Diferència entre revisions de la pàgina «Gottfried Wilhelm Leibniz»

m
Canvis menors, neteja, replaced: anota → marca, inclús → fins i tot, de E → d'E, segle XVII → {{segle|XVII}} (2), segle XVIII → {{segle|XVIII}} (4), segle XIX → {{segle|XIX}} (5), segle XX → {{ AWB
m (Corregit: - arte de editar a + arte d'editar a)
m (Canvis menors, neteja, replaced: anota → marca, inclús → fins i tot, de E → d'E, segle XVII → {{segle|XVII}} (2), segle XVIII → {{segle|XVIII}} (4), segle XIX → {{segle|XIX}} (5), segle XX → {{ AWB)
| notes_peu =
}}
'''Gottfried Wilhelm Leibniz''' o '''Leibnitz''' [AFI: &#716;g&#778;&#596;tf&#640;it &#716;v&#805;&#618;l&#614;&#603;lm &#712;la&#865;&#618;&#815;bn&#618;t&#865;s] ([[Leipzig]], [[Ducat de Saxònia]], [[Sacre Imperi]], [[1 de juliol]] de [[1646]] - [[Hannover]], [[Ducat de Brunswick-Luneburg]], [[Sacre Imperi]], [[14 de novembre]] de [[1716]])<ref>{{GEC|id=0036849|nom=Gottfried Wilhelm Leibniz| consulta=3 setembre 2014}}</ref> fou un [[filòsof]], [[científic]], [[matemàtic]], [[lògica|lògic]], [[diplomàtic]], [[jurista]], [[bibliotecari]] i [[filòleg]], alemany de llinatge [[sòrabs|sòrab]], que va escriure en llatí, francès i alemany.
 
El [[1676]] va desenvolupar el [[càlcul diferencial]], independentment d'[[Isaac Newton]], i la notació utilitzada actualment és la seva. Inventà la [[calculadora de Leibniz]]. Fundà l'[[Acadèmia Prussiana de les Ciències|Acadèmia de les Ciències de Berlín]]. Leibniz ocupa un lloc rellevant tant en la [[història de la filosofia]] com en la [[història de les matemàtiques]].
Va desenvolupar el [[Codi binari|sistema numèric binari]], base de la lògica dels ordinadors actuals. Va elaborar la idea de l'[[optimisme]], és a dir la seva conclusió que [[Déu]] va crear el millor dels universos "possibles". Leibniz va ser, juntament amb [[René Descartes]] i [[Baruch Spinoza]], un dels tres [[racionalisme (filosofia)|racionalistes]] més importants del segle XVII. De totes maneres la seva filosofia també es basa en la tradició [[escolàstica]] i anticipa la [[lògica]] moderna i l'[[filosofia analítica|anàlisi]].
 
Leibniz també va fer moltes contribucions a la [[física]] i a la [[tecnologia]], i va avançar nocions que van aparèixer molt més tard en [[biologia]], [[medicina]], [[geologia]], [[probabilitat]], [[psicologia]], [[lingüística]], i [[teoria de la informació]]. També va escriure sobre [[política]], [[dret]], [[ètica]], [[teologia]], [[història]], i [[filologia]], inclúsfins i tot ocasionalment en poesia. Les seves contribucions en aquest ampli ventall de temes van ser escampades en diaris, milers de cartes i manuscrits no publicats. Encara no hi ha una edició completa dels treballs de Leibniz.<ref>{{ref-llibre |cognom=Baird |nom=Forrest E. |coautors=Walter Kaufmann |títol=From Plato to Derrida | editorial=Pearson Prentice Hall |data=2008 |lloc=Upper Saddle River, New Jersey | isbn=0-13-158591-6 }}</ref>
 
== Biografia ==
Tot i que no tenia coneixements en [[alquímia]], la primera feina de Leibniz va ser com a alquimista assalariat a [[Nuremberg]]. Aviat es va trobar amb Johann Christian von Boineburg (1622–1672), el primer ministre acomiadat de l'[[Elector]] de [[Mainz]], [[Johann Philipp von Schönborn]]. Von Boineburg va contractar a Leibniz com el seu assistent, i poc després es va reconciliar amb l'Elector i li va presentar a Leibniz. Aquest va dedicar un assaig jurídic a l'Elector amb l'esperança d'aconseguir una feina. La va obtenir; l'Elector va demanar a Leibniz que participés en una nova redacció del codi legal del seu [[electorat]]. El 1669, Leibniz va ser nomenat Assessor en el Jutjat d'Apel·lació. Malgrat la mort de von Boineburg a finals de 1672, Leibniz va continuar treballant per a la seva vídua fins que va ser acomiadat el 1674.
 
Von Boineburg va promocionar molt la reputació de Leibniz, i els seus memoràndums i cartes van començar a tenir efectes. El servei de Leibniz a l'Elector aviat va prendre un caire [[diplomàtic]]. Va publicar un assaig, sota el pseudònim d'un noble polonès fictici, en el quequal argumentava (sense èxit) a favor del candidat alemany per a la corona de [[Polònia]]. La realitat geopolítica europea més important durant la vida adulta de Leibniz va ser l'ambició de [[Lluís XIV de França]], recolzada en la potència militar i econòmica francesa. Mentrestant, la [[guerra dels trenta anys]] havia deixat l'Europa de parla alemanya esgotada, fragmentada, i econòmicament endarrerida. Leibniz va proposar protegir l'Europa de parla alemanya, distreien a Lluís de la següent manera. Se li proposaria a França envair [[Egipte]] com a pas previ per a una eventual conquesta de les [[Indies Orientals Holandeses]]. Com a contrapartida, França deixaria estar tant a Alemanya com als Països Baixos. Aquest pla va obtenir el suport cautelós de l'Elector. El 1672, el govern francès va convidar a Leibniz a [[París]] per a tractar del tema. El pla va ser desbordat per l'esclat de la [[guerra Franco-Holandesa]], i va esdevenir irrelevant.
L'intent fallit d'invasió d'Egipte per part de Napoleó el 1798 pot ser considerat com una aplicació no intencionada del pla de Leibniz.
Leibniz va passar diversos anys a Paris. Poc temps després d'arribar, va conèixer el matemàtic i físic [[Comtat d'Holanda|holandès]] [[Christiaan Huygens]] i es va adonar que el seu coneixement de matemàtiques i física era parcial. Amb l'ajuda de Huygens va començar un programa d'autoestudi que en poc temps el va portar a fer contribucions molt importants en els dos àmbits, entre les quals trobem el desenvolupament de la seva pròpia versió del [[càlcul infinitesimal]]. Va conèixer [[Malebranche]] i [[Antoine Arnauld]], els filòsofs francesos més importants de l'època, va estudiar les obres de [[Descartes]] i [[Blaise Pascal|Pascal]], tant els treballs publicats com els no publicats. Va fer amistat amb el matemàtic alemany [[Ehrenfried Walter von Tschirnhaus]] amb qui va mantenir correspondència durant la resta de la seva vida.
 
Cap a principis del 1673, quan l'Elector es va adonar que França no implementaria la seva part del pla de conquesta d'Egipte ideat per Leibniz, va enviar el seu nebot, acompanyat per Leibniz, amb una missió prop al govern anglès a [[Londres]]. Va ser aleshores que Leibniz va conèixer a [[Henry Oldenburg]] i [[John Collins (matemàtic)|John Collins]]. La [[Royal Society]] va nomenar a Leibniz membre extern de la seva societat després que els fes una demostració d'una màquina de calcular que havia estat dissenyant i construint des del 1670. Era la primera màquina que podia realitzar les quatre operacions bàsiques. La missió va acabar sobtadament en morir l'Elector. Per aquest motiu Leibniz va tornar ràpidament cap a Paris i no cap a Mainz, tal com s'havia planejat.
 
