Victòria I del Regne Unit: diferència entre les revisions

L'aïllament de la reina de la realitat pública va fer que la monarquia caigués en una important impopularitat en l'opinió pública i que els moviments republicans guanyessin gran quantitat d'adeptes. A més a més, ella no participava ni dels deures oficials ni del govern i es va recloure a les residències reials de [[Balmoral]] a [[Escòcia]] o [[Palau d'Osborne]] a l'illa de Wight. Mentrestant una de les principals peces legislatives del període victorià fou aprovat al Parlament: L'Acte de la Reforma de [[1867]]. Lord Palmerston es mostrà enèrgicament contrari a la reforma electoral i en conseqüència hagué de dimitir l'any [[1865]] la qual cosa suposà l'arribada al poder de Lord Russell i posteriorment de Lord Derby.

 

El [[1868]], el conservador [[Benjamin Disraeli]] va entrar a l'executiu britànic. Amb el pas del temps mostraria ser el primer ministre preferit de la reina Victòria. El seu ministeri, malgrat tot, aviat col·lapsà, essent substituït pel Govern de [[Willian Gladstone]] membre del partit liberal. La reina mai mostrà gens de simpatia per Gladstone ni per les seves polítiques la qual cosa contribuí a augmentar la seva preferència per Disraeli. Fou durant el govern de Gladstone al principi dels anys [[1870]] quan la reina va començar a emergir gradualment com una fortíssima figura social i política abandonant l'aïllament. Amb el suport actiu de la seva família va esdevenir cada vegada més activa.