Armand Jean du Plessis de Richelieu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - necessitava del seu + necessitava el seu
m Canvis menors, neteja, replaced: havia sigut → havia estat, sigut → estat (2), de E → d'E, de A → d'A AWB
Línia 38:
Nascut a [[París]] l'any [[1585]], Richelieu era el quart de cinc germans, i el tercer fill baró. El seu pare, François du Plessis, senyor de Richelieu, fou [[Prebostat de Berchtesgaden|Gran Prebost de França]] en haver servit com a cap de la casa reial als reis [[Enric III de França|Enric III]] i [[Enric IV de França|Enric IV]], i va rebre per la seva família el benefici del bisbat de [[Luçon]]. La seva mare, Suzanne de La Porte, era filla d'un prestigiós advocat del [[Parlament de París]]. El seu pare morí quan només tenia cinc anys, durant les [[Guerres de religió a França|Guerres de religió de França]], deixant la família en una delicada situació econòmica. Als 9 anys, el jove Richelieu fou enviat al [[Col·legi de Navarra]], a París, i ingressà posteriorment a l'[[Acadèmia de Pluvinel]] per seguir la seva formació com a [[gentilhome]] i [[militar]].
 
Per cessió d'Enric III de França al Gran Prebost l'any [[1584]], la família du Plessis disposava del bisbat de [[Luçon (Vendée)|Luçon]]. Després de la mort de l'últim bisbe, s'esperava que fos el segon fill qui ocupés el càrrec, però aquest refusà convertir-se en bisbe i ingressà en un convent. Armand-Jean doncs, hagué d'abandonar la carrera militar que tant anhelava per substituir el seu germà. El jove acceptà aquest canvi tant radical de rumb, i es va aplicar als nous estudis amb gran voluntat.
 
L'any [[1606]], Enric IV nomenà Richelieu bisbe de Luçon, i fou consagrat el [[1607]] després que aquest viatgés a Roma per obtenir una dispensa pontifícia per la seva joventut que, segons el [[dret canònic]] vigent, el mateix que avui dia ([[2010]]) no es podia ser ordenat abans dels 24 anys. Poc després de fer-se càrrec de la seva diòcesi, Richelieu ja es mostrava com a un bisbe actiu, compromès amb les reformes proposades pel [[Concili de Trento]] celebrat entre [[1545]] i [[1563]].
 
=== Ascens al poder ===
Richelieu va resultar ser un important defensor dels interessos i del poder polític dels bisbats en oposar-se al cobrament d'impostos a l'església, fins al punt que l'any [[1614]] va aconseguir ser escollit pel clergat de [[Poitou-Charentes|Poitou]] com a diputat als [[Estats Generals de França|Estats Generals]]; a més de defensar les reformes proposades pel Concili de Trento tot i l'oposició de la burgesia. Els seus discursos li valgueren la simpatia de [[Maria de_Mèdici_de Mèdici (regent_de_Françaregent de França)|Maria de Mèdici]], la reina mare; que el va nomenar el [[1615]] almoiner de la futura reina [[Anna d'Espanya|Anna d'Àustria]], esposa de [[Lluís XIII]]. L'any 1616, és nomenat [[Secretari d'Estat dels Estats Units|Secretari d'Estat]] per a l'Exterior i la Guerra, càrrec que només ocuparà durant els cinc mesos anteriors a la caiguda de [[Concino Concini]].
 