Les sobtades morts de les dues persones per qui treballava Leibniz ocorregudes el mateix hivern van suposar que hagués de buscar una nova base per a la seva carrera. Una invitació per part del duc de [[Brunswick-Lüneburg|Brunswick]] el 1669 per visitar Hannover va resultar providencial. Leibniz va declinar la invitació, però va començar a mantenir correspondència amb el duc des del 1671. El 1673, el duc li va oferir el lloc de Conseller, cosa que Leibniz va acceptar no de gaire bon grat dos anys més tard, quan va quedar clar que no podia obtenir cap feina a París, ni a la cort imperial d'[[Dinastia dels Habsburg|Habsbourg]].
El 1677, va ser promocionat, tal com va demanar, a Conseller Privat de Justícia, una posició que va mantenir durant tota la seva vida. Leibniz va servir a tres governants consecutius de la Casa de Brunswick com a historiador, conseller polític, i com a bibliotecari de la biblioteca ducal. Va treballar en les diverses qüestions polítiques, històriques, i [[teologia|teològiques]] relatives a la Casa de Brunswick; els documents resultants formen una part valuosa de la documentació història del període.
 
Entre les poques persones en elal nord d'Alemanya que acceptaven a Leibniz es trobaven l'Electora [[Sofia del Palatinat|Sofia de Hannover]] (1630–1714), la seva filla Sofia Carlota de Hannover (1668–1705), consort de [[Frederic I de Prússia]] i el seu declarat deixeble, i [[Carolina d'Ansbach]], consort del seu nét, el futur [[Jordi II del Regne Unit|Jordi II d'Anglaterra]]. Leibniz era conseller, amic i corresponent de cadascuna d'aquestes dames. Elles li donaven suport, més que no pas els seus consorts i el futur rei [[Jordi I d'Anglaterra]].<ref>Per veure un estudi recent de la correspondència entre Leibniz i Sofia Charlotte, vegeu [http://www.philosophy.leeds.ac.uk/GMR/homepage/sophiec.html MacDonald Ross] (1998).</ref>
 
La població de Hannover només era d'unes 10.000 persones, i el seu provincianisme molestava Leibniz. No obstant això, ser un cortesà important a la Casa de [[Brunswick-Lüneburg|Brunswick]] era tot un honor, especialment si es té en compte la meteòrica pujada del prestigi d'aquesta Casa durant el temps en què Leibniz va estar lligat amb ella. En 1692, el duc de Brunswick es va convertir enesdevenir Elector hereditari del [[Sacre Imperi Romanogermànic]]. L'[[Acta d'establiment de 1701]] va designar successora de la Corona Britànica a l'Electora Sofia i als seus descendents Protestants. Leibniz va tenir un paper important en les iniciatives i negociacions fent camí cap a aquesta llei, encara que a vegades no va tenir gaire èxit. Per exemple, un document que va publicar de manera anònima a Anglatera, intentant promocionar la causa Brunswick, va ser censurat pel [[Parlament britànic]].
 
La casa de Brunswick va tolerar l'enorme esforç que Leibniz va fer amb la seva dedicació a tasques intel·lectuals no relacionades amb les seves funcions com a cortesà, activitats com ara el perfeccionament del càlcul infinitesimal, escriure sobre altres temes matemàtics, la lògica, la física, la filosofia i el manteniment d'una vasta correspondència. Va començar a treballar en càlcul el 1674, i la primera evidència escrita que ha quedat en els seus quaderns és del 1675. Cap al 1677 ja havia pensat un sistema coherent però no el va publicar fins al 1684. Les notes més importants de Leibniz es van publicar entre el 1682 i 1692. Habitualment es publicaven en un diari que havien fundat Otto Mencke i ell el 1682, l'''[[Acta Eruditorum]]''. Aquest diari va tenir un paper clau en donar una empenta a la seva reputació matemàtica i científica, que, a la vegada, va ampliar la seva eminència en diplomàcia, història, teologia i filosofia.
 
L'[[Elector Ernest Augustus]] va encarregar a Leibniz la redacció de la història de la Casa de Brunswick, començant des del temps de [[Carlemany]] o anterior, amb l'esperança que el llibre resultant fes costat a les seves ambicions dinàstiques. De 1687 a 1690, Leibniz va viatjar molt per Alemanya, Àustria i Itàlia, buscant i trobant materials als arxius per aquest projecte. No obstant això, varen passar diverses dècades sense que aparegués cap història, de manera que l'Elector següent estava força molest per la dilació de Leibniz. Aquest no va acabar mai el projecte, per una banda per la quantitat de produccions que feia en altres camps, i per una altra perquè s'obsessionava a escriure un llibre erudit i molt rigorós basat en fonts d'arxius, mentre que aquells que li havien encarregat la tasca s'haguessin conformat amb un llibre popular curt, que fos una mica més que una [[genealogia]] amb comentaris, que podia ser completat en uns tres anys. Mai no varen saber que Leibniz realment havia realitzat una bona part de la tasca que se li havia assignat: quan finalment al {{segle |XIX}} es va publicar el material que Leibniz havia escrit i compilat per a la seva història de la Casa del Brunswick, ocupava tres volums.
El 1711, John Keill, escrivint a la revista de la [[Royal Society]] i amb el presumpte beneplàcit de Newton, va acusar Leibniz d'haver plagiat el càlcul de Newton. Així va començar la Controvèrsia sobre la "prioritat del càlcul", que va enfosquir la resta de la vida de Leibniz. La Royal Society va dur a terme una investigació formal (en la quequal Newton va prendre part encobertament), per donar resposta a una demanda de retracció feta per Leibniz; i va mantenir les tesis de Keill. Des del 1.900 aproximadament, els historiadors de les matemàtiques tendeixen a absoldre Leibniz de plagi, ja que troben importants diferències entre les versions del càlcul infinitesimal de Leibniz i Newton.
 
El 1711, mentre viatjava pel nord d'Europa, el [[Pere I de Rússia|Tsar de Rússia Pere el Gran]] va parar a Hannover i va trobar Leibniz, que va quedar interessat per Rússia per la resta de la seva vida. El 1712, Leibniz va començar dos anys de residència a [[Viena]] on se'l va nomenar Conseller de la Cort Imperial dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]]. Quan la reina Anna d'Anglaterra va morir el 1714, l'Elector Georg Ludwig va ser coronat rei ([[Jordi I de la Gran Bretanya]]), sota els termes de la Llei d'Establiment de 1701. Encara que Leibniz havia fet molt per aconseguir l'èxit d'aquest esdeveniment, no va ser la seva hora de glòria. Tot i la intercessió de la Princesa de Gal·les, [[Carolina d'Ansbach]], Jordi I li va prohibir trobar-se amb ell a Londres, fins que almenys hagués completat un volum de la història de la família Brunswick que el seu pare havia encarregat gairebé 30 anys abans. D'altra banda, incloure a Leibniz en la seva cort hauria posat en una situació delicada a Jordi I envers Newton, que era vist com el guanyador del conflicte de "prioritat del càlcul", i gaudia de gran prestigi als cercles oficials Anglesos. Per acabar, la seva gran amiga i protectora l'Electora [[Sofia del Palatinat|Sofia]], va morir el 1714.
 
