Invasió musulmana de la Gàl·lia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
editant
editant
Línia 22:
{{Conquesta Omeia d'Hispania}}
{{FixHTML|end}}
La '''invasió musulmana d'[[Ifranj]]a''' ([[França]]) fou el darrer episodi de la conquesta d'[[al-Andalus]], quan el [[valí d'Hispània]], [[As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní]], va envair el ducat de [[Septimània]] el [[720]]. L'exèrcit musulmà seguí el seu avanç victoriós cap al nord, fins que [[Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí]] fou derrotat i mort en el camí entre [[Poitiers]] i [[Tours]] pel duc [[Eudes I d'Aquitània|Odó]] i [[Carles Martell]], el [[732]], i els supervivents es van retirar en desordre cap a [[Narbona]], que va restar, junt amb tota la Septimània, l'únic reducte musulmà al nord dels [[Pirineus]]. A [[Batalla de Tours|aquesta batalla]] se li atribueix l'aturada de l'avanç [[musulmà]] a [[Europa]].
 
==La invasió==
Línia 31:
L'any 731, el valí berber de Narbona i la regió de Cerdanya, [[Uthman ibn Naissa]] impugnà [[Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí]] sabent de l'opressió que patien els berbers al nord d'[[Àfrica]] i va pactar una treva amb [[Odó el Gran]], casant-se amb Lampègia, la filla del duc.<ref>{{en}} {{ref-llibre| cognom= Coppée | nom= Henry | títol = History of the Conquest of Spain by the Arab Moors | pàgines = p. 430| editorial = Gorgias Press LLC | isbn = 1931956936 | data = 2002 (1881) | ref = }}</ref><ref>{{en}} {{ref-llibre| cognom= Ellis | nom= Edward Sylvester | títol = The Story of the Greatest Nations: A Comprehensive History, Extending from the Earliest Times to the Present, Founded on the Most Modern Authorities Including A Complete Chronology of the World and a Pronouncing Vocabulary Of Each Nation | pàgines = | editorial = F.R. Niglutsch | isbn = | data = 1913 | ref = }}</ref> El [[Síria|sirià]] [[Gedhi ibn Zeyan]] fou enviat en secret per al-Ghafiqí amb un [[esquadró]] de [[cavalleria]]<ref name=Scott>{{en}} {{ref-llibre| cognom= Scott| nom= Samuel Parsons| capítol = Volum I| títol = History of the moorish empire in Europe | pàgines = p.296-297| url= http://www.archive.org/stream/historyofmoorish01scotuoft| edició = 1a Ed.| editorial = J.B. Lippincott Company| isbn = | data = 1904| ref = }}</ref> lleugera per capturar viu o mort a Uthman, sent localitzat a [[Llívia]] on va [[Combat de Llívia|quedar assetjat]] i mort.
 
El 732 [[Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí|al-Ghafiqí]] va escollir la ruta de [[Pamplona]] i [[Roncesvalls]] per penetrar en el ducat aquità, tot avançant per l'antiga via romana cap a [[Bordeus]], ciutat que [[Batalla de Bordeus|va ser presa]], saquejant amb virulència durant algun temps wl sud de la [[Garona]]. Odó el Gran els va sortir a l'encontre quan els invasors creuaven el riu Dordonya, però [[batallaBatalla de la Garona|va ser derrotat]]. Al-Ghafiqí va avançar imparable cap a [[Angulema]] i [[Poitiers]], que va ser saquejada. Odó el Gran es va veure obligat a recompondre la seva relació amb [[Carles Martell]], al que va oferir submissió i ajuda per fer front als musulmans. Carles, que s'havia retirat del ducat, va enviar ràpidament un exèrcit.
 
Després de saquejar la regió de Poitiers, [[Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí]] va prosseguir cap al nord el seu avanç, en direcció a l'abadia de [[Sant Martí de Tours]]. Però en el camí entre [[Poitiers]] i [[Tours]], li van sortir a l'encontre les forces del duc [[Eudes I d'Aquitània|Odó]] i els reforços enviats per [[Carles Martell]], i es va lliurar la [[batalla de Tours]], l'[[octubre]] del [[732]]. Les tropes àrabs van ser derrotades i Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí hi va trobar la mort. Els supervivents es van retirar en desordre cap a [[Narbona]]. La data de la batalla és incerta, car per a uns es va lliurar el dia 8 d'octubre, mentre altres asseguren que va ser a finals de mes. A aquesta batalla se li atribueix l'aturada de l'avanç musulmà a [[Europa]], ja que la [[Septimània]] va quedar com l'únic reducte musulmà al nord dels [[Pirineus]].
 
== Vegeu també ==