Basidiomicots: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Corregit: -m\. de +m de
Línia 30:
Els animals també constitueixen un vector a l'hora de dispersar les espores. Els fongs que aprofiten aquest vector solen produir olors per a traure a un tipus d'animal que al posar-se sobre aquest quedarà ple d'espores que anirà dissipant-les. Alguns fongs [[hipogeu]]s ([[tòfones]], fetgó) no tenen un altre mecanisme de dispersió d'espores que el d'emetre substàncies, com hormones de mamífers, per a ser ingerits.
 
En la dispersió activa és el mateix fong qui dispersarà les seues espores, un clar exemple és el fong ''[[Pilobolus crystallinus]]'', creix sobre tot tipus de femta. Quan les espores han madurat dirigeix els seus esporocists, orientats per les substàncies carotenoides sensibles a la llum, que contenen una vesícula baix d'aquests que concentra els rajos solars, d'aquesta forma llança les espores amb força, arribant fins i tot a 2 m. de distància.
 
A banda de la reproducció sexual i l'asexual, els fongs també presenten [[parasexualitat]]. Amb freqüència dins d'un mateix miceli els nuclis són genèticament diferents. Aquesta heterogeneïtat s'anomena heterocariosi i és possible degut a diversos fenòmens com mutacions o fusió de nuclis dins del miceli o diploidització. En alguns fongos dels que només coneixem l'estat del fong amb reproducció asexual ([[anamorf]]) i la fase amb reproducció sexual ([[telomorf]]) és desconeguda s'han descobert fenòmens de recombinació genètica sense intervenció de gàmetes. Perquè aquest fenomen, la parasexualitat, succeïsca fan falta micelis heterocariòtics de partida en els que es donen mitosis anormals amb sobrecreuament i una repartició desigual dels cromosomes.