Merv: diferència entre les revisions

'''Merv''' o '''Merw''' (en [[persa]]: مرو transliterat '''''Marw''''' o '''''Mary'''''; en [[xinès]]: 木鹿, '''''Mulu''''', per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, [[Marw al-Rudh]], els àrabs la van anomenar '''''Marw al-Shahidjan''''' o ''Marw al-Shāhidjān''), antigament centre de la [[satrapia]] de [[Margiana]], i posteriorment '''Alexandria''' i [[Antioquia Margiana]]), fou una antiga ciutat situada a l'actual [[Turkmenistan]], situada en un important [[oasis|oasi]] a l'[[Àsia Central|Àsia central]], a la històrica [[ruta de la seda|ruta de la Seda]], prop de l'actual [[Mary (Turkmenistan)|Mary]]. Forma part del [[patrimoniPatrimoni de la Humanitat]] aen la llista de la [[UNESCO]].

De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els [[mongols]] van deixar dempeus. De totestota maneresmanera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades.

Unes quantes ciutats han existit en aquest lloc pel seu valor estratègic en l'intercanvi de cultures. Durant cinc segles, va ser la segona capital de l'[[Islam]], només superada per [[Bagdad]].

AEn la geografia del Zend-Avesta és esmentada com a ''Mouru'' i també s'esmenta sota els [[aquemènides]] ,on seria la que consta amb el nom de ''Margu'' a la [[inscripció de Behistun]] datada vers 515 aC del rei [[Darios I]] i hauria estat fundada per [[Cir el Gran]] abans del 530 aC. La comunitat que l'habitada tenia tècniques agrícoles capdavanteres.

[[Plini el Vell]] diu que els presoners romans de [[Marc Licini Cras Dives I|Crassus]] capturats pel rei part Orodes van ser establerts aquí. La visita d'[[Alexandre el Gran]] i la refundació de la ciutat que esmenta [[Plini el Vell]] és incerta; es diu que la ciutat va portar el nom d{{'}}'''''Alexandria Margiana''''' per un temps; els clàssics anomenen a la ciutat com a ''Margiana'' i al riu com a ''Margus'' ([[Murghab]]). Les excavacions arqueològiques de l'era soviètica revelen que la ciutat podria haver estat fundada o refundada- i ampliada pel rei [[selèucida]] [[Antíoc I Sòter|Antíoc]], entre els anys [[280 aC|280]] i [[261 aC]], amb el nom de '''''Margiana''''' o '''''Antioquia Margiana''''' (Ἀντιόχεια Μαργιάνη), al lloc on avui hi ha la fortalesa de Gavur Gala (turc Gayur Kala). Però a un centenar de quilòmetres s'han trobartrobat restes molt anteriors, del [[segle XV aC]]. A la mateix època, vers la meitat del segle III aC, es va construir un mur per defensar la zona cultivada de les incursions dels nòmades de l'estepa.

Després deldels [[selèucides]] van venir els [[Imperi Part|parts]]. En aquest temps, la ruta de caravanes entre Orient mitjàMitjà i [[Xina]], sortintsortia de Merv, passant per [[Balkh]], [[Darwaz]] i el nord del [[Badakhxan]], seguinti seguia cap a l'[[Alay]], [[Kashghar]] i l'imperiImperi xinès. Als parts els van seguir els [[sassànides]], amb els quals es va donar un regne tolerant que va permetre la convivència entre [[budisme|budistes]], [[zoroastrians]], [[maniqueus]] i [[cristians nestorians]]. Ja el primer sassànida [[Ardashir I]] va dominar Merv. Les monedes sassànides trobades i encunyades a la ciutat proven que va estar sota aquest domini per quatre segles. Al segle V ihi havia un bisbe [[nestorià]] i el [[553]] va esdevenir la seu de la província metropolitana de l'esglésiaEsglésia siríaca oriental<ref>Marquart, ''Eranshahr''</ref> (fins al segle XI). La ruitaruta comercial es va desplaçar al seu temps al nord, sortint de Merv cap a [[Shardjui]], [[Samarcanda]] i [[Semireche]] (el País dels Set Rius) i era un centre comercial d'artesania i empori aen la ruta caravanera. El sistema agrícola de la regió de Merv continuava sent capdavanter i extraordinari; els geògrafs del segle X el descriuen i en donen detalls: els canals eren mantinguts i vigilats amb cura sota la direcció d'un ''mulawalli'' o ''mukassim al-ma'' (equivalent del persa ''mi-rab'', un funcionari d'irrigació) que disposava d'un equip de cabussadors (''ghawwasun''); hi havia un embassament més amunt de la ciutat, al riu, i l'abastiment d'aigua estava mesurat per un dispositiu especial de mesura anomenat ''mikyas'' (per analogia al Nilometrenilòmetre), que era una planxa de fusta amb un senyal aen cada ''shaira'' o interval mesurat; el servei del ''diwan al-kastabzud'' (persa: ''kast u afzud'') tenia en compte a tots els que tenien dret a beneficiar-se de l'aigua.