Leibniz va morir a Hannover el 1716; per aquestes dates havia perdut els favors tant de Jordi I (qui, en aquells moments, es trobava a prop de Hannover) com de qualsevol altre cortesà. Això va suposar que ningú assistís al seu funeral amb excepció del seu secretari personal. Malgrat que Leibniz va ser en vida un membre de la Royal Society i de l'[[Akademie der Wissenschaften|Acadèmia de les Ciències de Berlín]], cap de les dues organitzacions va saber donar-li els honors que es mereixia. La seva tomba va restar sense nom durant més de 50 anys. [[Bernard le Bovier de Fontenelle|Bernard de Fontenelle]] va fer un elogi de Leibniz davant de l'[[Acadèmia Francesa de les Ciències]], que l'havia admès com a membre estranger el 1700. L'elogi va ser fet a instàncies de la [[Elizabeth Charlotte, la princesa Palatina|Duquessa d'Orleans]], una neboda de l'Electora Sofia.
El pensament filosòfic de Leibniz el tenim fragmentat, ja que els seus escrits en aquest àmbit consisteixen en multitud d'escrits curts: articles de diari, manuscrits publicats amb bastant posterioritat a la seva mort, i moltes cartes a moltes persones amb qui mantenia correspondència. Només va escriure dos tractats de filosofia, i el que va publicar en vida, ''[[Teodicea]]'' el 1710, és tant teològic com filosòfic.
 
Es considera que l'inici de Leibniz com a filòsof és el seu ''[[Discurs sobre Metafísica]]'', que va escriure el 1686, arran d'una disputa entre [[Malebranche]] i [[Antoine Arnauld]]. Això va provocar una correspondència extensiva i valuosa amb Arnauld;.<ref>[[#Loemker|Loemker]]: p. 36-38</ref><ref>Ariew & Garber, 69</ref> El ''Discurs'' no es va publicar fins a finals del {{segle |XIX}}. El 1695, Leibniz va ser conegut a escala europea amb un article a un diari. L'article es titulava "Nou sistema de la Natura i de la comunicació de les Substàncies ".<ref>[[#Loemker|Loemker]]: p. 47</ref><ref>Ariew & Garber, 138; Wiener, II.4</ref> Entre 1695 i 1705, va escriure el seu ''[[Nous Assajos sobre la Comprensió Humana]]'', un llarg comentari a ''[[Un Assaig sobre la Comprensió humana]]'' de [[John Locke]] 1690, però quan es va assabentar de la mort de Locke el 1704, va perdre el desig de publicar-ho, per tant, els ''Nous Assajos'' no es van publicar fins al 1765. La ''[[Monadologia]]'', escrita el 1714 i publicada després de la seva mort, consisteix en 90 [[aforisme]]s.
 
Leibniz va conèixer [[Baruch Spinoza]] el [[1676]], va llegir alguns dels seus escrits no publicats, i des de llavors se sospitava que s'havia apropiat d'algunes de les idees de Spinoza. Malgrat que Leibniz admirava la capacitat intel·lectual de Spinoza, va quedar força afectat de les seves conclusions.<ref>[[#Loemker|Loemker]]: p. 14, 20-21</ref><ref>Ariew & Garber, 272–84; Wiener, III.8</ref> especialment quan aquestes eren inconsistents amb l'ortodòxia cristiana.
A diferència de [[René Descartes|Descartes]] i Spinoza, Leibniz havia tingut una educació universitària completa en filosofia. El seu rerefons [[Escolàstica|escolàstic]] i [[Aristòtil|aristotèlic]], que va perdurar tota la seva vida, mostraven la gran influència que va exercir en ell un dels seus professors de Leipzig, [[Jakob Thomasius]], que havia tutoritzat la seva tesi en filosofia. Leibniz també llegia a [[Francisco Suárez]], un [[Companyia de Jesús|jesuïta]] espanyol respectat fins i tot a les universitats [[Luteranisme|luteranes]]. Leibniz estava molt interessat en els nous mètodes i conclusions de Descartes, [[Christiaan Huygens|Huygens]], Newton, i [[Robert Boyle|Boyle]], però examinava la seva obra amb una mirada tenyida d'escolasticisme. No obstant axó, els mètodes i preocupacions de Leibniz ja anticipaven en molts aspectes la [[lògica]], la [[filosofia analítica]] i la [[filosofia lingüística]] del {{segle |XX}}.
 
=== Els fonaments ===
 
* [[Identitat]]/[[contradicció]]. Si una proposició és certa, llavors la seva negació és falsa i viceversa.
* [[Identitat dels indiscernibles]]. Dues coses són iguals [[si i només si]] comparteixen les mateixes, i solament les mateixes, propietats. S'utilitza freqüentmentsovint en lògica moderna i filosofia. Sovint s'anomena a la "identitat dels indiscernibles" com a Llei de Leibniz. Ha atret molta controvèrsia i crítica, especialment respecte a la filosofia corpuscular i la mecànica quàntica.
* [[Principi de la raó suficient|Raó suficient]]. "Res no succeeix si no té una raó, o almenys una explicació determinant, és a dir que pugui servir per donar raó [[a priori a posteriori|a priori]] de per què això existeix en comptes de no existir, i per què és de determinada manera en lloc d'una altra qualsevol"<ref>Teodicea I, 44</ref>
* [[Harmonia preestablerta]]. Cada substància solament s'afecta a ella mateixa, això no obstant, totes les substàncies (cossos i ments) del món semblen interaccionar causalment entre elles perquè han estat programades prèviament per Déu per harmonitzar-se. Leibniz anomena [[Monadologia|Monades]] a aquestes substàncies.
 
=== Teodicea i optimisme ===
Vegeu que el terme "optimisme" és utilitzat en la seva accepció d'òptim, i no pas en l'accepció de l'estat d'ànim contrari a pessimisme.
 
La ''[[Teodicea]]''<ref> Rutherford (1998) és un estudi acadèmic detallat de Leibniz .</ref> tracta de justificar les imperfeccions aparents al món, en afirmar que es tracta de l'òptim entre tots els mons possibles. Ha de ser el món millor i el més equilibrat, ja que va ser creat per un Déu perfecte, que no hagués creat un món imperfecte si hagués conegut que un altre de millor tenia possibilitat d'existir. Els defectes d'aquest món no poden ser evitats en altres mons possibles, ja que si fos així Déu, ho hagués escollit.
 
Leibniz afirma que no pot haver-hi conflicte entre la fe i la raó, ja que totes dos són dons de Déu, i per tant no es poden contradir. La Teodicea és la tasca de reconciliació entre el sistema filosòfic de Leibniz, i els principis del Cristianisme. Aquest projecte es va alimentar de la creença de Leibniz, compartida per altres filòsofs i teòlegs conservadors del [[Segle de les Llums]], en el caràcter racional i "il·luminat" de la religió Cristiana. També estava recolzat per la idea de la possibilitat de la millora humana (si la humanitat confiava en la filosofia i la religió com a guies).
 
Considerant que la fe i la raó no poden tenir conflicte, sosté que, si una afirmació de fe fos contrària a la raó, hauria de ser rebutjada. A continuació Leibniz s'enfronta amb el retret central que es fa al Teisme Cristià: Si Déu és omnipotent, omniscient i benvolent, com pot existir el mal en el món? La resposta de Leibniz és que els homes, en tant que creació, no poden ser perfectes, ja que són finits i estan limitats en la seva saviesa i la seva voluntat. Deu permet el mal moral (pecat) i el mal físic (dolor) com un mitjà pel qual els homes poden identificar i corregir les seves decisions errònies, i com un contrast del bé.
 
