Celestins: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - monestir fou en + monestir estigué en |
m Canvis menors, neteja, replaced: segle XIX → {{segle|XIX}} AWB |
||
Línia 12:
|tipus=eremítica
|objectiu=vida ascètica i contemplativa
|data de fundació= [[1254]]
|lloc de fundació= [[Maiella]]
|fundat per= [[Celestí V|Sant Pere Celestí]]
|regla=''Definitorium'' per Sant Pere Celestí, a partir de la benedictina, camaldolesa i franciscana
|aprovat per= [[Urbà IV]]
|data d'aprovació= [[1 de juny]] de [[1263]]
|constitucions=
|patrons=Sant [[Benet de Núrsia]], Sant [[Pere Celestí]]
|supressió=1776 a França; 1807 i 1810 a Itàlia
|suprimit per= [[Pius VI]] (França) i [[Pius VII]] (Itàlia)
|branques i reformes=és reforma de l'Orde de Sant Benet
|primera fundació=Abazzia di Santo Spirito a Maiella (Roccamorice), casa mare
Línia 31:
== Història ==
[[Fitxer:Religieux célestin.jpg|thumb|
Monjo [[benedictí]] el [[1230]] i prevere el [[1239]], Pietro del Morrone va preferir sempre la vida eremítica, fent vida ascètica a l'ermita de [[Majella]], als [[Abruços]]. El seu exemple va atraure nombrosos deixebles, de manera que va formar-se una comunitat a l'ermita del Santo Spirito de Maiella a Roccamorice (província de [[Pescara]]).
Línia 38:
En [[1274]] l'orde va estar a punt d'ésser suprimit: aplicant un decret del [[Concili Lateranense IV]], els bisbes reunits al concili de [[Lió]] van decidir eliminar els ordes religiosos fundats després de [[1215]]. El [[21 de març]] de [[1274]], [[Celestí V|Pietro del Morrone]] anà amb alguns membres de la comunitat a Lió i obtingué de [[Gregori X]] la reconfirmació de la regla (butlla ''Religiosam vitam'' del [[22 de març]] de [[1275]]). El bisbe de Chieti concedí a la comunitat l'exempció de la jurisdicció episcopal en [[1278]].
La congregació dels
Els celestins havien tingut al seu càrrec a Roma, l'església i el monestir de [[San Pietro in Montorio]]; quan [[Sixt IV]] va donar-la als [[franciscans]], va adjudicar als celestins l'església de Sant'Eusebio de Vercelli. A Barcelona, [[Martí l'Humà]] va voler fundar un monestir a la [[Capella Reial de Barcelona]] i va demanar-ne l'autorització a [[Benet XIII]] el 1398; va oferir-la als celestins, que arribaren en [[1407]] i s'instal·laren a Valldaura, fins que el nou monestir estigué en condicions. En 1408, el que havia de ser monestir de les Santes Relíquies, al [[Palau Reial Major]] (en el lloc on avui s'uneixen la [[capella de Santa Àgata]] i la [[Casa Padellàs]]) fou iniciat, però la mort del rei va deixar-lo sense protecció. La comunitat no s'hi va consolidar i el 1423, [[Alfons el Magnànim]] va cedir la capella als [[mercedaris]], que hi van mantenir el culte.
Suprimits a França en [[1776]] per [[Pius VI]], van desaparèixer d'Itàlia al començament del {{segle
L'hàbit celestí és una sotana blanca de llana lligada amb una banda de lli i un cinyell de cuir, també blancs; a sobre, un escapulari i una caputxa negra. No tenien permès vestir a sota cap camisa o samarreta que els protegís el cos.
Línia 59:
{{commonscat}}
* [http://www.newadvent.org/cathen/16019a.htm "Celestine Order", ''Catholic Encyclopedia'' (New York, 1914), vol. XVI.]
[[Categoria:Comunitats i instituts de perfecció catòlics desapareguts al segle XVIII]]
| |||