Teoria queer: diferència entre les revisions

Des de l'[[antropologia]], estudis com el cèlebre assaig de [[Margaret Mead]] ''Sex and Temperament in Three Primitive Societies'' ''(Sexe i temperament en tres societats primitives)'', en el qual la [[divisió sexual de la feina]] i les estructures de parentiu s'analitzen per explicar els diversos rols de gènere de les [[ètnia|ètnies]] [[arapesh]], [[mundugumor]] i [[tchambouli]], ajuden a proporcionar material empíric que qüestiona la rígida diferenciació entre caràcters "[[femení|femenins]]" i "[[Mascle (biologia)|masculins]]", documentant [[Cultura|cultures]] en què homes i dones compartien per igual pràctiques considerades exclusivament virils en [[Occident]] (com la [[guerra]]), i encara d'altres en què la distribució de les feines domèstiques i dels hàbits sumptuaris era exactament inversa a les occidentals. Les seves descripcions dels mascles tchambouli, exclosos de les feines pràctiques i administratives, i als qui es reservaven els hàbits del [[maquillatge]] i la decoració personal, van ser rebuts amb escàndol per la societat de l'època, igual que la desmitificació de la [[virginitat|puresa femenina]] amb estudis de les pràctiques sexuals [[infància|infantils]] i [[adolescència|adolescents]] de les arapesh.