Diferència entre revisions de la pàgina «Korone»

399 bytes afegits ,  fa 4 anys
+ referències
m (En aquest cas, 'però' porta una coma al davant)
(+ referències)
Els venecians, als que interessava una bona base naval, van reforçar les fortificacions i van reorganitzar l'administració. Va ser atacada pels otomans el [[1428]] sense èxit. Va romandre en poder de Venècia fins al [[15 d'agost]] del [[1500]] en què es va rendir i [[Batalla de Lepant (1500)|fou ocupada]] pels otomans ([[17 d'agost]] de [[1500]]) junt amb [[Pilos d'Èlide|Navarino]], durant la [[Guerra Turcoveneciana (1499-1503)|guerra Otomano-veneciana]]. Molts habitants van fugir a les [[illes Jòniques]] (sobretot a [[Zante]] i [[Cefalònia]]) i al sud d'Itàlia, durant l'ocupació otomana. Una guarnició de 500 [[geníssers]] i 1.000 ''azabs''.
 
El [[1532]] la flota cristiana del Papa, [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]], i els [[orde de Malta|cavallers de Malta]] dirigits per l'almirall genovès [[Andrea Dòria]] van ocupar Korone;<ref>{{Ref-llibre |cognom=Trascasas Casares |nom=Mercedes |títol=Genesii Sepvlvedae de Bello Africo |url=https://books.google.es/books?id=ECBH1r2_wbAC&pg=PR64&dq=cor%C3%B3+doria+1532&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwj5kuaP96LNAhWDfRoKHT0-AH8Q6AEIJDAB#v=onepage&q=cor%C3%B3%20doria%201532&f=false |llengua= |editorial=UNED |data=2013 |pàgines=lxiv |isbn=8436266455}}</ref> els otomans van intentar recuperar-la la primavera del 1533, però foren rebutjats; llavors van enviar contra la fortalesa al pirata [[Khair ed-Din Barba-rossa|Barba-roja]] (hivern del 1533 al 1534) i com que els defensors patien una epidèmia de [[pesta]], i l'hivern era rigorós, la van abandonar vers Nàpols, sense lluita, per ordre del seu comandant [[Mendoza]] ([[1534]]) i es van emportar a dos mil habitants que es van establir al sud d'Itàlia. Els otomans la van recuperar immediatament.
 
Fou seu d'un Kada dependent del sandjak de [[Modon]] (i des del [[1582]] al sandjak de [[Mistra]]) dins la ''[[liwa]]'' de [[Morea]]. La fortalesa i el seu territori eren feu imperial (''khass-i-humayyun'').
=== Ciutat Moderna ===
Els otomans van sortir de la ciutat amb el reconeixement de la independència grega i Korone va romandre des de llavors dins l'estat grec. El castell, avui en ruïnes, té unes 40 hectàrees. L'antic monestir d'Hàgios Ioannis és la principal edificació religiosa i motiu d'un incipient [[turisme]]. La ciutat no arriba als tres mil habitants.
 
== Referències ==
{{referències}}
 
{{coord|36.7961|21.9581|source:elwiki_type:city(5067)|format=dms|display=title}}
104.889

modificacions