Revisió del 18:44, 14 juny 2016 modifica 95.122.93.132 (discussió) Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 19:42, 14 juny 2016 modifica desfés Amadalvarez (discussió \| contribucions) Autopatrullats 175.860 edits vandalisme Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Plan de la ville du Havre.png\|thumb\|300px\|right\|Plànol amb traçat ortogonal del centre de la ciutat de [[L'Havre]], reconstruït després de la [[Segona Guerra Mundial]]]] [[Fitxer:Windermere.jpg\|thumb\|right\|300px\| Plànol amb traçat ortogonal de la ciutat de Windermere, Florida.]] Un '''pla''', '''traçat'''<ref name="opti">{{optimot\|Traçat - ''"Recorregut d'un camí, d'un canal, etc., sobre el terreny.."''\|tra%E7at}} </ref> o '''planejament hipodàmic''', ~~va ser creat pel Fedetambé~~també denominat 'pla ortogonal', 'equirrectangular', 'en quadrícula' o 'en escac', és el [[pla urbanístic]] que organitza el disseny dels [[carrer]]s en angle ~~de 89º~~recte, creant illes de cases rectangulars. Les [[ciutat]]s que presenten aquest tipus de [[planejament urbà]], en tot o en part, tenen una [[morfologia urbana]] perfectament distingible en el seu [[traçat viari]]. L'apel·latiu 'hipodàmic' prové del nom de l'arquitecte grec [[Hipòdam de Milet]], considerat un dels pares de l’[[urbanisme]] els plans d'organització del qual es caracteritzaven per un disseny de carrers rectilinis i llargs que s'encreuaven en angle recte. El terme [[ortogonal]] es refereix als angles rectes.<ref name="Benejam1996">{{ref-llibre\|autor=Pilar Benejam\|títol=Horizonte, historia e geografía: primer año de Educacion Media\|url=http://books.google.cat/books?id=xPB_jvo8nA0C&pg=PA311\|consulta=30 desembre 2012\|data= 1 novembre 1996\|editorial=Andres Bello\|isbn=978-84-316-3522-0\|pàgines=311–}}</ref> Aquest tipus de pla té l'avantatge que el seu [[parcel·la]]ment és més fàcil per la regularitat de la forma de les seves illes de cases. Malgrat aquesta simplicitat aparent, aquest tipus de pla presenta alguns inconvenients, ja que prolonga la longitud dels trajectes, i augmenta la congestió de [[trànsit]] en les [[hora punta\|hores punta]], donada la dificultat per accedir al [[centre urbà]] o a la perifèria ràpidament, per evitar la qual cosa es pot complementar amb carrers "[[diagonal]]s". Tampoc no permet una bona visibilitat en l'encreuament dels seus carrers, problema que es pot solucionar amb els [[xamfrà\|xamfrans]]. D'altra banda, no és adequat en ciutats de topografia abrupta; tanmateix, el fort pendent dels carrers de [[San Francisco]] (un exemple dels més coneguts) és un inconvenient que constitueix, precisament, un dels encants d'aquesta ciutat. Hi ha exemples de pla ortogonal en l'[[Edat Antiga]] (ciutats [[Període hel·lenístic\|hel·lenístiques]] i les que van sorgir d'un [[campament romà]]), a l'[[edat mitjana\|Edat Mitjana]] ([[Bastida (vilanova)\|bastides]] franceses o vilanoves catalanes o valencianes), [[Edat Moderna]] ([[ciutat colonial espanyola]]) i Edat Contemporània ([[Eixample (urbanisme)\|eixample]]s urbans espanyols, [[Pla Haussmann]] a París). Línia 21: Interpolant places obertes en la disposició en graella, en el centre de la retícula situa l'àgora, espai exclòs del tràfic viari. Igual com en la polis clàssica, a la ciutat hipodàmica falten els eixos dominants i la posició dels edificis principals està encara determinada per l'espai circumdant. Exemples: les ciutats de [[Milet]] i [[Priene]]. El segle V  a.  C. la retícula ortogonal es converteix en norma per a la planificació de la ciutat. La retícula hipodàmica és més aviat un instrument pràctic per facilitar la planificació i la construcció de noves colònies. Recolzant-se en la tradició clàssica i hel·lenística, els romans adopten i propaguen les idees urbanístiques de Grècia. == Roma i la forma ''urbis'' ==

Pla hipodàmic: diferència entre les revisions