L'afirmació que "vivim en el millor dels mons possibles", va atreure burles, sobretot per part de [[Voltaire]], que ho va satiritzar en la seva novel·la còmica ''[[Càndid o l'optimisme]]''. El personatge del doctor Pangloss (una paròdia de Leibniz i [[Pierre Louis Moreau de Maupertuis|Maupertuis]]) repeteix la frase com un [[mantra]]. D'aquí ve l'adjectiu "panglossià", que descriu una persona que creu que el món que ens envolta és el millor possible.
Leibniz creia que gran part del procés de raonament humà es pot reduir a una espècie de càlcul, i que aquests càlculs podrien resoldre moltes diferències d'opinió:
 
<blockquote> L'única manera de rectificar els nostres raonaments és que siguin tan tangibles com els dels matemàtics, de manera que puguem trobar el nostre error d'un cop d'ull, i quan hi ha conflictes entre les persones, podem simplement dir: Anem a calcular, sense més preàmbuls, a veure qui té raó.<ref>''El Descobriment d'Art'', de 1685, Wiener 51 </ref> </blockquote>
 
El "racionalitzador de càlcul" de Leibniz, que s'assembla a la [[lògica simbòlica]], pot ser vist com una manera de fer possible aquests càlculs. Leibniz va escriure memoràndums,<ref> Moltes de les seves notes es troben traduïdes al anglés per Parkinson 1966. </ref> que ara semblen intents a les palpentes d'iniciar la lògica simbòlica, i per tant el seu ''calculus''. No obstant cal tenir present que Gerhard i Couturat no van publicar aquests escrits fins que la lògica formal moderna va sorgir en el [[Begriffsschift]] de [[Gottlob Frege|Frege]] i en els escrits de [[Charles Peirce]], per tant molt després dels inicis de [[George Boole|Boole]] i [[Augustus De Morgan|De Morgan]].
 
Leibniz pensava que els [[símbol]]s eren importants per a la comprensió humana. Donava tanta importància a la invenció de símbols correctes que atribueix tots els seus descobriments en les matemàtiques a aquest fet. Les notacions del [[càlcul infinitesimal]] són un exemple de la seva habilitat en aquest sentit. Charles Sanders Peirce, pioner en [[semiòtica]], compartia la passió de Leibniz per a la notació dels símbols i la seva creença que aquests són essencials per a una lògica que funcionés bé i per les matemàtiques.
 
Però Leibniz va portar les seves especulacions molt més enllà. Defineix un caràcter com qualsevol signe escrit, i un caràcter "veritable" com un que representa una idea directament i no simplement la paraula que conté la idea. Alguns caràcters reals, com ara la notació de la lògica, només serveixen per a facilitar el raonament. Molts caràcters coneguts en el seu dia, inclosos els [[jeroglífics egipcis]], els [[caràcters xinesos]], i els símbols d'[[astronomia]] i [[química]], considera que no són reals.<ref> Loemker, però, que va traduir obres d'alguns de Leibniz és en anglès, diu que els símbols de la química van ser personatges reals, així que hi ha desacord entre els estudiosos de Leibniz en aquest punt. </ref> <!-- aquest apartat és correcta fins al moment? -->En el seu lloc, va proposar la creació d'una ''[[characteristica universalis]]'' o "característica universal", construït sobre un [[alfabet de pensament humà]] en el qual cada concepte fonamental seria representat per un únic caràcter "real":
<blockquote> És obvi que si poguéssim trobar caràcters o signes adequats per expressar els nostres pensaments amb tanta claredat i exactitud com l'aritmètica expressa els nombres o la geometria les línies, que podríem fer en tots els temes ''en la mesura en què estiguin subjectes a un raonament'' tot el que podem fer a la geometria i l'aritmètica. Així doncs, totes les investigacions que depenen de raonament es podrien fer mitjançant la manipulació d'aquests caràcters com si es tractés d'un procés de càlcul.<ref>''Prefaci a la ciència general'', 1677. Revisió de la traducció de Rutherford a Jolley 1995: 234. També Wiener I.4 </ref> </blockquote>
 
Els pensaments complexos estarien representats per la combinació de caràcters de pensaments simples. Leibniz va veure que la singularitat de la [[factorització dels enters]] suggereix un paper central dels [[nombres primers]] en els caràcters universals, una anticipació notable del [[nombre de Gödel]]. Per descomptat que no hi ha una forma intuïtiva o [[mnemotècnia|mnemotècnica]] per qualsevol sèrie de conceptes elementals utilitzant els nombres primers. No obstant això, la idea del raonament a través d'un sistema de símbols universals, anticipa de forma dramàtica importants desenvolupaments del {{segle |XX}} en els sistemes formals, tals com el [[Turing complet]].
 
Com que Leibniz era un principiant en matemàtiques la primera vegada que va escriure sobre el ''caràcter'', al principi no ho va fer com una [[Àlgebra]], sinó més aviat com un llenguatge universal o script. Només el 1676 va concebre una espècie "d'àlgebra del pensament", modelada en l'àlgebra convencional. El sistema resultant inclou un càlcul lògic, certa combinatòria, àlgebra, el seu ''analysis situs'' (geometria de la situació), un llenguatge conceptual universal, i altres.
# Les idees complexes procedeixen d'aquestes idees simples per una combinació simètrica i uniforme, similar a la multiplicació aritmètica.
 
Pel que fa al primer punt, el nombre d'idees simples és molt més gran del que suposava Leibniz. Respecte al segon, la lògica es pot basar en una operació combinatòria, però aquesta operació és anàloga a la suma o la multiplicació. La lògica formal que va sorgir a principis del {{segle |XX}} també requereix, com a mínim, la negació unaria i variables quantificades en un [[domini de discurs]].
 
Leibniz no va publicar res sobre lògica formal en el transcurs de la seva vida, la major part del que va escriure sobre el tema es compon d'esborranys de treball. En el seu llibre ''A History of Western Filisophy'' (Una Història de la Filosofia Occidental), [[Bertrand Russell]] va afirmar que Leibniz, en els seus escrits no publicats, havia desenvolupat la lògica al mateix nivell que es va assolir 200 anys més tard.
 
== Matemàtic ==
Malgrat que la noció matemàtica de [[Funció (matemàtica)|funció]] es trobava implícita en l'ús de taules logarítmiques i trigonomètriques, Leibniz va ser el primer el 1692 i 1694 que va emprar-la explícitament per denotar diversos conceptes matemàtics derivats d'una corba com per exemple [[abscissa]], [[ordenada]], [[tangent]], [[corda (geometria)|corda]], i la [[perpendicular]].<ref>Struik (1969), 367</ref> En el {{segle |XVIII}}, el terme "funció" va perdre aquestes associacions geomètriques.
 
Leibniz va ser el primer a veure que els coeficients d'un sistema d'[[equació lineal|equacions lineals]] podien ser col·locats en un sistema de files i columnes, que ara s'anomena [[Matriu (matemàtiques)|matriu]], de manera que poden ser manipulats per trobar la solució del sistema, si existeix solució. Aquest procediment més tard es va anomenar [[mètode de reducció de Gauss]]. Els descobriments de Leibniz sobre [[Àlgebra de Boole|àlgebra booleana]] i sobre [[lògica simbòlica]], que també són rellevants per les matemàtiques, han estat exposats en la secció anterior. Es pot trobar un tractament detallat dels treballs de Leibniz en el camp del càcul a Bos (1974).
 
=== Càlcul ===
Leibniz tinguéva tenir com a guia el matemàtic i físic [[Christiaan Huygens]] ([[1629]] - [[1695]]). Realitzà dos viatges a [[Londres]] on tinguéva tenir accés al manuscrit de [[Newton]] ''De Analysi''.
 
