Diferència entre revisions de la pàgina «Leone Leoni»

Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
(correcció (cas-cat))
(Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors)
 
== Biografia ==
Els seus orígens familiars cal trobar-los a [[Arezzo]],<ref>A Leoni li agradava signar les seues medalles, de vegades en grec, com ''Aretí''; el monument de marbre a [[Gian Giacomo Medici di Marignano]] porta una llegenda en bronze sota el plafó que diu {{mida|1=LEO·ARRETIN·EQUES·F}}.</ref> tot i que probablement va nàixer a [[Menaggio]], prop del [[llac Como]], i els seus primers estudis, a jutjar per l'acabat de les seues medalles, els va fer amb un orfebre o un medallista, tal com diu [[Giorgio Vasari|Vasari]].<ref>[http://biblio.cribecu.sns.it/cgi-bin/vasari/Vasari-all?code_f=print_page&work=le_vite&volume_n=6&page_n=201 Vasari, ''le vite...'': "Lione Lioni Aretino"]</ref> El primer document referit a ell el situa a Venècia després de 1533, amb la seua muller i el seu petit fill, vivint-hi sota la protecció del seu compatriota aretí (i possible parent), [[Pietro Aretino]], qui el va introduir al cercle de [[Ticià]].<ref>Trevor-Roper, Hugh; ''Princes and Artists, Patronage and Ideology at Four Habsburg Courts 1517-1633'', Thames & Hudson, Londres, 1976, p30</ref> Aprofitant l'avinentesa que el seu directe rival, [[Benvenuto Cellini]], es trobava a la presó, va guanyar el càrrec de dissenyador de la [[seca]] papal a [[Ferrara]] (1538-40), però va ser obligat a renunciar-hi arran de l'acusació de [[falsificació]] feta per Pellegrino di Leuti, joier del papa [[Farnesi]] [[Pau III]]. Leoni va agredir Pellegrino i per això va ser condemnat a perdre la seua mà dreta, sentència que va ser commutada, després de la intercessió d'amics seus molt influents, per una pena de [[galeres (pena)|galeres]], de la qual va ser lliurat després d'un any per les peticions que en va fer [[Andrea Doria]]. Leoni va fer tres plaquetes i cinc medalles d'Andrea Doria en prova de la seua gratitud.<ref>Trevor-Roper ''op cit'' p 30; [http://www.britishmuseum.org/explore/highlights/highlight_objects/cm/c/cast_bronze_medal_of_andrea_do.aspx British Museum: Medalla de bronze d'Andrea Doria]; vegeu també [[Louvre]] i [[National Gallery of Art]], Washington;[http://www.artfund.org/artwork/9660/andrea-doria-offering-a-sacrifice plaquette now in the British Museum]</ref>
[[Fitxer:Lattuada Serviliano - Descrizione di Milano ornata con molti disegni..., Milano 1738, p. 444, tomo quinto.jpg|thumb|280px|La ''Casa degli Omenoni'' que Leoni va projectar per a ell mateix, procedent de la ''Descrizione di Milano'', de Serviliano, [[1738]].]]
Una vegada lliure de les galeres va «continuar alternant la violència criminal amb l'exquisit treball artesanal»<ref> Trevor-Roper, op cit p.31</ref> i es va traslladar a Milà per a ocupar un càrrec imperial com a cap de la [[seca]], des del 20 de febrer de 1542, amb un salari de 150 ducats per any i el regal d'una casa al barri de Moroni. La casa de Leoni a Milà, reconstruïda entre 1565 i 1567, que va ser immediatament anomenada ''Casa degli Omenoni'' per les seues descomunals [[herma|hermes]] i [[Atlant (arquitectura)|atlants]] barbuts, indica clarament l'èxit social que va atènyer. Les figures van ser esculpides per [[Antonio Abondio]], sense dubte sobre dissenys del mateix Leoni. A aquesta casa va rebre a [[Giorgio Vasari]], qui hi va tenir l'oportunitat de conèixer la seua gran col·lecció de models d'escaiola sobre obres de l'Antiguitat, entre les quals destacava la de [[Marc Aureli]], situada al [[Capitoli]], al claustre.<ref>{{cite journalref-publicació|firstnom=Michael P.|lastcognom=Mezzatesta|titletítol=The Façade of Leone Leoni's House in Milan, the Casa degli Omenoni: The Artist and the Public|journalpublicació=The Journal of the Society of Architectural Historians|volumevolum=44|issueexemplar=3|datedata=October octubre 1985|pagespàgines=pp. 233–249|doi=10.2307/990074}}.</ref> El seu primer protector a Milà, amb qui l'unia una relació de cofiança, va ser el governador imperial, [[Ferrante Gonzaga]]. Des de llavors va viure a Milà, malgrat les crides dels seus mecenes perquè s'instal·lara a la cort, adduint-hi que només a Milà podia obtenir els materials adequats per al seu treball. En aquest sentit, el cas de Leoni contrasta amb el de [[Giambologna]], a qui el Gran Duc mai no va permetre abandonar [[Florència]], tot i les queixes de l'artista, per por que els Habsburgs el monopolitzaren.<ref>Trevor-Roper, ''op. cit.'' p 31, 90-91.</ref> Entre altres incidents violents, hom suposa que va intentar assassinar el fill de [[Ticià]], el qual residia amb ell a Milà.<ref>Trevor-Roper ''op. cit.'' p 30,</ref>
 
