Postmodernitat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 2:
{{expert|data = juny de 2016}}
[[Fitxer:Philosophie Radical Faeries.JPG|thumb|Pancarta reivindicativa de les "Fades Radicals", d'influència postmoderna]]
La '''postmodernitat''' és un conjunt de moviments [[art]]ístics, [[cultural]]s i [[filosòfic]]s apareguts a partir del [[segle XX]] com a resposta als paradigmes de la [[modernitat]], la ideologia heretada des de l'[[edat moderna]] i que inclou el [[Racionalisme (filosofia)|racionalisme]], l'existència d'una [[veritat]] única, [[absolut (filosofia)|absolut]]a i universal, el [[cientifisme]], el [[patriarcalisme]], l'[[androcentrisme]] i en general el punt de vista centrat en l'[[home]] blanc ric del [[món occidental]] actual, a més del [[capitalisme]] i la ideologia social conseqüent afegida a partir de la industrialització.
La postmodernitat va néixer com a resposta als cànons estètics de la modernitat i per a posar en dubte l'existència de cànons "únics" i "universals" als quals tothom s'havia de formar i pertànyer. Una de les aportacions més conegudes a aquest debat va ser el text de ''[[La condició postmoderna]]'' ([[1974]]) de [[Jean-François Lyotard]], que posava en dubte el que al [[món occidental]] actual es considerava [[coneixement]], als cànons i les metanarratives en general.<ref>Neus Carbonell i Camós, ''Cultura i subjectivitat'', Editorial UOC, [[2014]]. ISBN 9788490643327 {{ca}}</ref>
Línia 8:
La ideologia postmoderna defensa la [[subjectivitat]] [[individu]]al, la [[llibertat]] [[persona]]l, l'analogisme enfront del dualisme, el relativisme, l'acceptació de l'existència d'emocions, del [[cos humà|cos]] [[físic]] no separat de la [[ment]], de relacions personals i d'espiritualitat a més de la raó pura, la hibridació, la [[cultura popular]], la creació i modificació o adaptació continuada de noves lleis i polítiques per part de l'acció ciutadana, i en general la [[descentralització]] de l'[[autoritat]] política, intel·lectual i científica. D'altra banda, desconfia de les metanarratives i del que defineix com a ''grans relats'', els grans sistemes de coneixement teòric estructurats i presentats com a inqüestinables i inamovibles.{{CC|data=juny de 2016}}
==
{{AP|Edat moderna|Modernisme}}
A voltes la postmodernitat es designa també com a ''postmodernisme'', però aquest terme, com a designació d'aquest concepte, està mal format i és confusionari.<ref>{{ref-publicació|publicació = l Talp| nom = Fredric|cognom = Jameson|nom2 = Pol (traductor)| cognom2 = Sureda|article = La postmodernitat, o la lògica cultural del tardocapitalisme |url = http://webs.racocatala.cat/eltalp/jameson1.htm|data = febrer del 2008}}</ref><ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.182|llengua=castellà|consulta=6 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref>
| |||