Leibniz se centrà especialment en l'estudi sobre successions numèriques i, com a exemple, les [[Successió (matemàtiques)|successions]] de diferències consecutives associades. Donada una successió de nombres
 
<math>a_1, a_2, ..., a_{n-1}, a_n</math>
<math>b_1 + b_2 + b_3 + ... + b_n = a_n</math>
 
Això indica que les successions de diferències poden sumar-se fàcilment i que en el procés de formar-la i després sumar-la es recupera la successió inicial, id est, que es tracten d'operacions inverses l'una a l'altra. Aquesta senzilla idea, quan es trasllada al camp de la geometria, condueix al concepte central del càlcul leibnizià, el concepte de diferencial, el qual tinguéva tenir per ell diferents significats segons l'època.
 
Leibniz considerava una corba com un [[polígon]] d'[[infinit]]s costats de longitud [[infinitesimal]]. Amb tal corba, s'associa una [[Successió (matemàtiques)|successió]] d'[[Abscissa (matemàtiques)|abscisses]] <math>x_1, x_2, x_3, x_4, \ldots</math> i una successió d'[[Ordenada (matemàtiques)|ordenades]] <math>y_1, y_2, y_3, y_4, \ldots</math> on els punts <math>(x_i, y_i)</math> estan tots ells a la corba i componen els [[vèrtexs]] de la poligonal d'[[infinit]]s costats. La diferència entre dos valors successius de <math>x</math> és anomenada ''[[diferencial]] de'' <math>x</math> i es representa per <math>dx</math>, per significat anàleg, té <math>dy</math>. El diferencial <math>dx</math> és una quantitat fixa, no nul·la, [[Infinit|infinitamentinfinit]]ament petita en comparació amb <math>x</math>, de fet, és una quantitat [[infinitesimal]]. Els costats del [[polígon]] són representats per <math>ds</math>. Resulta així el [[triangle característic]] de Leibniz, que és el mateix que ja fou considerat per [[Barrow]].
 
Curiosament, els termes [[abscissa]], [[ordenada]] i [[coordenades]], tan propis de la [[geometria analítica]], no foren utilitzats mai per [[Descartes]], sinó que són deguts a Leibniz; i mentre nosaltres parlem de [[diferencial]]s, ell parlà sempre de diferències.
 
El [[triangle característic]] té costats infinitesimals <math>dx, dy, ds</math> i verifica la relació <math>ds^2 = dx^2 + dy^2</math>. El costat ds sobre la corba es fa coincidir amb la [[tangent]] de diferencials als que anomenà quocient diferencial. Leibniz mai considerà la [[derivada]] com un [[límit]].
La suma de les [[Ordenada (matemàtiques)|ordenades]] és una aproximació de la [[quadratura]] de la corba i la diferència entre dues ordenades successives és aproximadament igual al [[pendent]] de la corresponent [[tangent]]. Com més petita s'esculli la unitat 1, millor seran les aproximacions. Leibniz raonava que si la unitat pogués ser presa com a [[infinit]]ament petita aquestes aproximacions serien exactes, és a dir, la [[quadratura]] seria igual a la suma de les ordenades i el pendent de la tangent seria igual a la diferència de dues ordenades successives. Com les operacions de prendre diferències i sumar són inverses entre si, va deduir que el càlcul de [[Quadratura|quadratures]] i de tangents també eren inverses entre elles.
 
El [[1675]] investiga la possibilitat de formular simbòlicament els problemes de [[quadratura|quadratures]] i introdueix els símbols que actualment utilitzem per a la [[integral]] i la [[diferencial]]. Tanmateix, la notació que usem per a la [[derivada]] s'atribueix a [[Lagrange]], del {{segle |XVIII}}. La que usem per als [[límit]]s d'[[integració]] fou introduïda per [[Jean Baptiste Joseph Fourier]] al primer terç del {{segle |XIX}}. Fins i tot el terme integral és més tardà, ja que Leibniz anomenà ''calculus diferentialis'' ([[Càlcul diferencial|càlculs de diferències]]) a la part del càlcul que s'ocupa de l'estudi de [[tangent]]s i ''calculus summatorius'' (càlcul de sumes) a la que s'ocupa de problemes de [[quadratura|quadratures]]. Per ell, la integral és una suma d'[[infinit]]s rectangles [[infinitesimal]]s. Fou en [[1690]] quan Johann [[Bernouilli]] suggerí anomenar ''calculus integrallis'' al càlcul de [[quadratura|quadratures]], d'on deriva l'actual terme d'integral. Cal destacar que no foren els camins del raonament lògic deductiu els seguits per Leibniz per descobrir el [[càlcul infinitesimal]], sinó els de la intuïció, la conjectura, l'estudi de casos particulars i la generalització. Els mateixos camins que segueixen avui en dia els matemàtics actius en els seus treballs d'investigació. Tot i que treballà amb conceptes obscurs i imprecisos, fou capaç de desenvolupar [[Càlcul algorítmic |algorismes de càlcul]] eficaços i de gran poder heurístic.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Dorce Polo|nom = Carles|títol = Història de la matemàtica. Des del segle XVII fins a l'inici de l'època contemporània| editorial = }}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom = Dunhan|nom = William|títol = The Calculus gallery: masterpicies from Newton to Lebesgue }}</ref>
 
El [[1711]], [[John Keill]], escrivint a la revista de la [[Royal Society]] i amb el presumpte beneplàcit de [[Newton]], va acusar Leibniz d'haver plagiat el càlcul de [[Newton]]. Així va començar la controvèrsia sobre la "prioritat del [[càlcul]]", que va enfosquir la resta de la vida de Leibniz. La [[Royal Society]] va dur a terme una investigació formal (en la quequal [[Newton]] va prendre part encobertament), per donar resposta a una demanda de retracció feta per Leibniz; i va mantenir les tesis de [[John Keill|Keill]]. Des del [[1900]] aproximadament, els historiadors de les matemàtiques tendeixen a absoldre Leibniz de plagi, ja que troben importants diferències entre les versions del [[càlcul infinitesimal]] de Leibniz i Newton.{{text imprecís|data=abril de 2013}}
 
=== Topologia ===
Leibniz va ser el primer a utilitzar el terme ''analysis situs'',<ref>[[#Loemker|Loemker]]: p. 27</ref> utilitzat posteriorment el {{segle |XIX}} per referir-se al que ara s'anomena [[topologia]]. La [[fractal|geometria fractal]] proposada per [[Benoît Mandelbrot]] es basa en les nocions de Leibniz d'[[autosimilaritat]] i en el principi de continuïtat «''natura non facit saltus''» (la natura no fa salts). També podem observar quan Leibniz va escriure, amb una vena [[metafísica]], que "la línia recta és una corba que té totes les seves parts similars a la seva totalitat" estava posant les bases de la [[topologia]] fa més de dos segles. Parlant "d'empaquetatge", Leibniz va proposar al seu amic [[Des Bosses]] que s'imaginés un cercle, llavors que hi inscrivís tres cercles congruents de radi màxim; els segons cercles menors es podien omplir amb tres cercles encara menors utilitzant el mateix procediment. Això es pot continuar [[infinit]]ament, del que es dedueix una bona idea de l'[[autosimilaritat]]. La millora de Leibniz del axiome d'Euclides conté el mateix concepte.
 