Richelieu havia prosperat al servei de Concino Concini, principal ministre del rei i preferit de Maria de Mèdici, de qui Richelieu esdevingué un dels més pròxims consellers. Aquesta, que havia sigutestat regent durant la minoria d'edat de Lluis XIII, mantenia el poder efectiu tot i que el [[1614]] el seu fill assolí la majoria d'edat i fou coronat. La seva política, impopular en diverses regions de França, provocà diverses rebel·lions entre l'alta noblesa, i nombroses intrigues contra ella i Concini. Després de l'arrest i assassinat d'aquest, ordenat pel mateix rei, Maria de Mèdici perdé tot el seu poder, i fou exiliada de la [[Cort]]. Amb el seu protector mort, Richelieu fou destituït com a Secretari d'Estat i expulsat de la Cort, i va acompanyar la reina mare en el seu exili a [[Angulema]] i, posteriorment, a causa de les sospites del rei d'un possible pla per tornar Maria de Mèdici al poder, fou exiliat a [[Avinyó]], territori papal, on escrigué un catecisme, ''L'instruction du chrétien'' (La instrucció del cristià).
 
L'any [[1619]], Maria de Mèdici escapa del seu confinament al [[Castell de Blois]] i dirigeix una rebel·lió aristocràtica contra el rei qui, pensa en Richelieu per a aconsellar-la i li encarrega negociar amb ella. Aquesta mediació es resolgué en el [[Tractat d'Angulema]] ([[1620]]), que garantia la llibertat de Maria de Mèdici, la seva pertinència al [[Consell Reial]] i la pau amb el seu fill.
Línia 76:
 
=== Mort ===
En els seus últims anys, la popularitat del Cardenal caigué en picat i s'arribaren a gestar diversos complots frustrats per atemptar contra la seva vida. Abans de morir, recomanà al rei el seu successor, [[Giulio Raimondo_MazzarinoRaimondo Mazzarino|Mazzarino]]. A la seva mort, deixà uns 20 milions de lliures, dels quals un fou llegat al rei. També deixa una casa i menjar assegurats per als seus gats, a més de dos persones encarregades de cuidar-los. Richelieu fou un dels homes més rics de la seva època, amb una fortuna superada en la història de França només per la del seu successor, el Cardenal Mazzarino.
 
Després de la seva mort, el [[4 de desembre]] de [[1642]], fou enterrat a la capella de la [[La Sorbona|Sorbona]], a París.
Línia 92:
Aquest període fou igualment clau quant a política exterior per a una França que, sota la direcció de Richelieu, va ser capaç de contenir la influència dels Habsburg. Richelieu no sobrevisqué per a veure el final de la [[Guerra dels Trenta Anys]], la qual significà la decadència del Sacre Imperi i l'ascens de França com a potència europea.
[[Fitxer:Richelieu le Bernin M.R.2165 mp3h9006.jpg|thumb|240x240px|Bust de Richelieu]], per [[Gian Lorenzo Bernini|Bernini]] (1641)]]
Els èxits del cardenal foren clau també per al successor de Lluís XIII, [[Lluís XIV de França|Lluís XIV]]. Aquest, continuà l'obra de Richelieu, i crea una [[monarquia absoluta]], legislant contra la minvada [[aristocràcia]], i eliminant tot rastre de poder hugonot amb l'[[Edicte de Fontainebleau]]. Gràcies a la victòria en la Guerra dels Trenta Anys, Lluís XIV pogué dur a terme una reeixida política exterior i establí l'hegemonia francesa que perduraria fins a finals del [[{{segle |XVII]]|s}}. A més, Richelieu establí les bases del futur [[Imperi colonial francès|Imperi Colonial Francès]].
 
És per això que Richelieu és una personalitat històrica a França, pel fet de ser un dels creadors del seu esperit nacional. Ha donat nom a una classe de vaixells de guerra i a un portaavions, que seria posteriorment reanomenat [[Charles de Gaulle]]. També porta el seu nom una de les sales del [[Museu del Louvre]].
Línia 99:
 
=== Crítiques ===
Richelieu és especialment conegut pels mètodes autoritaris que utilitzà per a conservar el poder. Algunes de les accions que dugué a terme amb aquest fi foren la censura de premsa, la creació d'una xarxa d'espionatge interior, la prohibició de la discussió d'assumptes polítics en assemblees públiques, com el [[Parlament de París]], i la persecució i execució de rivals polítics. [[John Ralston Saul]], historiador i filòsof canadenc, el qualificà com a ''el pare de l'Estat modern, el poder centralitzat [i] dels moderns serveis secrets''. Els motius del cardenal han sigutestat focus de debat entre els historiadors: mentre que uns el veuen com un patriota monàrquic, d'altres el consideren un cínic afamat de poder ([[Voltaire]] arribà a defensar que Richelieu provocà guerres únicament per a ésser indispensable per al rei).
 