Ja gaudia d'una gran reputació com a medallista abans dels grans ecàrrecs de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]], la imatge del qual per a la posteritat rau als retats que li van fer [[Ticià]] i Leoni. Leoni va ser hoste de Carles a Brussel·les l'any 1549, i el primer dels retrats seus data d'aquesta època; no obstant això, Leoni ja havia fet un medalló amb retrat de Carles l'any 1536. A Brussel·les l'emperador va instal·lar Leoni en un apartament al costat del seu i gaudia de la seua companyia, passant les hores observant com treballava, conta Vasari. El va fer cavaller el 2 de novembre de 1549.
 
== Antologia d'obres ==
* Medalles de Carles V,<ref>[http://cartelen.louvre.fr/cartelen/visite?srv=rs_display_res&critere=Leone+Leoni&operator=AND&photoOnly=true&nbToDisplay=20&langue=fr Nou medalles conservades al Louvre]</ref> Ferran I, Felip II, Giorgio Vasari, Michelangelo Buonarroti,<ref>El medalló amb Miquel Àngel va ser esmentat per Vasari: "Quan el papa [[Pius V]] pujà al tron va mostrar una gran predilecció per Miquel Àngel, i el va donar feina en moltes obres, particularment en el disseny d'un monument per al seu germà, el [[Gian Giacomo Medici|marquès de Marignano]]. L'obra va ser confiada en la seua totalitat a Lione Lioni, un gran amic de Miquel Àngel, i sobre la mateixa època Lione va retratar Miquel Àngel en un medalló, posant al revers un home cec guiat per un gos, amb les paraules "Docebo iniquos vias tuas, et impii ad te convertentur," i com que això va agradar molt a Miquel Àngel, li regalà un model en cera d'Hèrcules i Anteu. Hi ha només només dos retrats pintats de Miquel Àngel, un d'ells de [[Giuliano Bugiardini|Bugiardini]] i l'altre de [[Jacopo del Conte]], a més d'un en bronze de [[Daniello Ricciarelli]] i aquest de Lione, del qual s'han fet tantes còpies que les he pogut veure en gran nombre a Itàlia i pertot arreu."{{citar ref-web|url=http://www.thebritishmuseum.ac.uk/explore/highlights/highlight_image.aspx?image=ps364193.jpg&retpage=22634|títol=Imatge del medalló<!--Títol generat per bot-->}}</ref> Andrea Doria i Ippolita Gonzaga.
* ''Carles V dominant la Fúria'', 1550-53 ([[Museu del Prado]]);<ref>[http://museoprado.mcu.es/i56.html Museo del Prado: ''Carles V dominant la Fúria'']; l'armadura és desmuntable i deixa veure Carles V com un nu heroic, una innovació que va entusiasmar Vasari: ''quella poi con due gusci sottilissimi vestì d'una molto gentile armatura, che se gli lieva e veste facilmente, e con tanta grazia che chi la vede vestita non s'accorge e non può quasi credere ch'ella sia ignuda, e quando è nuda niuno crederebbe agevolmente ch'ella potesse così bene armarsi già mai.'' (Vasari).</ref>
* Retrat d'Isabel de Portugal ([[Museu del Prado]])
393.057

modificacions