== Científic i enginyer ==
 
=== Física ===
Leibniz va contribuir tant a l'[[estàtica]] com a la [[dinàmica]] que emergien a la seva època, moltes vegades en desacord amb [[Descartes]] i [[Isaac Newton|Newton]]. Va desenvolupar una nova teoria del [[moviment]] ([[dinàmica]]) basada en l'[[energia cinètica]] i l'[[energia potencial]], que considerava l'espai com relatiu, mentre que [[Isaac Newton|Newton]] creia que era absolut. Un exemple important de la maduresa de pensament sobre la física de Leibniz és el seu ''Specimen Dynamicum'' de 1695.<ref>[[#Loemker|Loemker]]: p. 46</ref><ref> Ariew i Garber 117, W II.5. On Leibniz and physics, see the chapter by Garber in Jolley (1995) i Wilson (1989).</ref>
 
Fins al descobriment de les partícules subatòmiques i de la [[mecànica quàntica]] que les governa, moltes de les especulacions de Leibniz sobre aspectes de la natura que no eren reduïbles a l'estàtica i la dinàmica no tenien gaire sentit. Per exemple, es va anticipar a [[Albert Einstein]] afirmant, en contra de Newton, que l'[[espai]], el [[temps]] i el moviment són relatius i no absoluts. La [[regla d'integració de Leibniz]] és una eina molt utilitzada, sovint de manera inadvertida, en diversos camps de la física. El [[principi de raó suficient]] s'ha utilitzat en els últims avenços de [[cosmologia]], i la seva [[identitat dels indiscernibles]] en la [[mecànica quàntica]], un camp en el qual, d'alguna manera, també sembla que s'hagi anticipat a la seva era. Els partidaris de la [[filosofia digital]], una branca recent de la cosmologia, reclamen a Leibniz com a precursor.
 
=== Ciències socials ===
En [[psicologia]],<ref>On Leibniz and psychology, see Loemker (1969a: IX).</ref> Leibniz va anticipar la diferència entre els estats de [[consciència (psicologia)|consciència]] i [[inconscient|inconsciència]]. En salut pública va proposar l'establiment d'una autoritat administrativa mèdica, amb responsabilitats sobre [[epidemiologia]] i [[veterinària]]. Va treballar per crear un programa de formació mèdica coherent, orientat cap a la salut pública i mesures preventives. En política econòmica, va proposar reformes dels impostos i un esquema de seguretat social nacional, i va discutir la [[balança comercial]]. Fins i tot va començar a tractar un tema que més tard es va convertir enesdevenir la [[teoria de jocs]]. En [[sociologia]] va posar les bases de la [[teoria de la comunicació]].
 
=== Tecnologia ===
Leibniz pot haver estat el primer científic d'ordinadors i teòric de la informació.<ref>Davis (2000) tracta el rol de Leibniz en ser el precursor del naixement de les [[calculadora|calculadores]] i dels llenguatges formals.</ref> En la seva joventut, va escriure sobre el [[Codi binari|sistema binari]] (base 2), que utilitzen els ordinadors, i va continuar tractant aquest tema al llarg de la seva carrera.<ref>See Couturat (1901): 473–78.</ref> Es va avançar a la [[interpolació polinòmica de Lagrange]] i la [[teoria algorísmica de la informació]]. El seu [[raonador de càlcul]] va anticipar aspectes de la [[màquina de Turing]]. En 1934, [[Norbert Wiener]] va dir que havia trobat en els escrits de Leibniz una menció al concepte de [[realimentació]], que era central en l'última teoria [[cibernètica]] de Wiener.
 
En 1671, Leibniz va començar a inventar una màquina basada en el quequal posteriorment s'anomenaria la [[roda de Leibniz]], que podia fer les quatre operacions aritmètiques bàsiques, i la va anar millorant gradualment al llarg dels anys. Aquesta "[[calculadora per passos]]" va atraure l'atenció de la societat científica i va ser la base per a la seva elecció com a membre de la [[Royal Society]] en 1673. Durant els anys que va passar a [[Hannover]] un artesà, sota la supervisió de Leibniz, va construir unes quantes d'aquestes màquines. No va ser un èxit perquè no va mecanitzar completament l'operació de portar. Couturat va trobar una nota de Leibniz no publicada, datada de 1674, descrivint una màquina capaç de fer algunes operacions algèbriques.<ref>Couturat (1901), 115</ref>
 
Leibniz es va aproximar als conceptes de [[maquinari]] i [[programari]] elaborats posteriorment per [[Charles Babbage]] i [[Ada Lovelace]]. En 1679, mentre reflexionava sobre la seva aritmètica binaria, Leibniz va imaginar una màquina en què es poguessin representar nombres binaris utilitzant boles i dirigit per una mena de targetes perforades rudimentàries.<ref>{{ref-web |url= http://www.edge.org/discourse/schirrmacher_eurotech.html|títol=The Reality Club: Wake Up Call for Europe Tech <!--Títol generat per bot-->}}</ref> En els moderns ordinadors electrònics digitals se substitueixen les boles de Leibniz que es movien gràcies a la gravetat per [[registre a decalatge|registres a decalatge]], gradients de voltatge i impulsos d'electrons, però, ''grosso modo'', funciona tal com Leibniz proposava en 1679.
 
=== Bibliotecari ===
Mentre va exercir com a bibliotecari de les biblioteques ducals a [[Hannover]] i [[Wolfenbuettel]], Leibniz es va convertir enesdevenir un dels fundadors de la [[Biblioteconomia]]. La darrera d'aquestes biblioteques va ser enorme per a l'època, ja que contenia més de 100.000 volums, i Leibniz va ajudar a dissenyar un nou edifici que es creu que va ser el primer edifici expressament dissenyat per a ser una biblioteca. També va dissenyar un [[sistema de classificació]] que ignorava l'únic sistema existent a les hores, el de la [[Biblioteca Bodleiana]] a la [[Universitat d'Oxford]]. Va demanar a les editorials que fessin els resums de tots els títols nous que es produïssin cada any, en un formulari estàndard per tal de facilitar la classificació. Esperava que aquest projecte pogués incloure en un futur tot el material imprès des d'aquella data fins a [[Johannes Gutenberg|Gutenberg]]. Cap dels dos objectius va ser assolit a l'època, però un sistema similar al proposat per ell es va convertir enesdevenir estàndard entre els editors de llengua anglesa durant el {{segle |XX}}, sota l'ègida de la [[Biblioteca del Congrés dels Estats Units]] i la [[British Library]].
 
Va proposar la creació d'una [[base de dades]] [[empíric]]a com a mitjà per potenciar totes les ciències. La seva [[Characteristica universalis]], el [[raonador de càlcul]], i la "comunitat de ments", que tenia l'objectiu, entre d'altres, d'aconseguir la unitat religiosa i política d'Europa- poden ser vistos com una distant anticipació involuntària de les llengües artificials (per exemple, l'[[Esperanto]] i els seus rivals), la [[lògica simbòlica]], i fins i tot la [[World Wide Web]].
 