=== Alexandre Dumas ===
La imatge posterior d'aquest personatge es deu principalment a [[Alexandre Dumas (pare)|Alexandre Dumas]], autor d'''[[Els tres mosqueters]]'', en què descriu el cardenal com un ministre cobdiciós i amb ànsies de poder. Les diverses adaptacions d'aquesta obra han generat un personatge encara més deformat, com en el film de [[1993]], en què se'l mostra com a un vilà de conte, sense cap tret favorable.
 
Tot i la seva escassa popularitat, Richelieu ha sigutestat per sobre de tot, un dels més hàbils polítics de la historia. Els seus actes sempre procuraren pels interessos de l'estat, i se'l pot considerar un digne hereu de [[Nicolau Maquiavel|Maquiavel]].
 
Si bé durant la primera de les novel·les de [[D'Artagnan]], ''Els tres mosqueters'', Richelieu és mostrat com un ésser maliciós i summament astut, en la posterior novel·la de la sèrie,'' [[Vint anys després]]'', Richelieu és permanent citat com un gran home, i arriba a ser descrit per Athos davant la tomba de [[Lluís XIII]] com el verdader rei, l'home qui realment donà la vida per la sobirania de França i l'engrandí, arribant a fer ombra al mateix Lluís XIII.
 
=== Art i cultura ===
A més d'un polític hàbil, Richelieu fou un famós protector de l'art. Ell mateix fou autor de diversos escrits religiosos i polítics, el més famós dels quals és el seu ''[[Testament polític]]'', i finançà diversos escriptors, entre els quals [[Pierre Corneille]]. El cardenal, fundà també la l'[[Académie Française]], principal societat literària francesa, que ja existia de forma no oficial i a la qual, l'any 1635, dotà de patent oficial. Encara avui, la Académie Française promou el francès i la seva literatura, i és l'autoritat competent en aquesta matèria.
 
L'any 1622, Ricehlieu fou escollit ''proviseur '' (director) de la Sorbona, els edificis de la qual foren renovats durant el seu mandat. La seva estàtua perdura als afores de la catedral de Luçon, on exercí com a bisbe.
 
Richelieu també es construí un palau a París, el [[Palau Reial_Reial (París)|Palais-Cardinal]], en els decorats del qual intervingué el pintor [[Philippe de Champaigne]], qui, a més, ostentava l'exclusivitat per a realitzar els seus retrats (en pintà onze). El palau, reanomenat [[Palais Royal]] després de la seva mort, és l'actual seu del [[Tribunal Constitucional de França]], del Ministeri de Cultura i del Consell d'Estat. D'altra banda, l'arquitecte [[Jacques Lemercier]] fou contractat per a construir un castell i una ciutat a [[Indre-et-Loire]], actuals ciutat i castell de [[Richelieu (Indre i Loira)|Richelieu]]. En aquest castell el cardenal reuní una de les majors col·leccions d'art d'Europa, que contenia entre altres peces les dues escultures d’''Esclaus'' de [[Michelangelo Buonarroti|Miquel Àngel Buonarroti]]<nowiki/> i pintures de [[Peter Paul Rubens|Rubens]], [[Nicolas Poussin|Poussin]] i [[Ticià]].
 
== Bibliografia ==
Línia 130:
 
{{Projectes germans|commons=Armand Jean du Plessis, Cardinal Richelieu}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Richelieu, Armand Jean}}
 
{{ORDENA:Richelieu, Armand Jean}}
[[Categoria:Bisbes]]
[[Categoria:Cardenals francesos]]