Gran Salt Endavant: diferència entre les revisions

Durant els anys 1950, la República Popular Xinesa va dur a terme un programa de distribució de la terra i una industrialització amb l'ajuda tècnica de la [[Unió Soviètica]]. Les relacions entre els dos règims comunistes no eren bones i els dirigents xinesos veien amb preocupació el deute contret amb la Unió Soviètica i els interessos que la República Popular havia de pagar. El model de desenvolupament soviètic aplicat per la República Popular durant el Primer Pla Quinquennal (1952 - 1957), encara que havia estimulat el desenvolupament industrial i el creixement econòmic, no semblava sostenible a causa de la pressió sobre el mitjà rural, que perdia població a causa de l'emigració a les ciutats, i a les inversions necessàries, que només podien fer-se gràcies als préstecs soviètics, que augmentaven la dependència del règim xinès.

En la meitat dels anys cinquanta la situació a la Xina s'havia estabilitzat i l'amenaça de les guerres de [[Corea]] i el [[Vietnam]] (la guerra francesa) havia desaparegut. Les persones percebudes com a [[capitalisme|capitalistes]] van ser expropiades el [[1952]] i [[1953]]; els [[dissidència|dissidents]], tant d'esquerra com del [[Guomindang]], empresonats. Per primera vegada en diverses generacions, Xina semblava tenir un [[govern]] fort i estable. No obstant això, [[Mao Zedong]] es va alarmar pels termes usats per [[Nikita Khrusxov]] en el Vintè Congrés del [[Partit Comunista de la Unió Soviètica]]. Mao va percebre que lluny d'''arribar a i avançar'' Occident, l'economia soviètica s'estava quedant endarrerida. Davant les [[revolta|revoltes]] esdevingudes a [[Alemanya Oriental]], [[Polònia]] i [[Hongria]], i la Unió Soviètica buscant la [[coexistència pacífica]], que Mao va percebre com el poder imperialista d'Occident, va preparar el PCX per a ''avançar en solitari''.

També va influir l'herència històrica de Xina, en la qual la lleialtat de les autoritats locals al centre de poder es demostrava obtenint bons resultats en la implantació de les polítiques que aquest impulsava, igual que feia la petita noblesa en els temps imperials. Això generava una competició de les autoritats locals per a informar del bé que s'estaven complint les ordres, cosa que generava informes massa optimistes, o francament falsos. D'altra banda, la docilitat de la pagesia xinesa i el [[culte a la personalitat]] en la figura de Mao i la confiança que el poble sentia cap a ell, va dur a aquests camperols a un [[paroxisme]] col·lectiu de treball ininterromput.

A la província de [[Henan]] es va establir una comuna experimental a principis de [[1958]], i aviat el model es va anar estenent pel país. Desenes de milions de persones van ser mobilitzades per a produir un únic [[producte (objecte)|producte]], símbol de la [[industrialització]], l'acer. Es van crear aproximadament 25.000 comunes, amb al voltant de 5.000 [[família|famílies]] en cadascuna d'elles. La idea era industrialitzar el país i augmentar la [[producció]] agrícola fent ús del treball en massa, evitant així haver d'importar maquinària pesant. L'efecte més visible des de l'estranger va ser la campanya de creació de petits alts forns ''en el pati de casa'' per a la [[Fosa (metal·lúrgia)|fosa]] d'acer que es van construir en cada comuna. A l'octubre de [[1958]] s'informava de la creació d'un milió. Fins i tot a les fàbriques, escoles i hospitals els treballadors qualificats abandonaven el seu treball per a destinar part del seu temps a produir acer. Alhora, els camperols eren col·lectivitzats. L'acer produït per aquests forns era en gran part inservible a causa de la barreja de diferents [[metall]]s durant la seva elaboració.

{{cita|Prenem tots els objectes de metall que teníem a casa i els nostres veïns van fer el mateix. Ho vam posar tot en un gran foc i barregem tot el metall. (Zhang Rongmei, professor de [[geometria]] en la zona rural de [[Shanghai]])||azure|}}

També es van portar a terme altres experiències econòmicament errònies, com l'intent d'exterminació dels ocells per a evitar que es mengessin el gra dels camps. Aquesta campanya va implicar una plaga d'insectes.

El [[1958]] ja havia començat un període de males [[collita|collites]] en el camp xinès. No obstant això, les [[estadística|estadístiques]] procedents de les diferents províncies mostraven un augment de la producció agrícola. Amb base en aquestes estadístiques falses, el poder central va exigir grans quantitats de productes agrícoles al camp elcosa que va provocar una fam de grans proporcions ([[La Gran Fam de Xina]]).

A la fi de 1958 es va començar a fer marxa enrere en les polítiques del Gran Salt Endavant. Durant una reunió del Comitè Permanent del Buró Polític a [[Wuhan]] el desembre de 1958, Mao, encara que conservava el seu lloc de president del partit i era el principal capdavanter ideològic del país, cedia la prefectura de l'estat a [[Liu Shaoqi]], nomenat [[President de la República Popular de la Xina]]. Així, Mao es veia apartat de la gestió de govern i Liu Shaoqi, juntament amb [[Deng Xiaobing]], secretari general del PCX, prenia les regnes del govern. El juliol de [[1959]], durant una reunió de dirigents del partit a la ciutat de [[Lushan]] de la província de [[Jiangxi]], Mao admetia haver comès errors pels seus escassos coneixements d'[[economia]].

* [[Maoisme]]