Diferència entre revisions de la pàgina «Concili de Tours»

m
Canvis menors, neteja AWB
m
m (Canvis menors, neteja AWB)
El '''Concili de Tours''' fou un dels cinc [[concili]]s regionals convocats per [[Carlemany]] el mes de maig del [[813]] a la ciutat francesa de [[Tours]], al costat dels de [[Magúncia]] sobre les escoles, el de [[Châlons]], el de [[Reims]] i el d'[[Arle]]. El concili de Tours és important no solament des del punt de vista religiós, sinó també des del [[lingüística|lingüístic]]. Marca una etapa important, un moment fonamental en la [[cristianització]] d'Occident. Els [[bisbe]]s d'[[Aquitània]], [[Gascunya]] i altres territoris -entre els quals n'hi ha alguns a l'est del [[Rin]]-, reunits a la ciutat de [[Tours]], decideixen que, als territoris sota el domini de Carlemany (l'Imperi Carolingi, corresponent a les actuals [[França]], [[Alemanya]], la [[Catalunya Vella]], [[Aragó]], [[Navarra]], nord d'[[Itàlia]], etc.), les [[homilia|homilies]] es facin en ''«rusticam Romanam linguam aut Theodiscam, quo facilius cuncti possint intellegere quae dicuntur»'', és a dir, en la «lengua rústica romana i en la [[llengua germànica|germànica]] populars» i que -per tant- s'abandoni el [[llatí clàssic]] en la predicació. Aquest determini el prenen per tal que tothom pugui entendre amb més facilitat el que s'hi diu. És potser el testimoni més antic del fet que, en aquella època, el [[llatí]] clàssic ja no era comprès per la gent en els dominis de Carlemany. Podem fixar el [[segle IX]] com el període en què el [[llatí vulgar]] parlat per la gent ha de ser considerat una [[llengua]] (o unes llengües) diferents del llatí que hom escrivia. Hom pot considerar, doncs, el concili de Tours del 813 com l'acta de naixement de la [[francès|llengua francesa]], i -per extensió de totes les altres les [[llengües romàniques]], com el [[català]].
 
El concili de Tours proclamà així el reconeixement dels dos grans elements geoculturals que integrava l'imperi de Carlemany: el món que havia estat [[Imperi Romà|romà]], de tradició llatina, estès fins al riu [[Rin]], i el món [[pobles germànics|germànic]], que s'estenia dellà el Rin. Hi havia en el concili bisbes d'ambdós orígens: en el costat romà, la predicació es faria en llengua romana, però "rústica" (és a dir, en les naixents [[llengües romàniques]]) i en el costat germànic es faria en [[llengües germàniques|llengua germànica]].
D'altra banda el concili de Tours també decidí que els dotze dies que van de [[Nadal]] fins a l'[[Epifania]] fossin un període festiu i sagrat.
 
== Bibliografia ==
* {{ref-web |url= http://www.tv3.cat/historiesdecatalunya/documents/doc102826650.htm |títol= Homilies d'Organyà | consulta= 20 maig 2014 |cognom= |nom= |enllaçautor= |format= |llengua= |obra= Històries de Catalunya |data= |mes= |any= }}
* {{ref-web |url= http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=77595c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=77595c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=9db4edfc49ed7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |títol= El català antic. Els inicis del català| consulta= 20 maig 2014 |cognom= |nom= |enllaçautor= |format= |llengua= |obra= Particularitats de la llengua |data= }}
* {{Hgl}}
 
312.864

modificacions