Sota els sassànides fou seu d'un [[marzpan]] que governava les "Marques''marques del Nord"'' i erera el punt més avançat de l'imperi després del qual ja venien les ciutats- estat de [[Sogdiana]], el [[Khwarazm]] i la gran estepa dominada pels [[Turcs Occidentals|turcs occidentals]]. Podria ser la ''Ho-Mo'' (en realitat, Mo-ho) del viatger budista xinès [[Hueng-tsang]].<ref>

a una carta xinesa del segle XIV hi figura amb el nom Ma-li-wu</ref> El darrer rei sassànida [[Yazdegerd III]] (632-651) fou assassinat no lluny de la ciutat<ref> fou enterrat pel metropolità cristià de Merv Iliyya a Pa-yi Baban</ref> pel [[marzuban]] persa Mahui Suri,<ref>

Per aquest acte el perses van anomenar a la ciutat com ''Khudah-dushman'' "Desfavorable als Reis" </ref> que es va rendir en acostar-se els àrabs manats per [[Abd-Al·lah ibn Àmir]], governador del [[Khorasan (província del Califat)|Khorasan]], signant un pacte amb Mahui pel quequal aquest pagaria un fort tribut de tres milions de dirhams i 200.000 ''djaribs'' de blat i ordi; els ''dekhans'' (àrab: ''dikhans'') de l'oasi s'encarregarien de recaptar els impostos i les tropes de guarnició àrab serien allotjades pels habitants.<ref> la guarnició fou de quatre mil homes </ref> Va esdevenir la capital de la província del Khorasan. El [[671]] [[Ziyad ibn Abih]] Sufyan va enviar 50.000 homespersones de [[Bàssora]] i [[Kufa]] a colonitzar la regió, que foren instal·latslades pel següent governador Rabi ibn Ziyad al-Harithi (671-673); els colons àrabs es van barrejar amb la població iraniana local, sobretot quan van adquirir terres i van esdevenir subjectes al tribut per part dels ''dikhans''. Els colons que venien de Kufa van retenir les seves simpaties alides. Merv fou la base des de la qual [[Kutayba ibn Muslim]] va sotmetre part de l'Àsia Centralcentral, incloent [[Balkh]], [[Bukharà]], [[Regne de Fergana|Fergana]] i [[Kashghària]], i es va acostar a Xina.

Al [[segle VII]], l'emigració àrab a la zona fou considerable i els colons la van portar a un nivell de prosperitat que mai havia conegut. Les tècniques agrícoles es van expandir, però mancava blat, que era importat de les valls de [[Kashka Darya]] i [[Zarafshan]]; probablement al segle VIII o IX es va introduir la sericultura. L'arqueologia moderna mostra que la ciutat de Merv no era continuada, sinó que tenia tres principals nuclis: Gavurkala, que corresponia a la Merv sassànida;<ref> la ciutadella era anterior i havia sorgit a l'entorn del castell d'un ''dekhan'' o noble, però no era la Merv [[aquemènida]] ja que no podia ser tant anterior</ref> Sultankala, a l'oest de l'anterior, sorgida a partir del segle VIII; i Abd Allah Khankala, al sud de l'anterior. A la part occidental de Gavurkala es va formar un barri, que ja existia quan van arribar els àrabs, i fou anomenada ''Rabad'' per aquestos i encara que la gran mesquita es va construir a Gavurkala, el centre de gravetat es va desplaçar cap al Rabad i s'hi van traslladar l'administració i els edificis religiosos; al final del [[segle VII]] es va construir la segona Gran Mesquitamesquita a la vora del canal Razik, que marcava el límit del Rabad. En temps d'[[Abu Muslim]] a la meitat del segle VIII, el nucli principal de la ciutat es va desplaçar encara més a l'oest fins al canal Madjan, en el que fou Sultankala, que va tenir una muralla de rajola amb diverses torres.<ref> aquesta muralla fou restaurada per [[Malik Shah I]] vers 1070-1080 </ref> Un monestir cristià de nom ''Masardjasan'' és esmentat al nord de Sultankala.

