [[2004]] Mirwais Sadik, fill d'Isamail Khan i ministre de l'Aviació de l'Afganistan, va morir en atemptat a aquesta ciutat i 200 persones foren arrestades.<ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/south_asia/3567277.stm noticia de la BBC]</ref> La província fou posada sota control de forces de l'OTAN dirigides per [[Itàlia]] i Espanya. La situació ha millorat notablement i els iranians hi han fet inversions.
 
== Districtes de la ciutat ==
[[Fitxer:Plane of Pamir Airways at Herat Airport in 2010.jpg|thumb|200px|Aeroport de d'Herat en lael districte de Guzara]]
[[Fitxer:Area of Herat in 2009.jpg|thumb|200px|Vista general]]
* Shahr-e New (Downtown)
* Welayat (Oficinaoficina del governador)
* Qol-ordue (Quareterquarter militar)
* Farqa (quarter militar)
* Darwaze Khosh
* Tomba de Jami
* Tomba de Khaje Qaltan
* Masjid-e Jame (Mesquitamesquita del Divendres)
* Gazargah Sharif
* Khalghe Sharif
 
== Bibliografia ==
* V. i T. [[Minorski]], ''Four studies on the history of Central Asia'', Leyden, 1962.
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://www.heratonline.com/ Herāt].
* [http://www.herat.co.uk/ Herat].
* [http://www.aims.org.af/maps/urban/hirat.pdf Planol detallat de la ciutat].
* [http://www.lib.utexas.edu/maps/historical/herat_afghanistan1942.jpg Mapa d'Herāt el 1942], Perry-Castañeda Library Map Collection, University of Texas, Austin.
* [http://hereticdhammasangha.wordpress.com/2009/02/15/herat-city-map/ Mapa satelsatèl·lit d'Herāt.]
* [http://web.archive.org/20080620195301/the-rumi.blogspot.com/2007/10/herat-became-top-city-in-afghanistam.html Herat].
* [http://flickr.com/photos/herat/ Fotos d'Herat].
* [http://www.poyaa.com/local/Herat/ Notícies d'Herāt].
* [http://www.todayszaman.com/tz-web/detaylar.do?load=detay&link=144856&bolum=110 Three Women of Herat: A Memoir of life, Love and Friendship in Afghanistan" per Veronica Doubleday].
* [http://www.iias.nl/nl/27/IIAS_NL27_11.pdfheratonline.com/ Ethnomusicological Research in Afghanistan].
{{coord|34|21|0|N|62|11|0|E|display=title}}