Servitud: diferència entre les revisions

▲la '''servitud''' (del [[llatí]] ''iura praedorium'' o ''servitutes'') en [[dret romà]], consisteix en un [[dret real]] que els propietaris de [[predi]]s veïns poden establir voluntàriament, perquè un predi anomenat servent presti a un altre dit dominant l'avantatge permanent d'un ús limitat. Com a relacions d'ús, les servituds són drets fonamentalment solidaris i indivisibles, sent això últim el que ocasiona que el servei|servitud romangui íntegre malgrat que qualsevol predi implicat es divideixi. A més, tampoc no hi ha la possibilitat d'una adquisició o extinció parcial.<ref>D'Ors, pàg. 265 - 266.</ref><ref>Betancourt, pàg. 347.</ref>

▲Com a tipus de concurrència de drets que és la servitud, aquesta produeix una limitació de la [[Propietat privada |propietat]] del predi servent. És el predi el que sofreix el [[gravamen]], però el propietari en cap moment queda personalment obligat; és per això pel que la servitud no pot consistir en un fer, sinó més aviat en un patir la limitació. Encara que per part del predi servent la servitud suposi una tolerància, des de la perspectiva del dominant aquesta pot consistir en una intromissió ('immissio') lícita sobre el fonc que actua com a servent (servitud positiu), o en un dret a impedir ('ius prohibendi') determinats actes en el fonc servent (servitud negatiu). Quan el servei prestat es pot reconèixer per un signe, com pot ser una finestra o un canal, la servitud es denomina aparent, mentre que en el cas oposat, és a dir, quan es manca d'aquest signe esmentat, la servitud rep el nom de no aparent.<ref>D'Ors, pàg. 267.</ref>