La ''dawa'' ('missió') [[hashimiyya]] va aprofitar els vells sentiments alides dels colons descendents de Kufa; el [[736]] els agents hashimiyya foren descoberts i executats, però poc després es va formar un comitè de 12 ''nukaba'' presidit per Sulayman ibn Kathir al-Khuzai,; després, el cap fou [[Abu Salama al-Khallal]] ([[746]]) i després [[Abu Muslim]] el [[748]], que, afavorit per les lluites entre [[Qays Aylan|qaisites]] i [[Iemenites (Líban)|iemenites]]<ref> va donar suport als iemenites contra els kaysites que donaven suport al governador de Khorasan </ref> i que els errors en el tractament fiscal de la població àrab no havien estat prou reparats pels intents de reforma del governador [[Nasr ibn Sayyar]] al-Kinani (738-748), va assolir el govern de Khorasan el febrer en nom de l'imam Ibrahim ibn Muhammad ibn Ali ibn Abd Allah ibn Abbas (que seria la dinastia [[abbàssida]]).

Després d'establir la nova dinastia a [[Bagdad]], Khorasan va gaudir d'una certa autonomia. La ciutat, afavorida, es va expandir. Abu Muslim fou executat el [[755]], però el Khorasan va continuar sent el suport de la dinastia i el governador del Khorasan a Merv era una de les figures principals del règim. La influent família dels [[barmàquides]] tenia base a Merv (i no fou l'única). [[Al-Mukaddasi]] descriu la ciutat i l'esmenta com la més deliciosa, bonica, elegant, brillant, extensa i satisfactòria. Els habitants eren emigrants àrabs i sogdians (Herrmann, 1999). La importància de Merv va augmentar quan del [[813]] al [[818]] fou la residència del califa al-Mamun. Merv fou el centre de la revolta més important del segle VIII, dirigida per [[al-Mukanna]], el Velat, que es proclamava profeta i encarnació de Déu, i hereu d'[[Alí ibn Abi-Tàlib]] i Abu Muslim; la [[khurramiyya]], que en certa forma en derivava, va persistir a Merv fins al segle XII.

Al segle IX, Merv fou una ciutat centre del coneixement i la cultura musulmana. Van sorgir a la ciutat diversos erudits de les més variades branques com llei islàmica, tradició religiosa, història i literatura i generalment porten la ''nisba'' al-Marwazí ( المروزي ), entre ells Ahmad Ibn Hanbal. A Merv, va subsistir una comunitat cristiana important amb un arquebisbe nestorià.

Van governar la província primer els [[tahídides]] (el general [[Tahir ibn al-Husayn]] des de [[821]]) i temporalment els [[saffàrides]], que van preferir establir la capital a [[Nishapur]], encara que Merv va restar com a centre comercial principal; després, al segle X, els samànides que tenien capital a [[Bukhara]] i sota els quals el Khorasan fou teatre de conflictes quan generals i governadors turcs volien dominar el país, que només nominalment restava subjecte a l'emir samànida de Bukhara. Tot això va afectar a la prosperitat de Merv i al-Mukaddasi diu que el [[980]] la meitat del Rabad estava en ruïnes i la ciutadella estava destruïda. A més, la ciutat era afectada per lluites sectàries entre [[hanafites]] i [[xafiïtes]].

A l'inici del segle XI foren els [[gaznàvides]], sense vinculació amb el califat, els que la van governar; el seu domini fou breu i el [[1037]] el seljúcida [[Čaghri Beg Dawud]]) es va apoderar de Merv, i els turcmans van dominar el Khorasan. Malik Shah I va construir una gran muralla a l'entorn de Merv. El [[1100]] va pujar al tron [[Sandjar]], que va governar la meitat oriental de l'imperi. Sota els seljúcides, Merv es va recuperar i aen aquesta ciutat foren enterrats els sultans seljúcides [[Alp Arslan]] i Sandjar.<ref> el mausoleu de Sandjar a Merv de 27 x 27 metres és conegut com ''Dar al-Akira'', Casa de l'Endemà </ref>

