Guàrdia Reial: diferència entre les revisions

Un cop mort [[Ferran VII]], durant la minoria d'edat d'Isabel II i sota la regència del general Espartero, té lloc un fet que marcarà el futur de la Guàrdia Reial: el 7 d'octubre de 1841 els generals Concha i Diego de León assalten el Palau Reial amb intenció d'enderrocar al Regent. La guàrdia exterior de Palau Reial permet el pas dels revoltats sense oposar-se, encara que finalment la revolta fracassa per l'heroica resistència oferta pels Alabardeos a l'escala d'ambaixadors del Palau Reial. Com a conseqüència el general Espartero dissol la Guàrdia Reial d'Infanteria i Cavalleria i a partir d'aquest moment la guàrdia exterior pansapassa a prestar-se per unitats de la guarnició de Madrid, els Alabarders segueixen proporcionant la guàrdia interior i l'Esquadró d'Escorta Reial, creat al principi com a Esquadró de Guàrdies de la Reina, realitza les seves missions en les sortides de la Família Reial.