Revisió del 13:00, 6 juny 2016 modifica ArnauBot (discussió \| contribucions) Bots 660.208 edits Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors ← Edició anterior		Revisió del 00:25, 13 juny 2016 modifica desfés Walden69 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 470.459 edits →‎Història Edició següent →
Línia 4: == Història == Segons l'informe oficial dels enginyers, ~~Juan~~[[José Subercase y Jiménez]] i Calixto Santa Cruz,<ref name=subercase>{{ref-web\|url=http://www.wefer.com/w4/w4-general.htm#subercase \|títol=Informe Subercase \|consulta= 22 febrer 2011 \|cognom=Subercase \|nom=Juan \|cognom2= Santa Cruz\|nom2=Calixto \|llengua=castellà}}</ref> la mesura es justificava en les característiques de la geografia espanyola, que requeriria més potència, amb calderes més amples, i seria un ''exemple a seguir ràpidament per tot el món'', tot i que ha causat l'aïllament de la xarxa de ferrocarrils espanyola de l'europea, i com estava previst, l'ús de material mòbil específic, ha resultat en una fabricació més costosa.<ref name=subercase/> Els industrials catalans, pioners juntament amb els bascos, de la indústria a la península,<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Andrés Gallego \|nom=José \|títol=Revolución y restauración, 1868-1931, Volum 1 \|url=http://books.google.cat/books?id=CeWfkP_opiUC&pg=PA481&dq=ind%C3%BAstria+t%C3%A8xtil+catalunya&hl=ca&ei=oqFkTdTvL8_sOd_Y2ZMG&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CEkQ6AEwBg#v=onepage&q&f=false \|editorial=Ediciones Rialp \|lloc= \|data=1982 \|isbn=8432121134 \|pàgines=p.481}}</ref> veien en la indústria ferroviària la possibilitat d'apropar el mercat europeu al tèxtil català. Va ser justament la indústria, la que més va ajudar a finançar les primeres i costoses inversions en infraestructures ferroviàries.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Dalmau i Ribalta \|nom=Antoni \|enllaçautor=Antoni Dalmau i Ribalta \|títol=Del "Carril" de Mataró al Directo de Madrid: Historia Anecdótica de los ferrocarriles de Barcelona \|editorial=Libreria Millá \|lloc=Barcelona \|data=1946 \|isbn= \|llengua=castellà}}</ref> Les primeres línies construïdes s'aprovaven amb lleis específiques<ref>{{es}} [http://books.google.cat/books?id=6zJDAAAAcAAJ&pg=PA516-IA15&dq=Ley+General+de+Caminos+de+Hierro+de+5+de+junio+de+1855&hl=ca&ei=jqZkTamVMoqXOpbPsI4G&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CD0Q6AEwBA#v=onepage&q&f=false Proyectos de Ley sobre Ferro-carriles]</ref> i finalment l'ample de via ibèric es va imposar amb la ''Ley General de Caminos de Hierro'' del 5 de juny de [[1855]], quan ja existien 405 Km de línia construïts.<ref>{{es}} Wfer.com, ''[http://www.wefer.com/w4/kw4-general.htm Historia del ferrocarril español]''</ref>

Ample ferroviari ibèric: diferència entre les revisions