Diferència entre revisions de la pàgina «Albió (Llorac)»

1.634 bytes afegits ,  fa 4 anys
cap resum d'edició
m (Robot insereix {{Autoritat}})
'''Albió''' és un nucli de població ubicat a l'extrem més occidental del terme de [[Llorac]], a la [[Conca de Barberà]]. La població es formà a redós del [[castell d'Albió]], situat en un petit tossal i del qual encara resten els fonaments. Sota el tossal es troba el molí, construcció del [[segle XIII]].
 
== Història ==
Una de les primeres notícies documentals sobre Albió és de l’any 1075, quan Guillem, fill de Mir, va fer donació a la seva esposa Ermengarda de la meitat d'un alou situat al castell d’Albió. A poc a poc, entre els segles XII i XIII, Albió passà a formar part del grup de possessions que la comanda templera de Barberà ([[Barberà de la Conca]]) obtindria a la vall del Corb, les quals administraria des de la sotscomanda de Vallfogona ([[Vallfogona de Riucorb]]). Començà a obtenir-hi drets, l’any 1170, per donació de Berenguer de Montargull, que més tard ingressà al Temple i fou comanador de Barberà. Entre 1191 i 1193 amplià els dominis sobre el lloc, en rebre de Berenguer d'Albió i Carbonell de Vilagrassa la Torre d’Albió. Una altra fita important d’aquest procés, tingué lloc el 1237 pel testament de Berenguera de Llorac, que deixava a la casa de Barberà els seus drets sobre el castell i la vila d'Albió. Finalment, l’any 1250 els templers compraren al monestir de Vallbona de les Monges la part que els faltava per tenir la plena possessió sobre Albió.<ref>Fuguet, 1995, pp. 225-227.</ref>
 
 
El 1380 la jurisdicció va ser venuda pel rei [[Pere el Cerimoniós]] al [[Prior de Catalunya]] que en aquell moment era [[Guillem de Guimerà i d'Abella]].<ref>{{Ref-web|url = http://www.llorac.altanet.org/albio.php|títol = Albió|consulta = 16 setembre de 2014|llengua = català|editor = Ajuntament de Llorac|data = }}</ref>
 
 
'''El Molí de Dalt'''
 
Sota el poble, vora el riu Corb, resta en peu un dels molins d'Albió (el Molí de Dalt) que explotaren, i potser construïren, els templers. És un edifici excepcional que conserva pràcticament sencera la seva estructura medieval a més de les sèquies, la bassa i el cacau.
L'edifici, de planta quadrada i aparença turriforme, té soterrani, tres pisos i golfa, tots construïts de carreu molt ben aparellat, tant els murs com les voltes i els arcs.
El soterrani, que és on hi havia el rodet, està cobert d'una volta de canó apuntada. Al damunt hi ha la planta baixa, que era sala de moles, coberta també amb volta de canó apuntada. Els dos pisos superiors eren magatzem de gra i habitació del moliner; ambdós van coberts amb una armadura de cabirons que recolzen en els murs i en arcs diafragma que parteixen les estances pel mig. Finalment, la golfa o sostre mort va coberta de teula mitjançant una encavallada de fusta. El tret més curiós d'aquesta peça és que està provista de tres finestres. La del mig és una lladronera oberta en el punt més alt de la façana, que devia tenir una funció defensiva. Amb aquest element el molí adopta un aire militar gens habitual en una construcció industrial<ref>Fuguet, 1997, p. 32-33; Idem, 1998, p. 234, n. 31.</ref>
 
 
L'església de [[Sant Gil]] d'Albió és un edifici [[romànic]] de transició al [[arquitectura gòtica|gòtic]], amb plata de creu llatina i dues capelles adossades.<ref>Fuguet, 1997, p. 32</ref>
 
== Bibliografia ==
* Joan Fuguet Sans, Joan (1995), ''L'arquitectura dels templers a Catalunya'', Rafael Dalmau, Ed., Barcelona, 1995.
* Idem, (1997), ''Templers i Hospitalers, I. Guia del Camp de Terragona, la Conca de Barberà, la Segarra i el Solsonès'', Rafael Dalmau, Ed., Barcelona, 1997.
* Idem, (1998), «Contribució a l'estudi dels orígens del gòtic meridional: influència de l'arquitectura popular en les construccions templeres i cistercenques catalanes», a ''Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte'', v. I, MNAC, IEC, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, p. 225-236.
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.panoramio.com/photo/21718308 Hipermapa Panoramio]
1.277

modificacions