Vacances pagades: diferència entre les revisions

El llibre inclou una sèrie de poesies de caire autobiogràfic, com les dedicades als poetes [[Antonio Machado]], [[Carles Riba]] i [[Joan Maragall]] o ''Savis, poetes, homes feliços i dones del poble malmenjades'', on només la dona és salva de la roïndat vital dels altres arquetipus. L'obra també inclou una secció de poemes conceptuals: N'hi ha dos, ''La croada'' i ''Cobles del temps'', d’actualitat històrica. En el primer evoca l'èpica dels croats per acabar criticant l'adotzenament que suposa l'anada setmanal als estadis de futbol i en el segon critica el verticalisme autoritari dels anys cinquanta. El poema ''Aquella bèstia'' es remunta als orígens prehistòrics de l'ésser humà, considerant que, al baixar de l'arbre, l'home va iniciar la seva decadència amb la lluita pel poder i la dominació de l'home per l'home. Al poema ''Lletania'' diu que tot és mentida. El llibre inclou també poemes amb l'autor com a protagonista. AAls poemes ''Lai'' i ''Les soledats'' parla de l'amor i de la mort de la seva estimada. ''Joc'' és un poema que considera la vida com a impossible d'explicar i parla de la llibertat individual i a ''Seixanta'' (els anys que tenia el poeta en escriure el llibre) fa un repàs de la seva vida. Al poema que dona nom al llibre, ''Vacances pagades'' el poeta que s'autorretrata patèticament parla d'alliberar-se de la seva pròpia existència. A ''Salm de les llàgrimes'' fa de nou una mena d'autobiografia, explicant la seva solitud, mentre espera la mort. El poema que tanca el llibre ''Abans de callar'' fa un repàs de la seva situació i dona consells basats en la doctrina de cristiana.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Turull|nom=Antoni|títol=Pere Quart, poeta del nostre temps|url=|edició=|llengua=|data=1984|editorial=Edicions 62|lloc=Barcelona|pàgines=128-150|isbn=8429722033}}</ref>