Diferència entre revisions de la pàgina «Jocs Olímpics d'estiu de 1908»

(→‎Fets destacats: John Taylor (atleta))
* La bandera sueca no havia estat col·locada sobre l'estadi, de manera que els membres de la delegació sueca decidiren no prendre part en la cerimònia.
 
Els Jocs de 1908 foren els primers que intentaren l'establiment d'unes regles estàndards per als esports i la selecció de jutges internacionals, en lloc de jutges només de la seu. Les decisions dels jutges eren molt subjectives en aquells anys. Un exemple fou la [[Atletisme als Jocs Olímpics d'estiu de 1908 - 400 metres masculins|final de 400 metres]]. El vencedor americà fou acusat d'interferir en la cursa del corredor britànic. Part del problema radicava en la diferent forma d'interpretar la interferència segons les normes americanes i britàniques. Finalment s'ordenà repetir la cursa però els 3 americans refusaren prendre-hi part. El britànic [[Wyndham Halswelle]] guanyà la cursa corrent tot sol. Amb l'objectiu d'evitar fets semblants en el futur, els organitzadors decidiren delimitar la pista per colors i separar-la per cordes en el futur.<ref name="a">Henri Charpentier - Euloge Boissonnade : 100 ans de Jeux Olympiques : Athènes 1896-Atlanta 1996, Éditions France Empire, 1996, ISBN 2-7048-0792-2</ref>
 
[[Fitxer:Dorando Pietri 1908.jpg|thumb|250px|Dorando Pietri finalitza la marató.]]
[[Fitxer:1908 Olympic medal.jpg|thumb|right|175px|Medalla del Consell Olímpic Britànic del 1908.]]
L'incident més famós, però, succeí al final de la prova de [[Atletisme als Jocs Olímpics d'estiu de 1908 - marató masculina|marató]]. L'italià [[Dorando Pietri]] fou el primer en quèque entrà a l'estadi, però el seu estat físic era molt dolent i poc abans d'arribar a la meta dos oficials l'agafaren pels braços i l'ajudaren a creuar. Com a conseqüència fou desqualificat. La medalla d'or fou per l'americà [[Johnny Hayes]] que havia arribat segon, però la glòria fou per a Pietri. Com a reconeixement al mèrit de l'italià, la reina [[Alexandra de Dinamarca]] li va atorgar l'endemà una copa d'or.<ref>[http://www.olympic.org/fr/athletes/profiles/bio_fr.asp?PAR_I_ID=56207 Dorando Pietri l'homme qu'une défaite rendit célèbre, site du CIO]</ref>
 
L'actual distància de la cursa de [[Marató]] fou establerta en aquests Jocs. La distància original de 25 milles fou augmentada a 26 per tal de fer coincidir la sortida de la prova en el [[Castell de Windsor]] i l'arribada a l'estadi.<ref name="The modern Olympics: an overview">{{ref-web|url = http://www.cbc.ca/olympics/history/story/2008/04/29/f-olympics-1908.html |títol = CBC Olympics | First appearance for flags at Olympic opening ceremony |consulta = 2008-06-30 |autor = CBC Sports|arxiuurl=http://web.archive.org/web/20080603133905/http://www.cbc.ca/olympics/history/story/2008/04/29/f-olympics-1908.html|arxiudata=2008-06-03}}</ref> Per assegurar que la prova finalitzés davant del rei, la línia d'arribada també es va moure, quedant establerta la distància oficial de la marató en els actuals 42,195 km (26 milles i 385 iardes).<ref>{{format ref}} http://www.aph.gov.au/library/pubs/RP/2007-08/08rp32.pdf page 9 </ref>
El suec [[Oscar Swahn]], que participà en la modalitat de tir, fou l'esportista de més edat que guanyà una medalla d'or. Swahn també competí i assolí medalles en 1912 a Estocolm i el 1920 a Anvers. En totes aquestes edicions competí amb ell el seu fill Alfred.<ref name="a">Henri Charpentier - Euloge Boissonnade : 100 ans de Jeux Olympiques : Athènes 1896-Atlanta 1996, Éditions France Empire, 1996, ISBN 2-7048-0792-2</ref>
 
[[John Taylor (atleta)|John Taylor]], un dels membres del relleu atlètic campió olímpic, fou el primer [[afroamericà]] que guanyà una medalla d'or.<ref>[http://www.archives.upenn.edu/histy/people/1800s/taylorjb.html John Baxter Taylor (1882-1908), University of Pennsylvania Archives]</ref> A la prova els EUAEstats Units van guanyar la final amb un temps de 3:' 29.4", amb els següents parcials: [[William Hamilton]]-200 metres (22.0), [[Nathaniel Cartmell]]-200 metres (22.2), John Taylor-400 metres (49.8), i [[Melvin Sheppard]]-800 metres (1:55.4)<ref name="autogenerated1">[http://www.la84foundation.org/5va/reports_frmst.htm LA84 Foundation - official olympic reports<!-- Bot generated title -->]</ref>
 
Els esportistes més destacats dels Jocs foren l'americà [[Melvin Sheppard]], guanyador de tres medalles d'or: 800m, 1500m i el relleu olímpic (200m + 200m + 400m + 800m). A la final de 800m, Sheppard va batre el rècord del món de la distància amb un temps d'1’521'52"8. El seu compatriota llançador de martell [[John Flanagan]] s'emportà la prova per tercer cop consecutiu. [[Ray Ewry]]<ref>[http://www.olympic.org/fr/athletes/profiles/bio_fr.asp?PAR_I_ID=58689 Biografia de Ray Ewry, al CIO]</ref> guanyà les seves setena i vuitena medalles individuals d'or.
 
== Medaller ==
118.764

modificacions