=== Promotor de les societats científiques ===
Leibniz va fer èmfasi en el fet que la [[recerca]] era un esforç de col·laboració. En conseqüència va defensar entusiastament la creació de societats científiques nacionals similars a les existents a l'època, la britànica [[Royal Society]] i l'[[Acadèmia Francesa de les Ciències]]. De forma més concreta, en la seva correspondència va instar a la creació d'aquestes societats a Dresden, Sant Petersburg, Viena, i Berlín. Només un d'aquests projectes va arribar a bon terme. El 1700 es va crear l'[[Akademie der Wissenschaften|Acadèmia de les Ciències de Berlin]]. Leibniz va elaborar els seus primers estatuts, i va ser el seu primer president per a la resta de la seva vida. L'Acadèmia es va convertir enesdevenir l'Acadèmia Alemanya de les Ciències, que actualment porta a terme l'edició crítica de totes les obres de Leibniz.<ref>Per elspels projectes de Leibniz per a les societats científiques, Vegeu Couturat (1901), App. IV.</ref>
 
== Jurista, moralista ==
Cap filòsof ha tingut tanta experiència pràctica dels assumptes d'Estat com Leibniz, excepte possiblement [[Marc Aureli]]. Els escrits de Leibniz sobre el dret, l'ètica, i la política,<ref>[[#Loemker|Loemker]]: p. 2, 7, 20, 29, 44, 59, 62, 65</ref><ref> Vegeu, per exemple, Ariew i Garber 19, 94, 111, 193; Riley, 1988; W I.1, IV.1-3 </ref> durant molt temps no han merescut l'atenció dels estudiosos de parla anglesa, però això ha canviat darrerament.<ref> Vegeu (per ordre de dificultat) Jolley (2005: CHPT. 7), Gregory el capítol de Brown a Jolley (1995), Hostle (1975), i Riley (1996). </ref>
 
Encara que Leibniz no defensava la [[monarquia absoluta]] com [[Hobbes]], o la tirania en qualsevol forma, tampoc no es va fer ressò de les opinions polítiques constitucionals del seu contemporani [[John Locke]], opinions invocades en suport de la democràcia al {{segle |XVIII}} a Amèrica i més tard en altres llocs. El següent extracte d'una carta de 1695 al fill del Baró JC Boineburg, Felip, és molt reveladora dels sentiments polítics de Leibniz:
 
{{Cita|... Pel que fa a la gran qüestió del poder dels sobirans i de l'obediència que els seus súbdits els devem, en general crec que seria bo per als prínceps tenir el convenciment que els seus súbdits tenen el dret a resistir-los, i els súbdits, per contra, estar convençuts que han d'obeir passivament. Soc, però, força de l'opinió de [[Grotius]], que diu que un ha d'obeir, com a regla general, ja que el mal de la revolució és més gran, sense comparació, que els mals que la originen. No obstant això, reconec que un príncep pot arribar a tals excessos, i posar el benestar de l'estat en tal perill, que l'obligació de suportar-ho desaparegui. No obstant això és rar, i el teòleg que autoritza la violència sota aquest pretext ha de tenir cura contra l'excés, donatatès que l'excés es infinitament més perillós que la deficiència.<ref>[[#Loemker|Loemker]]: p. 59, nota 16</ref>}}
 
En 1677, Leibniz va demanar una confederació europea, regida per un consell o senat, els membres del qual representessin nacions senceres i fossin lliures de votar segons la seva consciència;<ref>[[#Loemker|Loemker]]: p. 58, nota 9</ref> en fer-ho, es va anticipar a la [[Unió Europea]]. Ell creia que Europa podria adoptar una religió uniforme. Va reiterar aquestes propostes el 1715.
 
=== Ecumenisme ===
Leibniz va dedicar un esforç intel·lectual i diplomàtic considerable per al que ara es coneix com a [[ecumenisme]], tractant de conciliar primer les esglésies [[Catòlica]] i [[Luterana]], i després la Luterana amb les [[Església Reformada|Esglésies Reformades]]. En aquest sentit, va seguir l'exemple dels seus primers patrocinadors, el Baró von Boineburg i el duc [[Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg|Joan Frederic]], tots dos criats en el Luteranisme i convertits al Catolicisme d'adults, que feien el quequal podien per fomentar la unió de les dues religions, i que acollien molt favorablement els esforços que altres feien en aquest sentit. (La Casa de [[Brunsvic-Lüneburg|Brunswick]] va continuar sent luterana perquè els fills del duc es van mantenir luterans i no van seguir al seu pare.) Aquests esforços van incloure la correspondència amb el bisbe francès [[Jacques-Bénigne Bossuet]], i varen involucrar a Leibniz en controvèrsies teològiques. Era evident que ell creia que l'aplicació cabal de la raó era suficient per tancar la bretxa causada per la [[Reforma Protestant]].
 
== Filòleg ==
El [[filòleg]] Leibniz era un àvid estudiós dels idiomes, que anotavamarcava amb entusiasme qualsevol informació sobre [[paraules]] i [[gramàtica]] que li arribés. Va rebutjar la creença, àmpliament sostinguda per erudits Cristians del seu temps, que l'[[hebreu]] fos el llenguatge primigeni de la raça humana. També va refutar l'argument, suggerit pels investigadors Suecs contemporanis seus, que alguna mena de proto [[Suec]] havia estat l'avantpassat de les [[llengües germàniques]]. Va estar perplex sobre l'origen de les [[llengües eslaves]], era conscient de l'existència del [[Sànscrit]], i estava fascinat pel [[Xinès clàssic]].
 
Va publicar l'''editio prínceps'' (primera edició moderna) de la '' [[Chronicon Holtzatiae]] '', una crònica llatina del [[Comtat de Holstein]] de la [[Baixa Edat Mitjana]].
El seu polifacetisme queda il·lustrat per la següent relació d'activitats simultànies. Mentre feia la seva gran gira dels arxius europeus a la recerca de la història de la família Brunswick que mai no va completar, Leibniz es va aturar a [[Viena]] entre maig 1688 i de febrer 1689, on va fer molt treball jurídic i diplomàtic per als Brunswicks. Va visitar mines, i va parlar amb els enginyers, tractant de negociar els contractes d'exportació de plom de les mines ducals de les [[districte de Harz|muntanyes del Harz]]. La seva proposta que els carrers de Viena s'il·luminessin amb llums d'[[oli de colza]] es va posar en pràctica. Durant una audiència formal amb l'[[Sacre Imperi Romá Germànic|Emperador Austríac]] i en les notes posteriors, va advocar per la reorganització de l'economia austríaca, la reforma de la moneda de molts països de l'Europa central, la negociació d'un [[Concordat]] entre els [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] i el [[Seu Apostòlica|Vaticà]], i la creació d'una biblioteca de recerca imperial, un arxiu oficial, i fons d'assegurança pública. També va escriure i publicar un important document de [[mecànica]].
 
Leibniz també va escriure un article curt, publicat per primera vegada per [[Louis Couturat]] el 1903,<ref> tard traduït com Loemker 267 i Woolhouse i Francks 30 </ref> que resumeix la seva opinió sobre [[metafísica]]. El document no té data; que el va escriure mentre era a Viena es va determinar només el 1999, quan l'edició crítica en curs va publicar els escrits filosòfics de Leibniz pel període 1677-90. La lectura d'aquest article per Couturat va ser el punt de partida del pensament del {{segle |XX}} sobre Leibniz, especialment entre els [[filosofia analítica|filòsofs analítics]]. No obstant després d'un estudi minuciós de tots els escrits filosòfics de Leibniz fins al 1688-un estudi fet possible gràcies als afegits de 1999 a l'edició crítica -Mercer (2001) va proposar que estava en desacord amb la lectura feta per Couturat, el veredicte final està encara pendent.
 
== Fama pòstuma ==
Gran part d'Europa dubtava que Leibniz hagués descobert el càlcul independentment de Newton, i com a conseqüència tota la seva obra de física i matemàtiques no va ser tinguda en compte. Voltaire, un admirador de Newton, va escriure ''Càndid'', almenys en part, per desacreditar la reivindicació de Leibniz d'haver descobert el càlcul i la seva afirmació que la teoria de Newton de la gravitació universal era incorrecta. L'aparició de la teoria de la relativitat i el treball posterior d'investigació matemàtica ha posat la figura de Leibniz sota una llum més favorable.
 
