Diferència entre revisions de la pàgina «Albió (Llorac)»

cap resum d'edició
'''El Molí de Dalt'''
 
Sota el poble, vora el pont que travessa el riu Corb, resta en peu un dels molins d'Albió (el Molí de Dalt) que explotaren, i potser construïren, els templers. És un edifici excepcional que conserva pràcticament sencera la seva estructura medieval a més de les sèquies, la bassa i el cacau.
L'edifici, de planta quadrada i aparença turriforme, té soterrani, tres pisos i golfa, tots construïts de carreu molt ben aparellat, tant els murs com les voltes i els arcs.
El soterrani, que és on hi havia el rodet, està cobert d'una volta de canó apuntada. Al damunt hi ha la planta baixa, que era sala de moles, coberta també amb volta de canó apuntada. Els dos pisos superiors eren magatzem de gra i habitació del moliner; ambdós van coberts amb una armadura de cabirons que recolzen en els murs i en arcs diafragma que parteixen les estances pel mig. Finalment, la golfa o sostre mort va coberta de teula mitjançant una encavallada de fusta. El tret més curiós d'aquesta peça és que està provista de tres finestres. La del mig és una lladronera oberta en el punt més alt de la façana, que devia tenir una funció defensiva. Amb aquest element el molí adopta un aire militar gens habitual en una construcció industrial<ref>Fuguet, 1997, p. 32-33; Idem, 1998, p. 234, n. 31.</ref>
[[File:El molí de Dalt, Albió.jpg|thumb|Albió (Llorac, Conca de Barberà). El Molí de Dalt. Any 1997.]]
 
 
L'església de [[Sant Gil]] d'Albió és un edifici [[romànic]] de transició al [[arquitectura gòtica|gòtic]], amb plata de creu llatina i dues capelles adossades.<ref>Fuguet, 1997, p. 32</ref>
* Fuguet Sans, Joan (1995), ''L'arquitectura dels templers a Catalunya'', Rafael Dalmau, Ed., Barcelona.
* Idem, (1997), ''Templers i Hospitalers, I. Guia del Camp de Terragona, la Conca de Barberà, la Segarra i el Solsonès'', Rafael Dalmau, Ed., Barcelona, 1997.
* Idem, (1998), «Contribució a l'estudi dels orígens del gòtic meridional: influència de l'arquitectura popular en les construccions templeres i cistercenques catalanes», a ''Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte'', v. I, MNAC, IEC, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, p. 225-236.[https://www.academia.edu/7408059/Contribució_a_lestudi_dels_or%C3%ADgens_del_gòtic_meridional_influències_de_larquitectura_popular_en_les_construccions_templeres_i_cistercenques_catalanes]
== Enllaços externs ==
* [http://www.panoramio.com/photo/21718308 Hipermapa Panoramio]
1.155

modificacions