Steven Van Zandt: diferència entre les revisions

'''Steven Van Zandt''' (nascut el 22 de novembre de 1950) és un músic, autor, productor, actor i discjòquei de ràdio nord-americà, que també utilitza els malnoms de '''Little Steven''' o '''Miami Steve'''. Forma part de l'[[E Street Band]], on tocartoca la guitarra i la mandolina. També ha fet d'actor en sèries de televisió com ''[[The Sopranos]]'' (1999–2007) i ''Lilyhammer'' (2012-2014). Van Zandt també va tenir un grup anomenat "Little Steven and The Disciples of Soul" durant els [[dècada de 1980|anys 1980]]. El 2014, Van Zandt va entrar al [[Rock and Roll Hall of Fame]] com a membre de l'E Street Band.

Més endavant, Van Zandt va tornar a l'E Street Band quan es va tornar a formar (breument el 1995, i de forma continuada des de 1999) i encara hi continua. Llavors, la seva aportació s'havia reduït a guitarra rítmica, degut a l'estatus de Nils Lofgren dins del grup, i la seva traça com a guitarra solista. A més, Springsteen havia començat a agafar-se molts més solos durant l'absència de Van Zandt. Malgrat tot, sovint era el segon dels membres de l'E Street Band en protagonisme durant el concert, després de [[Clarence Clemons]], posant per a l'audiència, i de vegades cantant amb la seva veu poc polida i nasal, compartint el micròfon amb Springsteen. Les seves guitarra i veu se senten amb més claredat a les cançons "Glory Days", "Two Hearts", "Long Walk Home" (quan tenia un solo vocal al final de Van Zandt) "Land of Hope and Dreams", "Badlands", "Ramrod", i "Murder Incorporated", entre d'altres com les versions en directe de "Rosalita". Sovint s'intercanvia les veus amb Springsteen a les versions en directe de "Prove it All Night". És força protagonista al vídeo de "Glory Days", compartint el focus amb Springsteen durant els cors, intercanviant-se línies de veu amb ell, i a les versions en directe fa el mateix. Durant l'actuació de l'E Street Band a la [[Super Bowl]] de 2009, Van Zandt fou el membre amb més protagonisme del grup, tocant un solo de guitarra al número final, "Glory Days" (encara que a la mescla no se sentia el solo), i compartint la veu principal i fent broma amb Springsteen.