Revisió del 20:20, 28 abr 2016 modifica General Basset (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors, Administradors 48.455 edits correcció (cas-cat) ← Edició anterior		Revisió del 20:44, 19 juny 2016 modifica desfés CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 434.642 edits m Canvis menors, neteja, replaced: <references /> → {{referències}}, segle XVIII → {{segle\|XVIII}}, segle XIX → {{segle\|XIX}} (2), segle XX → {{segle\|XX}}, es va convertir en → va esdevenir AWB Edició següent →
Línia 14: \|objectiu="Perfecció cristiana, pròpia i aliena, per a la glòria i el servei de Déu": educació espiritual i intel·lectual, evangelització dels no cristians, defensa de le fe (en l'origen, lluita contra el [[protestantisme]]) \|data de fundació=15 d'agost de [[1534]] \|lloc de fundació= [[París]], Capella de St. Denis de Montmartre \|fundat per=Sant [[Ignasi de Loiola]] \|regla=''Formula Instituti'' (1540) de Sant Ignasi \|aprovat per= [[Pau III]] \|data d'aprovació=27 de setembre de [[1540]] (aprovació provisional per Pau III en 1537) \|constitucions=1554, pel fundador, aprovades per [[Gregori XV]] en 31 de gener de 1622 \|patrons=Santa Maria della Strada (advocació de la Mare de Déu de l'església del Gesù, casa mare de l'orde); Sant [[Ignasi de Loiola]] \|supressió=Entre 1773 (en 1767 s'havia suprimit a Espanya, Portugal, França, Parma i les Dues Sicílies) i 1814 (suprimides de tot el món, llevat de Rússia i Prússia) \|suprimit per= [[Climent XIII]] \|branques i reformes= \|primera fundació=Santa Maria della Strada (sobre ella s'edificarà l'Església del Gesù) Línia 50: L'orde va ser dissolt pel Papa de Roma durant un llarg període del [[segle XVIII]]. A Espanya durant la [[Segona República Espanyola\|Segona República]] també es va dissoldre, ja que la Constitució Republicana establia (sembla que expressament contra la Companyia de Jesús) que els ordes religiosos no podien obeir a un govern estranger (el [[Vaticà]], en aquest cas). De tota manera els jesuïtes no van ser expulsats i els seus col·legis van continuar sota formes jurídiques diferents. A Europa van ser perseguits a la França de la Il·lustració, a Alemanya i als països comunistes. Alguns membres destacats de la Companyia de Jesús han donat suport a la [[Teologia de l'Alliberament]] a principis del {{segle \|XX}}. Un segle després, l'orde veu disminuir progressivament els seus membres (el concili general de 2008 volia tractar aquesta qüestió). === Expulsions i supressió === Els governs il·lustrats de l'Europa del {{segle \|XVIII}} es van proposar acabar amb la Companyia de Jesús per la seva defensa incondicional del [[Papa]]t, la seva activitat intel·lectual, el seu poder financer i el seu influx polític. Certament s'havien guanyat poderosos enemics: els partidaris de l'absolutisme, els [[Jansenisme\|jansenistes]] i els filòsofs francesos (Voltaire, Montesquieu, Diderot). No van faltar tampoc les intrigues de certs grups a la mateixa Roma. El context polític europeu es va caracteritzar en aquests anys per l'adveniment de l'anomenat [[Despotisme il·lustrat]] i per un declivi notori del prestigi polític del Papat i la voluntat política dels Borbons i de la Corona Portuguesa d'enfortir-se en detriment de l'Església. El Pare General des de 1758 era el florentí Lorenzo Ricci. El primer país a expulsar la Companyia de Jesús va ser [[Portugal]]. El ministre Carvalho, [[marquès de Pombal]], va ser el seu principal adversari, va tancar al calabós 180 jesuïtes a [[Lisboa]] i va expulsar la resta el [[1759]]. Amb aquesta dura mesura pretenia enfortir l'autoritat reial i donar un clar senyal al Papa que no toleraria intromissions pontifícies en els assumptes d'Estat. Més de mil jesuïtes de Portugal i les seves colònies van ser deportats amb destinació als Estats Pontificis. Climent XIII va protestar per la mesura. Línia 66: Tanmateix, a [[Rússia]] —concretament a Bielorússia— i a [[Prússia]] l'edicte de supressió no va ser promulgat pels monarques. Jesuïtes de tot [[Europa]] van acceptar l'oferta de refugi feta per la tsarina [[Caterina la Gran]], que esperava continuar així, amb el suport intel·lectual de la Companyia, l'obra de modernització iniciada per [[Pere I de Rússia\|Pere el Gran]]. El [[1789]]-el mateix any en què la [[Constitució dels Estats Units]] va entrar en vigor i en el qual es va iniciar la [[Revolució Francesa]] - va ser fundada pel bisbe John Carroll-exjesuïta- la universitat catòlica més antiga dels [[Estats Units]], la [[Universitat de Georgetown]], a [[Washington DC]]. En el {{segle \|XIX}} aquesta universitat seria integrada a la Companyia restaurada. === Restauració === Línia 72: Quaranta anys després, enmig dels efectes causats per la [[Revolució Francesa]], les guerres napoleòniques i les guerres d'independència a l'Amèrica Hispànica, [[Pius VII]] va decidir restaurar la Companyia. De fet, els jesuïtes havien sobreviscut a Rússia-uns quants centenars-protegits per [[Caterina II]]. La restauració universal era vista com una resposta al desafiament que representaven els que eren vistos en aquell temps com els enemics de l'Església: la [[maçoneria]] i els liberals, principalment. De [[1814]] fins al [[Concili Vaticà II]]<ref> [http://www.vatican.va/archive/hist_councils/ii_vatican_council/index_sp.htm