Durant tot aquest període, Merv va continuar sent una gran ciutat i encara va arribar al seu zenit. La ciutat ocupava una superfície de 130 km², un 30% més que l'actual Barcelona, i la seva població va arribar a superar el milió d'habitants,<ref> a http://geography.about.com/library/weekly/aa011201a.htm s'assenyala 200.000, xifra més probable referida estrictament a la ciutat</ref> moment en què Barcelona en tenia 30.000. Hauria estat la ciutat més gran del món entre [[1145]] i [[1153]]. Se l'anomenava la "mare del món", "la trobada del gran i el petit", la "capital del Khorasan" i era considerada la capital del món islàmic oriental. Es parla de la gran biblioteca i la madrassa fundada per Nizam al-Mulk, i altres institucions culturals. El seu mercat és esmentat com "el millor de les grans ciutats de l'Iran i Khorasan" (Herrmann, 1999). alAl segle XII, existia al sud-oest de Merv la casa anomenada ''al-Diwakush'' on es desenvolupava l'estudi de la sericultura. [[Al-Istakhri]] explica que la ciutat exportava seda en brut i els seus tallers eren cèlebres, com també ho era el cotó exportat a diversos països, en brut o manufacturat. La regió tenia grans propietats latifundistes que donaven grans beneficis als seus propietaris; fins i tot, diversos pobles pertanyien a una sola persona; els camperols estaven lligats feudalment als ''dikhans'' o ''dekhans'' dels quequals rebien el pagament en natura o en espècies.

El govern de Sandjar va estar marcat pels conflictes amb els [[kara-khitai]]s i els [[khwarizmshahs]],<ref> aquestos sota [[Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin]] van arribar a les muralles de Merv el [[1141]]/[[1142]], van entrar a la ciutat i es van emportar el tresor</ref> i va acabar el [[1153]]; els nòmades [[oghuz]] de l'altre costat de l'[[Amudarià|l'Amudarià]] que havien estat subjectes a Sandjar sota un oficial de policia anomenat ''shina'', es van revoltar, van derrotar a Sandjar i van saquejar i ocupar la ciutat. S'hi van mantenir fins que [[Khwarizm]] va imposar el seu domini al Khorasan septentrional, que van conservar fins a laala invasió dels mongols. Amb tot això, va començar a perdre importància mentre altres ciutats com Nishapur la guanyaven.

Però la decadència total es va produir al [[segle XIII]] amb l'arribada deldels [[mongols]], a cavall i ben armats. El gener de [[1221]], el fill de [[Genguis Khan]], [[Tului]], va ordenar arrasar Merv. Durant una setmana va preparar les seves tropes i el setè dia, quan va tenir les [[catpulta|catapultes]] a punt, va entrar dins del recinte emmurallat. Centenars de milers de persones van morir i la majoria d'edificis foren derruïts. A la ciutadella que domina les runesruïnes del jaciment encara es poden veure els impactes dels projectils de les catapultes mongoles. [[Alà-ad-Din Juwayní]] diu que els artesans foren separats i la resta de la població, incloent dones i nens, foren assassinats; cada mongol havia de matar 300 o 400 persones i van estar matant fins a la nit. [[Ibn al-Athir]] xifra els morts en 700.000 i alguns historiadors eleven la xifra de morts a l'entorn del milió, incloent milers de refugiats de fora de Merv que s'havien acollit a les muralles de la ciutat,<ref> Djuwayni parla de 1.300.000 morts</ref> i encara que segurament no foren tants, fou una de les matances més grans de la història. Al segle XIV, [[Mustawfi]] va trobar la ciutat quasi totalment en ruïnes.

L'arqueologia revela que les fortificacions de la ciutat foren reconstruïdes, però la prosperitat de la ciutat s'havia acabat. La invasió mongola va desestructurar la societat i va mantenir les ciutats buides o migs buides durant un segle. A l'inici del segle XIV, la ciutat va esdevenir la seu de l'arquebisbe de l'Església oriental. El [[1380]] Merv va passar a [[Tamerlà]]. La ciutat fou reconstruïda pel [[Shah Rukh (timúrida)]] el [[1409]], però mai més recuperaria la glòria perduda. En aquest període, el gran embassament (el Sultan Band o Soltan Bend) al riu Murghab, fou restaurat pels nobles perses i l'aigua va tornar a fluir pel canal, però només per una part de l'antic oasi; l'establiment que va sorgir a l'àrea irrigada, proper a la ciutat de Merv perquè aen aquesta l'aigua no podia arribar en prou quantitat, fou anomenat ''Baýramaly'', nom que encara apareix al segle XIX i la seva situació equival a grans trets a l'antic Abd Allah Khankala,<ref> la tradició popular atribueix erròniament la seva construcció als Shibànida [[Abd Allah ibn Iskandar]] (1583-1598) </ref> amb una superfície sensiblement reduïda en relació aamb la ciutat destruïda pels mongols.

