Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
El 4 de setembre de 1935 la Societat de Nacions exonerà ambdues parts per l'incident.<ref>Shinn, ''Historical dictionary of Ethiopia'', p. 392</ref> El Regne Unit i França, intentant mantenir Itàlia com un aliat contra Alemanya, no van fer cap passa contra el rearmament italià. Itàlia començà ben aviat a construir les seves forces a les fronteres d'Etiòpia a Eritrea i la Somàlia italiana.
 
Itàlia era capaç de llançar la seva invasió sense interferències principalment a causa que tant el Regne Unit com França situaren com una alta prioritat mantenir a Itàlia com un aliat en cas que esclatessin hostilitats contra [[Alemanya Nazi|Alemanya]]. Amb aquesta finalitat, el 7 de gener de 1935, [[Acord Franco-italià|França signà un acord amb Itàlia]] donant-li essencialment una mà lliure a l'Àfrica per assegurar-se la cooperació italiana.<ref>Peter N. Stearns, William Leonard Langer. ''The Encyclopedia of World History: Ancient, Medieval, and Modern'', pg. 677</ref> A continuació, a l'abril, Itàlia encara s'envalentí més per ser membre del [[Front Stresa]], un acord per fer front a l'expansionisme alemany.<ref>Andrew J. Crozier. ''The Causes of the Second World War'', pg. 108</ref> Al juny la no-intervenció s'assegurà encara més gràcies a la divisió política que s'havia creat entre el Regne Unit i França després de la signatura de l'[[Acord Naval Germanobritànic]].<ref>Roderick Stackelberg. ''Hitler's Germany: Origins, Interpretations, Legacies'', p. 164</ref> Al final, un darrer possible aliat d'Etiòpia era Japó, que havia servit com a model per a alguns intel·lectuals etíops: l'ambaixador japonès a Itàlia, Dr. Sugimura Yotaro, el 16 de juny assegurà a Mussolini que el seu país no tenia cap interès polític a Etiòpia i que romandria neutral davant una possible guerra. Els seus comentaris suscitaren una onada de protestes al Japó, on havia una afinitat popular amb l'Imperi Africà. Malgrat l'opinió popular, quan els etíops es dirigiren al Japó per demanademanar ajut, el 2 d'agost van ser rebutjantrebutjats: fins i tot una modesta petició al govern japonès perquè manifestés oficialment el seu suport a Etiòpia en l'imminent conflicte va ser denegatdenegada.<ref>J. Calvitt Clarke, [http://users.ju.edu/jclarke/wizzd.html "Japan and Italy squabble over Ethiopia: The Sugimura affair of July 1935", ''Selected Annual Proceedings of the Florida Conference of Historians'', 6 (Dec. 1999): 9–20.]. Retrieved 31 December 2008.</ref>
 
== Forces oposades ==
=== Etíops/abissínies ===
[[Fitxer:Addis Ababa, Ethiopia. Medical supplies for the front, including bales of cotton.jpg|thumb|Subministraments mèdics pel front a Addis Ababa.]]
Amb un atac que semblava inevitable, l'[[Emperador d'Etiòpia|Emperador]] [[Haile Selassie]] ordenà una mobilització general de l'[[Exèrcit de l'Imperi Etíop|exèrcit]]. Els seus nous reclutes consistien en gairebé 500.000 homes, molts dels quals només estaven armats amb llances i arcs. Altres soldats portaven armament més modern, incloent rifles, però molts d'aquests eren anterior al 1900.<ref>[[Richard Pankhurst (historiador)|Richard Pankhurst]], ''Economic History of Ethiopia'', Addis Ababa: Haile Selassie I University, 1968), pp. 605–608</ref>
 
D'acord a les estimacions italianes, a l'alba de les hostilitats els etíops tenien un exèrcit d'entre 350.000 i 760.000 homes; però només un quart d'aquest exèrcit tenia alguna mena d'entrenament militar i els homes estaven armats amb 400.000 fusells de tota mena i en tot estat.<ref name=Barker-29>Barker, A. J., ''The Rape of Ethiopia 1936'', p. 29</ref>
21.383

modificacions