La Santa Seu - fitxer - Documents del Concili Vaticà II ]</ref> de 1960, la SJ és associada amb corrents conservadores i elitistes. L'Orde és identificada amb un incondicional suport cap a l'autoritat del Papa. Poc temps després de la restauració, el Tsar expulsa els jesuïtes de Rússia. Els Generals (Fortis, Roothaan i Beckx) tornen a instal·lar-se a Roma després d'un parèntesi de 40 anys. Durant el {{segle \|XIX}} la SJ pateix les conseqüències de les revolucions polítiques de tall liberal i ha d'afrontar nombrosos atacs. Acaba sent novament expulsada de Portugal, Itàlia, França, Espanya, Nicaragua, Colòmbia, Equador, Alemanya, etc. El ressorgiment italià, és a dir, la unificació de la península sota l'ègida de la Casa de Savoia, comporta complicacions al Papat i a la Companyia. El comte de Cavour, primer ministre del Rei Víctor Manuel, era francament liberal i, per tant, anticlerical. El 1870 sorgeix la «qüestió romana» quan els exèrcits piemontesos ocupen Roma i el Papa es declara presoner al Vaticà. La situació política posterior a Itàlia va obligar el Pare General Luis Martín a abandonar Roma i a governar des de [[Fiesole]]. Línia 81: == La possible branca femenina == El 1523, [[Elisabet Ferer de Roser]] va conèixer un jove Ignasi de Loiola, quan aquest predicà a l'[[església dels Sants Just i Pastor]]. Després de comentar-ho amb el seu espòs, el mercader Pere Joan Roser, van decidir convidar-lo a casa seva. Ben aviat Elisabet es va ~~convertir en~~esdevenir una fervent deixebla i benefactora de Loiola. El 1533, de retorn del seu viatge a [[Terra Santa]], Ignasi volgué formar-se i Elisabet Roser, com era coneguda, i el seu marit s'oferiren a contribuir a pagar-li els estudis. Així es preparà per entrar, als 35 anys, a la [[Universidad de Alcalá (històrica)\|universitat d'Alcalà d'Henares]]. Elisabet l'ajudà novament quan, acabats els estudis a Alcalà i a [[universitat de Salamanca\|Salamanca]], anà a estudiar teologia a París. La correspondència que mantingueren mentre Ignasi estava a París i Venècia, ciutat on rebé l'orde sacerdotal, permeté que Isabel estigués informada dels processos i de les dificultats en la creació de la Companyia de Jesús. Elisabet quedà vídua poc després de l'elecció de Loiola com a general de la nova Companyia i fou aleshores quan pensà en la possibilitat de posar-se sota l'obediència del seu mestre espiritual i, malgrat les reticències de Loiola, ella va viatjar a Roma per posar-se a les seves ordres. En la seva trobada a la ciutat santa, Ignasi va pensar en la possibilitat que Roser dirigís, com a superiora, les cases que havia fundat per a noies penedides. Però Elisabet desitjava ser la primera dona admesa a la Companyia de Jesús i quedar vinculada a Ignasi amb el vot d'obediència. Loiola, va posposar la decisió durant dos anys. Davant l'actitud reticent de Loiola, Elisabet es dirigí directament al papa [[Pau III]], de qui depenia la Companyia de Jesús i li demanà que exigís a Loiola que li permetés fer vots solemnes per tal que pogués pertànyer a la Congregació. Sembla que el dia de Nadal de 1543, Elisabet Roser i dues companyes seves van pronunciar davant d'Ignasi els vots que les vinculaven a la Companyia, fet que obria la porta a la fundació de la línia femenina de la Companyia de Jesús. Elisabet va fer anar des de Catalunya a Roma, on ella vivia en aquell moment, dos nebots seus per tal de casar-los i aquests, veient les donacions que la seva tia havia fet a la Companyia, van mostrar la seva disconformitat. Arran d'una visita reivindicativa d'Elisabet a Ignasi en què li recordava les seves donacions als jesuïtes, aquest, conscient de les tensions que s'havien creat arran de les queixes dels nebots, li va comunicar que havia decidit no tenir dames amb vot d'obediència a la Companyia i també la seva voluntat de retirar-se de l'obligació de tenir-la com a filla espiritual en obediència. Després d'una primera reacció de resistència, Elisabet Roser va demanar al seu mestre que la perdonés per les gestions que havia dut a terme encaminades a fundar l'orde femenina contra els seus desigs. De retorn a Barcelona, com li havia proposat Ignasi, va entrar al convent de les [[Orde de Santa Clara\|franciscanes]], des d'on continuà mantenint amb ell una fluida correspondència i on restà fins a la seva mort. Després d'aquest episodi, Loiola va elevar al papa una súplica per tal d'impedir en el futur que les dones poguessin fer vots d'obediència i formar part de la Companyia. Es va tancar així la possibilitat de la creació de branca femenina d'aquest orde. Va fer testament mentre era novícia i instituí l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona hereu universal dels seus béns.<ref>{{ref-web \|url= http://www.dbd.cat/index.php?option=com_biografies&view=biografia&id=493\| títol= Diccionari Biogràfic de Dones: Elisabet Ferrer \| consulta=10 d'agost de 2013\|cognom= Sanmarti Roset \|nom= Carme \|coautors= \|data= \|obra= \| editor=Diccionari Biogràfic de Dones }}</ref> == General de la Companyia de Jesús == Línia 131: == Referències == {{referències}} ~~<references />~~ == Enllaços externs == Línia 140: {{cal coor}} [[Categoria:Companyia de Jesús\| ]]

Companyia de Jesús: diferència entre les revisions