El [[1505]] va passar als uzbeks, que foren expulsats al cap de cinc anys perlpel safàvida [[Ismail I]]. Durant dos segles i mig va restar en mans de Pèrsia, senti fou objecte de repetits atacs uzbeks i sense parar de decaure; el domini persa va durar fins al [[1785]], quan fou conquerida per Amir-i Masum (el futur [[Shah Murad]] 1785-1799), fill de l'atalik [[Daniyal Biy|Daniyal Beg]] de la dinastia [[Mangit]] de [[Khanat de Bukharà|Bukharà]]. Estava llavors en mans d'un cap turcman [[Qajar (tribu)|qajar]] de nom Bayram Ali Khan, que va morir en la lluita. Uns anys després l'emir de Bukharà va retornar ([[1789]]/[[1790]]) i va fer arrasar la ciutat fins als fonaments, van destruir l'embassament de ''Sultan Bad'' (48 km més amunt al Murghab) i van deixar buit el districte; tota la població de la ciutat i de l'àrea a l'entorn, unes cent mil persones, foren deportatsdeportades per fases a oasis i pobles de Bukharà; la majoria eren perses xiïtes i van resistir l'assimilació pels sunnites bukharians, amb els quequals compartien llengua. Els seus descendents encara existeixen i són coneguts com a ''marvis'' i foren llistats com a iranians al cens soviètic dels anys vuitanta, vivint principalment a Bukharà i [[Samarcanda]] i a la zona fins al riu Zarafshan. El [[1823]] Merv va passar a [[Khanat de Khivà|Khivà]].

El [[1832]], Merv estava en ruïnes i en mans del khan de Khivà quan hi va passar Sir''sir'' Alexander Burnes. En aquest temps els turcmans [[Tekeoğulları]], que vivien al riu [[Tejen]], foren foçatsforçats pels perses a emigrar al nord. Khivà es va oposar al seu avanç, però finalment, vers [[1856]], els turcmans van esdevenir el poder sobirà a Merv i el seu territori i ho van restar fins a l'ocupació russa de l'oasisoasi. La bandera d'aquest khanat de Merw era vermella fosca, sensiblement quadrada, però dentada al vol.<ref> Lux Wurm, Drapeaux de l'Islam </ref> El [[1884]] l'exèrcit rus ocupava l'oasi. L'amaneçaamenaça afganesa fou eliminada l'any següent per la victòria del general Komarov. Des de [[1887]] es van fer esforços (amb un cert èxit) per restablir la prosperitat agrícola i es van construir dos embassaments al Murghab (Hindu Kush i Sultan Band). Hi va passar la via fèrria Transcàspia de [[Krasnovodsk]] a Bukharà, Samarcanda i [[Taixkent]] viaper [[Askhabad]] i Merv, i des d'aquesta ciutat una branca anava cap a [[Kugha]] al sud, a la frontera afganesa. Durant l'imperiImperi rus formà part de la província de [[Transcàspia]].

Des de [[1924]], formà part de la [[República Socialista Soviètica del Turkmenistan]] independent el [[1991]]. El [[1935]] es va refundar [[Bayram Ali]], que fou declarada capital del districte (''rayon'') del mateix nom i que el 1969 tenia 31.000 habitants.

* [[Enciclopèdia de l'Islam]], VI, 603 a 606.

* [http://intarch.ac.uk/journal/issue25/merv_index.html The landscapes of Islamic Merv, Turkmenistan: Where to draw the line? Internet Archaeology 25].

* [http://www.britishmuseum.org/research/research_projects/merv,_turkmenistan.aspx British Museum Research Project].

* [http://www.ancientlibrary.com/gazetteer/0028.html Hazlitt's Classical Gazetteer].

* [http://www.ucl.ac.uk/merv/ Ancient Merv Project UCL].