El llarg camí de Leibniz fins a la seva glòria present es va iniciar el 1765 amb la publicació de ''Nouveaux Essais'' que [[Kant]] va llegir atentament. En 1768, Dutens va editar la primera edició de múltiples volums d'escrits de Leibniz, seguit en el {{segle |XIX}} per un nombre d'edicions, incloses les de d'Erdmann, Foucher de Careil, Gerhardt, Gerland, Klopp, i Mollat. També va començar la publicació de la correspondència de Leibniz amb notables com [[Antoine Arnauld]], [[Samuel Clarke]], [[Sofia del Palatinat|Sofia de Hannover]], i la seva filla [[Sofia Carlota de Hannover]].
 
El 1900, [[Bertrand Russell]] va publicar un estudi crític de la metafísica de Leibniz. Poc després, [[Louis Couturat]] va publicar un important estudi sobre Leibniz, i va editar un volum dels seus escrits no publicats fins aleshores, sobretot en lògica. Axó va fer que Leibniz fos força respectat entre els filòsofs [[filosofia analítica|anlitics]] i [[filosofia lingüística|lingüístics]] del món de parla anglesa del {{segle |XX}}. Leibniz ja havia estat de gran influència per a molts alemanys, com [[Bernhard Riemann]]. Així per exemple, la frase de Leibniz ''[[salva veritate]]'', per significar intercanviabilitat sense pèrdua de significat i sense comprometre la veritat, es repeteix en els escrits de [[Willard van Orman Quine|Willard Quine]]. No obstant això, l'estudi sobre Leibniz en la literatura anglesa secundària realment no va aparèixer fins després de la Segona Guerra Mundial. En la bibliografia de [[Gregory Brown]] menys de 30 de les entrades de l'idioma anglès es van publicar abans de 1946. Els estudis americans es varen basar molt en [[Leroy Loemker]] (1904-85) a través de les seves traduccions i els seus assajos d'interpretació en LeClerc (1973).
 
[[Nicholas Jolley]] ha conjecturat que la reputació de Leibniz com a filòsof és potser ara més alta que en qualsevol altre moment des que era viu.<ref> Jolley, 217-19 </ref> La filosofia analítica i contemporània continuen utilitzant les seves nocions d'[[identitat]], [[individuació]], i [[mon possible|mons possibles]], mentre que el menyspreu doctrinari cap a la [[metafísica]], característic de la filosofia analítica i lingüística, s'ha esvaït. Els treballs sobre la història de les [[idees]] del {{segle |XVII}} i del {{segle |XVIII}} ha posat de manifest més clarament que la "Revolució Intel·lectual" del {{segle |XVII}} va precedir a la més coneguda [[Revolució Industrial]] i comercial dels segles XVIII i XIX. La creença dels segles XVII i XVIII que la ciència natural, especialment la física, es diferencia de la filosofia en grau, i no en essència, ja no es descarta. Que la ciència moderna inclou un element "[[escolàstica|escolàstic]]", i un element "[[empirisme|empíric]] radical" és més acceptat ara que a principis del {{segle |XX}}. El pensament de Leibniz es veu ara com una prolongació important de la formidable tasca iniciada per [[Plató]] i [[Aristòtil]]: l'Univers i el lloc de l'home en ell són oberts a la raó humana.
 
El 1985, el govern alemany va crear el [[Premi Leibniz]], que ofereix un premi anual d'1,55 milions d'euros per resultats experimentals i 770.000 per a teòrics. És el premi més quantiós del món per realitzacions científiques.
 
=== Galetes Leibniz ===
[[Leibniz-Keks]], una popular marca de galetes a Alemanya, porta el nom de Gottfried Leibniz. Aquestes galetes fan honor a Leibniz perquè ell era un resident de Hannover, on té la seu l'empresa.<ref> {{Citar ref|url = http://www.bahlsen.de/root_bahlsen_anim/index.php|títol= Bahlsen productes}} </ref>
 
== Escrits i edició ==
Leibniz va escriure principalment en tres idiomes: llatí, francès i alemany. Durant la seva vida va publicar moltes notes i articles acadèmics, però només dos llibres filosòfics, ''L'Art Combinatori'' i la ''[[Teodicea]]''. (Va publicar nombrosos articles, sovint anònims, en nom de la Casa de [[Brunsvic-Lüneburg]], especialment el "De jure suprematum" una consideració sobre la naturalesa de la [[sobirania]]). Un llibre important va aparèixer pòstumament, ''[[Nouveaux essais sur l'entendement humain]]'' (Nou assaig sobre la intel·ligència humana), la publicació del qual Leibniz havia anul·lat a causa de la mort de [[John Locke]]. Només en 1895, quan Bodemann va acabar la seva catalogació de manuscrits i de correspondència de Leibniz, es va mostrar l'enorme extensió del ''[[Nachlass]]'' (llegat) de Leibniz: prop de 15.000 cartes a més de 1.000 destinataris, a més de 40.000 altres articles. D'altra banda, força d'aquestes cartes són de longitud d'assaig. Gran part de la seva vasta correspondència, en particular les cartes de data posterior a 1685, roman inèdita, i gran part del que s'ha publicat ho ha estat tan sols en les últimes dècades. La quantitat, la varietat i el desordre dels escrits de Leibniz són el resultat previsible d'una situació que ell descriu en una carta de la següent manera:
 
<blockquote>No puc explicar-te quan extraordinàriament despistat i trasbalsat estic. Intento trobar diverses coses en els arxius; miro vells papers i busco documents no publicats. D'aquests espero donar una mica de llum sobre la història de la Casa de Brunswick. Rebo i responc a una enorme quantitat de cartes. Al mateix temps, tinc tants resultats matemàtics, pensaments filosòfics i altres innovacions literàries que no s'ha de permetre que desapareguin que sovint no sé per on començar.<ref> 1.695 Carta a [[Vincent Placcius]] en Gerhardt. </ref> </blockquote>
 
Les parts existents de l'edició crítica dels escrits de Leibniz,<ref name="ce"> [http://www.leibnizedition.de/ Leibniz-Edition]. Vegeu fotografia allà. </ref> s'organitzen de la següent manera:
* Sèrie 1. ''Correspondència política, històrica, i general''. 21 vols., 1666-1701.
* Sèrie 2. ''Correspondència filosòfica''. 1 vol., 1663-85.
* [[Revolució científica]]
 
== Referències ==
{{Referències|3}}
 
* Knobloch, Eberhard, 2013. El arte d'editar a Leibniz. Investigación y Ciencia, Mayo 2013 nº 440: 68-76.
* LeClerc, Ivor, ed., 1973. ''The Philosophy of Leibniz and the Modern World''. Vanderbilt Univ. Press.
* {{Ref-llibre |cognom=Loemker |nom=Leroy |títol=Leibniz: Philosophical Papers and Letters |url= http://books.google.cat/books?id=Oi6QAcJRS3IC&printsec=frontcover&dq=Leibniz:+Philosophical+Papers+and+Letters&hl=ca&ei=_JAuTYf0F8vFswbCu7j4Bw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCQQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false | editorial=Reidel |data=1976 |llengua=anglès |edició=2a ed.|isbn=978-90-277-0693-5 |ref=Loemker}}
* Lovejoy, Arthur O., 1957 (1936). "Plenitude and Sufficient Reason in Leibniz and Spinoza" in his ''The Great Chain of Being''. Harvard Uni. Press: 144–82. Reprinted in Frankfurt, H. G., ed., 1972. Leibniz: A Collection of Critical Essays. Anchor Books.
* [[Benoît Mandelbrot|Mandelbrot, Benoît]], 1977. ''The Fractal Geometry of Nature''. Freeman.
321.802

modificacions