Arc diafragma: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: revertint edició pròpia sobre l'ordenament alfabètic de categories, projecte erroni. De revisió 15670869 a 15569576 de JoRobot. [s] |
m Canvis menors, neteja, replaced: de i → d'i, l’ → l' AWB |
||
Línia 1:
[[Fitxer:SantesCreusDormitorio.jpg|320px|thumb|Coberta amb arcs diafragma del dormitori de [[Monestir de Santes Creus|Santes Creus]]]]
L{{'}}'''arc diafragma''' o '''diafragmàtic''' és aquell [[arc (arquitectura)|arc]] sobre el qual recolzen directament i de manera transversal, les [[Biga (construcció)|bigues]] que suporten longitudinalment una [[coberta]] de fusta i, normalment de dos [[aiguavés|aiguavessos]].
És una solució molt comuna i ben original de l'art [[Gòtic català]] poc present en altres indrets durant aquest mateix període [[art gòtic|gòtic]] i des del [[segle XII]]. Amb múltiples avantatges, com la facilitat de la construcció, la reducció de les complicacions tècniques o l'abaratiment dels costos i la senzillesa, era una tècnica emprada ja de forma tradicional, com per exemple als molins, que va ser revalorada i gairebé monumentalitzada per ordes religiosos com el [[Orde del Cister|Cister]] o els [[Ordes mendicants|mendicants]] ([[Franciscà|franciscans]] i [[
Per aquest motiu, tant es va emprar en arquitectura religiosa com civil i els millors exemples d'espais amb aquesta solució es troben en els monestirs cistercencs, als dormitoris de [[Monestir de Poblet|Poblet]] i [[Monestir de Santes Creus|Santes Creus]] i als nombrosos convents mendicants de la [[Corona d'Aragó]] (entre els quals els desapareguts de Sant Francesc i Santa Caterina de [[Barcelona]]). De la mateixa forma es troben en múltiples esglésies construïdes de bell nou a la [[Catalunya Nova]], per exemple a Sant Miquel de [[Montblanc]], i als palaus reials, com al de [[Lleida]]. Un bonic, malgrat que potser massa restaurat, exemple és el de la [[capella de Santa Àgata]] del [[Palau Reial Major]] de [[Barcelona]], amb la coberta de fusta tota decorada amb pintures i daurats.
[[
Pel que fa a l'arquitectura civil, els exemples més representatius es troben en les [[drassanes]], tant a les [[Drassanes Reials de Barcelona]], com a les [[Drassanes del Grau]] de la ciutat de [[València]]. En ambdós casos, es tracta d'estructures formades per diverses [[nau (arquitectura)|naus]] paral·leles amb els respectius arcs diafragmàtics de [[arc de mig punt|mig punt]] separades per [[pilar (arquitectura)|pilars]] quadrats.
A efectes de comptabilització, es considera l'espai entre arc i arc com a [[tram]] de la [[nau (arquitectura)|nau]]. Els arcs diafragma poden ésser suportats de diverses maneres: directament sobre els [[contrafort]]s incorporats a l'interior de l'edifici (com a Sant Miquel de [[Montblanc]]), recolzant-se sobre [[pilastra|pilastres]] adossades al mur ([[capella de Santa Àgata]] del [[Palau Reial Major]] de [[Barcelona]]), o bé sobre [[modilló|modillons]] o [[mènsula|mènsules]] (dormitori de [[Monestir de Poblet|Poblet]]).
== Bibliografia ==
* DALMASES, Núria de i JOSÉ I PITARCH, Antoni (1985). ''Història de l'art català'', vol. II (''L'època del Cister, s.XIII''), Barcelona: Edicions 62. ISBN 84-297-2358-7
* FUGUET SANS, Joan (1986). "Apreciacions sobre l'ús de les cobertes amb arcs diafragma a l'arquitectura medieval catalana”, a ''Acta Medievalia'', 7-8, U. B., Barcelona, 1986-87, p.
* - (1998-1993). "Contribució a l’estudi dels orígens del gòtic meridional: influència de l’arquitectura popular en les construccions templeres i cistercenques catalanes”, Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, vol. 1, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Institut d’Estudis Catalans, Publicacions de
* ESPAÑOL BERTRAN, Francesca (2002). ''El gòtic català'', Barcelona: Angle Editorial. ISBN 84-96103-00-5.
{{commonscat}}
| |||